Un partit que es preveia una festa ha acabat amb decepció. El Nou Congost presentava un bon aspecte amb gent molt sorollosa que tenia ganes de donar suport al seu equip malgrat la distància.

Ja abans de començar hi havia força gent de l'habitual al pavelló manresà. Els càntics guanyaven en intensitat. Sobretot gràcies a la tasca titànica de la Grada d'Animació i els seus bombos. S'han pogut sentir les cançons de la banda sonora d'aquests play-off. "El dia de partit...", "Resa, Resa", "Tots dempeus" o "I si tots animem" han sonat un cop i un altre. Els aficionats celebraven amb intensitat les cistelles de l'ICL Manresa, es desesperaven amb les errades dels seus jugadors, s'alegraven quan fallava el Melilla i protestaven aquelles decisions arbitrals que no consideraven correctes. 

Els decibels augmentaven quan s'acostava l'hora de la veritat. Però s'han apagat de cop quan els locals han capgirat el marcador al tram final de la pròrroga.

Diumenge segur que hi tornaran.