Convenciment general que l'esport s'administrarà millor en una república catalana independent en cas que el proper 1 d'octubre el referèndum així ho certifiqui. Amb molts aspectes a millorar, però amb la seguretat que s'entomaran tan bon punt es pugui fer una gestió pròpia dels recursos i de les polítiques esportives. Així ho creuen Francesc Serra, coordinador de la Plataforma pro-seleccions catalanes; Jordi Merino, president de la Federació d'entitats excursionistes de Catalunya; Gerard Esteva, president del Comitè Olímpic de Catalunya; Arnau Rovira, nedador, i Maurici Casassayas, judoka.

Tots plegats han analitzat la situació actual de l'esport a casa nostra en un acte organitzat pel col·lectiu Manresa pel Sí, que agrupa els partits polítics i les entitats favorables a la independència, a la plana de l'Om, davant l'assistència de convençuts i de curiosos que s'han aturat mentre passejaven.

Malgrat que la Generalitat té la competència total sobre polítiques d'esport, els tertulians han coincidit a assenyalar que els clubs i les federacions territorials, encara en la seva immensa majoria, depenen d'unes federacions estatals constituïdes "a l'estil militar, amb funcionaris enrocats que molts d'ells tenen mentalitat franquista". "A Europa i al Món son conscients que bona part dels mèrits aconseguits per Espanya en totes les disciplines, son gràcies als esportistes catalans", han apuntat. "Per això, les federacions internacionals ens reconeixeran fins i tot abans que les polítiques, no patim gens per això", i han mostrat el cas de Kosovo, "que va ser reconeguda per diverses federacions esportives abans que es declarés la seva independència".

A Catalunya hi ha 12.000 clubs esportius actius "i una tradició molt diferent a l'espanyola". "Aquí -han seguit- els clubs han sobreviscut gràcies a les aportacions i el treball dels mateixos esportistes, i el suport de l'administració ha estat molt minsa, proporcionalment". Precisament aquesta ha estat una de les reclamacions que han sortit en el debat. "Suècia dedica 200 milions a l'esport a l'any i a Catalunya només se n'hi dediquen 12", han apuntat. Des dels organismes, però, fa temps que treballen observant els models d'altres països per aplicar-los aquí. "No descobrirem ara la sopa d'all, nosaltres. Observem el que fan els altres estats per fer-ho possible a Catalunya".

El debat ha seguit amb altres temes com l'esport base, "cal un canvi de mentalitat en les polítiques esportives de base", ha apuntat Casasayas. També s'ha debatut sobre l'elecció de la selecció quan els esportistes hagin de triar, "han de saber que quan triïn un país, serà per sempre, que és el que marca l'esport internacional per als que tinguin doble nacionalitat", o de les pressions que reben els esportistes que mostren la seva preferència públicament.

L'acte ha estat conduït per Miriam Santamaria, i ha acabat amb preguntes des del públic.