- Quines expectatives té l'Assignia Manresa aquesta temporada?
- En primer lloc, jugar bé. En segon lloc, intentar donar espectacle i fer feliç la nostra gent, que aquest és l'objectiu més important. I lògicament, i com diu el nostre entrenador, acabar la temporada sent un dels setze millors equips de la lliga perquè al final l'objectiu és que podem continuar sent a l'ACB perquè això és un luxe pel club i la ciutat. Ho hem d'intentar mantenir com sigui encara que els moments que vivim són extremadament delicats però tinc l'esperança que durant l'any serem capaços de fer aquest pas i farem feliç la nostra gent.

- Finalment s'ha arribat a un acord televisiu. Aquest contracte és bo o dolent?
- Econòmicament és molt dolent perquè hi perdem molts diners d'entrada respecte l'any passat. No estem contents perquè ningú ho pot estar. Quina és la única cosa positiva que té aquest contracte? Que anem a La 1 de Televisió Espanyola. No tinc cap mena de favor especial per Televisió Espanyola. Tampoc res en contra però sí que és cert que La 1 és la televisió més vista, amb un share important. Fins ara, estàvem a Teledeporte que és una cadena especialitzada però amb poca audiència. Això ens pot permetre, no tant perquè facin molts partits del Manresa, sortir als resums, als informatius, als avançaments, promocions... Això és molt important perquè ens permetrà dimensionar-nos i ens ajuda a vendre el nostre producte als nostres espònsors. Molts d'ells es guien no només pel negoci que directament li generem també es basen per l'audiència que li donem. I brindar-li la primera de TVE és fonamental.

- Vivim una moment polític apassionant amb tot el tema nacional. La independència de Catalunya és ara o mai?
- És ara o mai. Jo que sóc independentista de pro, ho he estat des dels dinou anys, després d'una magnífica entrevista, per les seves respostes, amb el Nèstor Luján, em va dir "fill, no s'hi escarrassi. Això d'Espanya és un fracàs de cinc-cents anys". Crec que això és així. Espanya no és un fracàs de tres-cents anys ho és de cinc-cents. Estem en un moment on la gent transversalment, generacionalment fins i tot, d'esquerra a dreta... Tothom té molt clar que hem d'aconseguir la independència. Però no com un objectiu en sí mateix sinó com un objectiu per garantir el futur del país. Això vol dir millorar la qualitat de vida dels nostres fills. Fa poc temps que pensàvem que els nostres fills viurien pitjor que nosaltres. Si tots plegats tenim clar que la independència és una opció, estarem en disposició d'aconseguir que els nostres fills tinguin un futur millor i, sobretot, que puguin decidir el seu futur individual i col·lectiu en plena llibertat.