Més de 250 persones s'han reunit aquest dilluns i dimarts a les Jornades de Salut Mental i Esport de Manresa, una iniciativa de l'Ajuntament de Manresa i la Fundació Althaia amb la col·laboració de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia, i subvencionades per la Diputació de Barcelona. Les jornades, que s'emmarquen dins del programa d'actes de Manresa Ciutat Europea de l'Esport 2024, han reunit una vintena de ponents internacionals i han posat sobre la taula temes molt diversos relacionats amb l'esport i la salut mental: des dels problemes de depressió i ansietat que pateixen els esportistes fins als beneficis que té l'activitat física en el tractament dels trastorns mentals severs.
La inauguració oficial va anar a càrrec del director general de la Fundació Althaia, Manel Jovells, que va destacar la importància de posar en contacte el món de l'esport amb el de la salut mental, i de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, que es va mostrar satisfet de l'alt nivell dels ponents i de l'interès que han despertat les jornades. Abans de començar, es va projectar un missatge en vídeo de Pere Miró, manresà subdirector general del Comitè Olímpic Internacional, que va felicitar Manresa per l'organització de les jornades i va afirmar que "el creixement de l'esport implica també l'aparició de riscos, especialment entre els esportistes més joves".
El primer matí va estar dedicat a l'esport com a estratègia per a un equilibri mental saludable i va arrencar amb una doble ponència a càrrec de Javier Peña i Marcela Herrera, director i investigadora del Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física de la UVic-UCC. Peña va exposar els problemes de salut que pateixen els esportistes, que van des de les lesions muscoesquelètiques fins a les malalties mentals. D'aquestes últimes, va dir que les que es donen amb més freqüència són la depressió, l'ansietat i els trastorns de la conducta alimentària i que la incidència és més gran en esportistes que practiquen esports individuals. Herrero va partir del testimoni d'una esportista d'elit i va apostar per dotar els esportistes, famílies i entrenadors d'eines de gestió emocional.
El psicòleg i educador de l'Àrea de Salut Mental de la Fundació Althaia, Jordi Bernabeu, va repassar les evidències científiques al voltant de la relació entre esport i salut mental. Va dir que hi ha estudis que confirmen el paper de l'esport en la reducció del malestar emocional o com a factor preventiu perquè una persona amb malestar no acabi desenvolupament un trastorn mental. El primer bloc va acabar amb una taula rodona sobre esport i diversitat intel·lectual amb Carles Saló, que va parlar de La Liga Genuine de la Fundación La Liga; Albert Oliveres, investigador de la UVic-UCC; Sergio Guzmán, terapeuta ocupacional de l'Hospital del Mar, i Jordi Gil, voluntari de la Fundació Esportiva Salut Mental Grama. Moderada per Gemma Prat, directora adjunta de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC - Fundació Althaia, va servir per compartir experiències i projectes que busquen, a través de l'esport, ajudar a la recuperació de persones amb problemes de salut mental, millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual i combatre l'exclusió social.
La veu d'esportistes reconeguts
Dilluns a la tarda va ser el torn per a la participació de professionals vinculats a l'esport amb una trajectòria important. L'exentrenador d'handbol del FC Barcelona i coach professional, Xesco Espar, va explicar que el secret per rendir passa per augmentar l'autoexigència i buscar l'excel·lència. "Cal treballar amb coratge, amb actitud i ambició. Fer les coses el millor que puguem. Intensitat i concentració, sempre al 100%. I això depèn dels entrenadors i els jugadors", va reconèixer. També va afegir que perquè els equips adquireixin aquests hàbits "cal intentar millorar cada dia, entomar reptes grans, buscar l'excel·lència per fer-ho millor del que et puguis imaginar, superar les decepcions i utilitzar-les com a palanques per al proper repte i enfocar l'atenció en allò que és important".
Per la seva part, la nedadora Gemma Mengual, en el transcurs d'una entrevista amb la periodista Laura Rosel, va assegurar que "s'ha de ser fort mentalment quan competeixes a l'elit perquè tens la pressió dels mitjans, de les federacions, de la gent, tothom espera resultats. El rendiment té molt a veure amb el benestar emocional". Va confessar que "l'esport és esforç, superació i patiment, però sempre ho vaig fer perquè m'agradava".
Finalment, la gimnasta de l'Egiba Lorena Medina, va intervenir en el marc d'una taula rodona compartida amb Espar, Mengual i Rosel. Medina va defensar que "per rendir bé has d'estar acompanyada del teu entorn, de la teva família i, per això, és important poder viure a casa i dedicar hores a coses que no siguin l'esport perquè si no t'acabes fent mal".
Un tercer bloc internacional
El tercer bloc, dedicat a exposar sinèrgies per al benestar integral dels esportistes, ha tingut lloc aquest dimarts al matí i ha arrencat amb una ponència de Juanjo Brau, fisioterapeuta, cap de la Unitat de Readaptació Integral Esportiva del CIMETIR-Clínica Sant Josep de Manresa, que ha parlat de la seva experiència personal i professional i ha demanat que es posi el focus en l'esport de base, donant coneixements als preparadors i fisioterapeutes perquè puguin acompanyar també des de la vessant emocional i detectar problemes. Brau ha afirmat que "els fisioterapeutes no tractem lesions sinó lesionats i lesionades. Un factor determinant en les lesions és la càrrega emocional".
La cap de l'àrea d'Esport Segur del Comitè Olímpic Internacional, Kirsty Burrows, ha dit que "no es tracta de guanyar, sinó de guanyar bé". Burrows ha explicat el pla del COI per a la salut mental dels esportistes, amb accions que s'han implementat aquest mateix any als Jocs Olímpics de París, com per exemple una línia d'ajuda psicològica per als esportistes olímpics, una mind zone a la Vila Olímpica per afavorir la relaxació dels esportistes o un sistema de detecció de ciberabusos mitjançant la IA. Burrows ha afirmat que "des del COI volem liderar amb l'exemple" i ha dit que hi ha mesures que es poden aplicar a tots els nivells com són normalitzar el fet de preguntar als esportistes com se senten i anticipar què fer quan es produeix un problema de salut mental.
La sessió d'aquest dimarts ha continuat amb dues experiències que s'han portat a terme a Alemanya per millorar la salut mental de la població a través de l'esport. Thorsten Brinkmann ha explicat les iniciatives de la ciutat de Detmold, entre les quals hi ha una beca per a què tots els infants que compleixen 4 anys s'afiliïn a un club esportiu, infraestructures per practicar esport de manera lliure i un espai al centre de la ciutat al servei dels clubs esportius. Ernesto Nebot, primer tinent d'alcalde de la ciutat de Laatzen, ha explicat el projecte de piscina pública del municipi.
La directora del grup de recerca del Centre d'Estudis i Activitat Física de la UVic-UCC, Anna M. Puig, ha donar a conèixer dos projectes per fomentar l'activitat física en malalts amb un trastorn mental sever. Puig ha dit que "hem de facilitar que tothom, tingui problemes de salut mental no, pugui fer activitat física. I això vol dir que tingui a l'abast espais, infraestructures i programes adaptats a les seves capacitats".
Les jornades han acabat amb la cloenda institucional a càrrec d'Albert Estiarte, director adjunt de la Fundació Althaia, Toni Sánchez, gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, i Anjo Valentí, tinent d'alcalde de Salut i Esports de Manresa. Valentí ha afirmat que "des de l'Ajuntament treballem per fer de Manresa una ciutat més esportiva i més saludable mentalment". Durant l'acte de cloenda s'ha lliurat a Althaia un xec de 705 euros, que és la recaptació obtinguda a través de les inscripcions i que es destinaran al projecte per a la millora de l'atenció de l'Àrea de Salut Mental de la Fundació Althaia.