"Primer ens crèiem que podíem saltar l'onada, després el tsunami que arribava amb covid-19, però als pocs dies ens vam adonar que no es podia saltar, ens havíem de ficar dins i bussejar". Així ha descrit la seva experiència la doctora Dolors Garcia, Cap clínica d'Urgències de Sant Joan de Déu de Manresa, al col·loqui sobre la pandèmia fet aquest dijous a la tarda vespre al Parc de Moià, en el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull del Moianès, acte al que han assistit prop de tres-centes persones. García ha explicat com va arribar la pandèmia a l'hospital de Manresa, just quan acabava de passar l'epidèmia de la grip i amb una sanitat minvada per les retallades. I ha valorat el fet de tenir uns dies de marge gràcies a la informació i les dades del que passava feia unes setmanes a Madrid, i del primer confinament a la comarca veïna de l'Anoia.

A Igualada va estar treballant l'infermer moianès, Xavi Màrquez, que ha explicat la magnitud del que es va viure aquells dies a la Conca d'Òdena. Mentre a nivell de tot l'Estat hi havia un índex de 7 morts per cent mil habitants, i a Madrid era de 28 per cent mil, a Igualada era de 63 morts per cent mil habitants. Per la seva banda la doctora Emma Carner ha posat en valor la tasca de l'atenció primària, en aquell context tan complicat. "S'ha dit que som herois, però no ho som. Som professionals, i els professionals necessiten eines, i ens en mancaven. Sempre hi ha hagut pandèmies, però ara tot va molt més ràpid, i si apareix un virus a l Xina, al cap d'uns dies esternuda a l'Estany". En aquest sentit la investigadora biomèdica, Cristina Fillat ha explicat la complexitat d'aquest virus encara molt desconegut, la seva capacitat de mutar, el desconeixement de com tractar-lo, i com s'ha descobert que amb uns medicaments uns pacients milloraven, mentre amb altres tractaments els pacients evolucionaven negativament.

La psiquiatra Àurea Autet, cap de salut mental d'Althaia a Manresa, ha dit que inicialment es creia que "amb tres llits adaptats a epidèmies com l'ebola ens en sortirem, però en tres dies el centre va esdevenir un hospital de campanya amb 500 llits dedicats al covid-19 i tots el personal fos de l'especialitat que fos, pediatra o psiquiatra, atenent malalts de covid-19. Va ser com una guerra. Va haver-hi 174 defuncions, però ningú no va morir sol, tots van tenir una persona agafant-li la mà, i al cap d'uns dies vam decidir deixar entrar un familiar quan un pacient semblava que anava a morir".

Per la seva banda el metge de família, Xavi Làzaro, director de l'Àrea Bàsica de salut de Moià i Castellterçol, ha explicat i valorat la tasca feta aquells mesos, la coordinació amb els ajuntaments, el treball a les residències d'avis del Moianès on gràcies a la coordinació i prevenció hi ha hagut una mortalitat inferior a la mitjana de les comarques veïnes, i  que el tancament dels Caps, s'ha suplit amb l'atenció domiciliària. Làzaro ha demanat, en referència a alguns casos reals de covid-19 sorgits aquest setmana al Moianès que no es difonguin bulos, com alguns àudios que han circulat per les xarxes socials que multipliquen per deu els casos sorgits aquests dies.

A pregunta d'uns veïns de Castellterçol sobre quan es reobrirà el CAP, ha dit que probablement no serà fins setembre. Totes les intervencions han esta seguides amb molta atenció i emoció, interrompudes sovint per aplaudiments, sobretot quan els i les professionals sanitàries parlaven de les seves experiències personals, com ho van viure, i el tractament i acompanyaments als malalts més greus, i com dia a dia es reinventaven. I tots han insistit en la necessitat de complir les mesures de protecció davant la incertesa de com evolucionarà aquesta pandèmia. Ha tancat l'acte l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.