Veure sortir el sol i 2.000 km per endavant

Aquest dissabte 8 de juliol de 2023 enceto un nou projecte que fa més d'un any que em rondava pel cap i que finalment he pogut materialitzar. Si més no hi ha la intenció de fer-ho. És molt simple de dir-ho però potser no tant d'aconseguir-ho: unir en bicicleta el cap de Creus amb el cabo San Vicente, un total de prop de 2000 km tot recorrent en diagonal la Península Ibèrica amb la força de les meves cames i esperant no tenir problemes físics i mecànics . El viatge també serà en solitari, donant-li d'aquesta manera un caràcter més personal.

A data d'avui no tinc constància de cap persona que ho hagi fet, ni a peu ni en bicicleta, tan sols he trobat una ressenya al Wickilock d'un "aventurer" que va fer aquest recorregut però en 4x4, per tant, potser soc la primera persona que ho fa o si més no, deixa constància d'aquest viatge.

Preten ser un un recorregut sense cap ànim de demostrar res, tan sols descobrir nous indrets, cultures, gastronomies i formes de fer i constatar que ens trobem en un territori (deixant de banda les ideologies polítiques) ric i divers en tots els aspectes esmentats així com reivindicar un turisme de proximitat i ecològic, amb els avantatges que aporta viatjar en bicicleta.

Des d'aquest dissabte i periòdicament aniré informant a través de NacióManresa durant un mes aproximadament, sobre les meves aventures per la Península, durant un estiu que promet ser calorós i que de ben segur que els aproximadament 2.000 km que separen aquests dos punts geogràfics tan característics (per mi el primer té un significat especial: el 2012 vaig unir el cap de Creus amb Porto, passant per Fisterre, però en aquell cas va ser a peu i durant la tardor, tot i que també van ser els mateixos quilòmetres).

Espero de veritat que gaudiu de les meves cròniques i imatges i que si mai us engresqueu a fer el mateix o similar, sempre serà una idea encoratjadora i plena de possibilitats.
  

Comença l'aventura

Passen pocs minuts de les 6 del matí i per sobre dels núvols de l'horitzó una bola lluent va agafant forma i il·lumina un nou jorn. Són moments màgics. Juntament amb la Silvia que m'ha acompanyat a la sortida gaudim del moment. Les primeres llums que toquen la Península indiquen que cal començar la ruta. És cert que és una nova ruta, diferent a les altres, però potser aquesta té un caire diferent: mai havia fet tants quilòmetres en bici i a més no tinc planificada tota la ruta, com en la resta d'ocasions, el fet de recórrer nous paratges i disposar de temps em permetrà gaudir de la marxa, del camí.
 
Pels volts de les 7 del matí faig la primera pedalada que ràpidament m'allunya del far del cap de Creus. Tot i ser d'hora, fa calor. Gaudeixo d'aquests primers moments pel paisatge característic d'aquest indret. Passo per Cadaquès que comença a despertar en el que es preveu una típica jornada d'estiu. A partir d'aquí agafa una pista que remunta un barranc amb forts pendents. Es fa dur, fins i tot en un parell d'ocasions he de baixar de la bici ja que no puc avançar a sobre les dues rodes. Finalment, després de molt suar arribo a la carretera general, just en el desviament vers el Port de la Selva. A partir d'aquí sembla que les dificultats de la jornada es donen per acabades.
 
Planejo durant uns quilòmetres i baixo ràpidament per les proximitats de Roses. La plana de l'Empordà es mostra espectacular a aquestes hores del matí. Encara el sol no és molt amunt i cal aprofitar-ho. Passo poblacions com Pedret i Marzà i arribo ja pel Camí de Sant Jaume a Peralada on em refugio a l'ombra de la porta d'entrada al poble i m'hidrato. En pocs minuts una munió de ciclistes de carretera es troben en aquest indret i encara puc parlar amb algú. Tots coincidim en la calor que fa i que cal matinar si es volen fer quilòmetres.
 
Ja soc prop de Figueres, final de la jornada. Una etapa de 44 km que em posen a lloc de les dimensions del projecte i que cal ser conscient i respectuós amb les meves possibilitats. A aquestes hores, la capital de la comarca comença l'activitat d'un dissabte estiuenc.

Ara toca descansar i gaudir de les possibilitats culturals que ofereix la ciutat (museu Dalí , museu de la joguina, entre d'altres) o simplement seure en una terrassa a la fresca i escriure les impressions en el meu diari personal i en aquesta secció i gaudir del moment. Molts quilòmetres queden per endavant i de ben segur anècdotes per explicar, però en aquests moments les sensacions són bones i cal aprofitar-ho. 

Amb el sol a l'esquena continuaré pedalant i gaudint d'aquest territori, de la seva natura, i de ben segur que us faré partícips a tots aquells que em vulgueu seguir.
  

Diari del trajecte