Fèiem amb ocasió d'un recorregut per aquest indret de la Vall, la descoberta d'un treball picat damunt la pedra de la porta d'accés, que com ens confirmaria el nostre assessor científic, Manuel Navas Ortiz, membre entre d'altres de l'arxiu de Cardona i de l'arxiu de Castellar del Vallès, és efectivament una pregaria al·legòrica de la Passió de Crist.
No era infreqüent en el món rural aquesta costum com hem pogut comprovar en molts d'altres llocs. En alguna ocasió -la casa Casassaies al terme del Pont de Vilomara i Rocafort- trobàvem una preciosa inscripció a l'ampit d'una finestra, (poseu a la barra del Google: la finestra parladora); quan a les formes clàssiques: J H S
Inscripcions sobre pedra a les portalades. Antonio Mora Vergés
No era infreqüent en el món rural aquesta costum com hem pogut comprovar en molts d'altres llocs. En alguna ocasió -la casa Casassaies al terme del Pont de Vilomara i Rocafort- trobàvem una preciosa inscripció a l'ampit d'una finestra, (poseu a la barra del Google: la finestra parladora); quan a les formes clàssiques: J H S
Les podeu trobar per arreu a poca atenció que pareu en la vostra observació.
L'explicació del costum d'incorporar a la decoració de la portalada a manera d'escut, una pregaria en pedra, la trobem sens dubte en l'anomena't Salpàs, un acte religiós, de caràcter cristià, del que per molts llocs s'ha perdut fins i tot la memòria; consistia en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passava per les cases del poble i del terme, seguint el ritual tradicional, beneïa les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. D'aquí la col·locació en aquest espai concret de la pregaria en pedra. Aquest costum cristià, que es feia durant la pasqua, s'ha deixat de practicar en la majoria de les parròquies del país i on encara es fa es contempla més com un ritual festiu que com una pràctica religiosa amb la finalitat de protegir de tot mal la casa i els seus estadants.
Els llorers –tant habituals a la velles masies- tenien també una funció d'allunyar de la casa i la família qualsevol ombra de mal.
Avui, aquestes pràctiques li podem semblar –li semblen– a alguns, supersticions pròpies de gent ignorant i pobra. Ni una cosa ni l'altra eren habitualment el propietaris d'aquestes grans cases.
Altrament mai com ara, el recurs a la màgia, les bruixes, les cartes, el zodíac... han estat tant i tant generals i, honestament –els que encara tinguin possibilitat de ser-ho- els resultats d'aquestes males pràctiques d'ara, us semblen millors que les que feien els nostres avantpassats?
