Partit poc vistós però ben gestionat pel Manresa FS davant una Barceloneta que no es va arrugar en cap moment i va exigir molt als locals (5-3). Els de Cachinero van dosificar esforços per fer front una plantilla curta que cada cop pesa més a mesura que s’acosta el final de la competició.

El Manresa va sortir del vestidor ja ficat dins el partit, intens i ambiciós des del primer minut, conscient de la superioritat que reflectia la classificació d’ambdós equips (segon i dotzè respectivament). Afegit a les necessitats urgents dels barcelonins, obligats a escapar de les perilloses onades del descens. Els homes de Cachinero provaren d’ofegar el rival amb una pressió asfixiant, tancant les aigües de la Barceloneta a la seva àrea. Ben aviat aconseguiria el primer gol mitjançant Asis (1-0), al primer minut de joc.

Més tranquil·litat pels locals, que es prometien un partit més o menys plàcid i controlat. Després d’un període de certa relaxació, arribà l’empat de Moha (1-1), a l’equador del primer temps. Barceloneta ja havia avisat en alguna ocasió, visitant Manresa amb la voluntat de desvincular-se del paper de víctima.

El que quedava de primera part va estar marcat una acció que congelar la respiració del Pujolet. Després d’un xoc amb Santa –que es guanyà la targeta groga en aquesta acció- el 3 visitant Jona va impactant amb el front en el moment de la caiguda sobre el parquet. El traumatisme li va generar un hematoma considerable i deixà el jugador conscient, però havent de passar per uns instants d’incertesa i preocupació. Finalment, els membres del SEM van atendre el jugador abans de traslladar-lo a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a la mateixa capital del Bages. Els gols de Sabel en pròpia i Corvo (2-1 i 3-1 respectivament), així com el doble penal que Bixi aturà a Moha, van quedar en anècdota davant aquest ensurt.

Als 20 segons de la represa, Moha va anotar el segon del seu compte particular per retallar diferències al marcador (3-2). Els de Cachinero van despertar del descans amb una sorpresa desagradable que, tot sigui dit, aniria bé per prendre encara més consciència del que hi havia en joc. El tauró de la Barceloneta olorava la sang i Miquel servia el 3-3 en plena resurrecció manresana. La Barceloneta estava disposada a donar guerra fins al final, sense rendir-se davant els nombrosos intents locals. Així arribaria el gol de Santa que restabliria la tranquil·litat (4-3).

No va ser fins a 4 minuts pel final que la Barceloneta es veuria obligada a tirar de Moha com a porter jugador. El partit era d’allò més obert però la necessitat visitant es feia palesa per l’urgència, mentre el Manresa es conformava amb treballar per a mantenir el marcador i, amb sort, obtenir el premi del gol en alguna acció més aïllada. Així, Asis aprofitaria una porteria buida per segellar el 5-3.

Paco Cachinero va valorar el domini local en forma de joc i gols, però va reconèixer el mèrit rival que el va privar de més gols a favor. Content pels tres punts, destacà també l’esforç que està fent l’equip per combatre les lesions i la banqueta curta. Victòria merescuda davant un rival que va arriscar força degut a la seva situació a la taula.

- Resultats
- Classificació