Encara que fos un tema secundari, el Manresa no va poder arribar a les nou victòries consecutives, el que hagués sigut un rècord en la història del Club. No obstant, després de veure les dificultats que van tenir que sortejar els jugadors bagencs fins al final del partit, el punt obtingut en terres berguedanes es pot considerar d'or. A la pròpia dificultat d'enfrontar-se a un dels millors conjunts del grup al seu propi terreny de joc, se li van unir unes decisions arbitrals desencertades que van acabar condicionant el desenvolupament del partit. La rigorosa expulsió de Miki López als pocs segons de la represa, unida a la del porter Moreno (65') van fer que el Manresa jugués en inferioritat durant tota la segona part (que va durar 47'). Però l'equip blanc-i-vermell va treure el millor de sí mateix i va aconseguir mantenir a ratlla les desesperades escomeses d'un Gironella que no sabia com fer-li mal a un Manresa èpic. Això deixant de banda que les dues millors ocasions de gol de la segona part es van viure pels dominis d'Abel Navarro. Al final, un punt que sap a victòria. Un punt d'orgull.
 

La primera part es va iniciar amb una certa igualtat dintre d'un desenvolupament del partit en que el Manresa volia dur la iniciativa davant un rival que pressionava de valent. En aquest context del joc, les ocasions de gol van ser escadusseres, sobretot per part d'un Gironella que només a pilota parada s'apropava pels dominis de Moreno.
 

El pas dels minuts va fer que el Manresa creixés i passés a ser dominador del derbi. Però el homes de Dani Andreu també van trobar-se al davant amb un equip ferreny que no deixava espais per maniobrar. Moha va ser el primer en apropar-se al gol en un xut des de fora de l'àrea gran que va passar llepant el pal (16'). Dos minuts després era Berni qui posava en dificultats Abel amb un llançament de corner molt tancat que el porter sallentí va refusar com va poder.