El CE Manresa ha perdut a Tona. Foto: CEM
La veritat és que no se m'acudia cap titular adient per encapçalar la crònica fins que vam arribar al Congost, cap a un quart de quatre de la tarda, i una persona del club m'ho va posar a ou desprès de preguntar-me pel resultat. "S'ha de seguir picant pedra", em va dir. Aquesta frase englobava perfectament el que va passar a Tona i el que ha de passar d'aquí en endavant: no hi ha res perdut i només picant pedra (treballant dia a dia, setmana rere setmana i partit rere partit) es pot aconseguir l'objectiu. El partit, de fet, no pintava pas la derrota visitant, però uns pocs minuts de desconcert a la segona part van ser suficients perquè el Tona s'aprofités i encarés la victòria cap el seu feu. La serrada de dents final del Manresa, que va jugar en inferioritat numèrica quasi mitja hora, va servir per salvar el goal-average (2-0 al Congost) en temps afegit. Fins a final de temporada no se sabrà si el gol de penal d'Àlex Pèrez tindrà premi o no. Però de moment, tot i la derrota, el Manresa va tornar cap el Bages amb "un punt" a la butxaca.
