El president de l'ACB, Francesc Roca, es mostra agraït de la invitació de l'ajuntament de Santpedor i valora que l'homenatge a Rafa Martínez hagi estat a un jugador en actiu. 

- Què li ha semblat aquest homenatge a Rafa Martínez?

- M'ha agradat molt perquè ha sigut un acte a la vegada senzill i emotiu. Hi havia molta gent de la vila. He pogut veure el Rafa molt emocionat perquè sentia com a molt seva l'emoció de ser reconegut per la seva gent. I per mi, com a representant del món del bàsquet ha estat una gran experiència. Estic molt agraït a l'alcalde de Santpedor que m'hagi convidat. Tant de bo que actes com aquests es repeteixin a altres llocs.

- Són molt habituals aquest tipus d'actes?

- Com aquest és el primer que veig. Potser es fan altres llocs. Però em la involucrament de professionals de l'ACB no perquè si no jo ho sabria. I això fa que encara valori més la iniciativa de l'ajuntament de Santpedor d'homenatjar a un jugador que encara està en actiu i té anys per endavant.

- El Rafa ha repartit la seva carrera professional en dos clubs, Manresa i València. Abans trobàvem referents com Singla a Manresa, Epi al Barça, Villacampa al Joventut... Ara en canvi els jugadors reparteixen la seva carrera en sis o set equips. És el Rafa l'últim mohicà?

- Actualment és molt difícil romandre molts anys a un equip. Si un jugador és molt bo ja se'l volen endur altres equips. I això és un tret diferencial del Rafa. Perquè ell és molt bo. I que comenci la seva novena temporada a un club com el València, dels punters de l'ACB, és un cas insòlit. I diu molt d'ell com a persona implicada amb el projecte d'un club. 

- Per acabar, deixi'm preguntar pel Manresa, un equip petit que any rere any es manté a l'ACB. Creu que és un cas únic ja no només al bàsquet estatal sinó a nivell de l'esport europeu?

- Sí que ho és. Perquè Manresa és una ciutat important a nivell de Catalunya però petita a nivell de sosteniment d'un equip professional a qualsevol esport. Amb el bàsquet és encara més difícil perquè és un esport molt important tant a Catalunya com Espanya. Els pressupostos són alts i complicats i el nivell esportiu és tremendament difícil. Que el Manresa trobi els recursos econòmics i un nivell esportiu per seguir any a any és únic. Si això no passés a Manresa no passaria enlloc. És un lloc particular i especial.