12
de febrer
de
2022, 08:01
Actualitzat:
9:03h
L'any 2010 va debutar en la literatura amb Rius paral·lels, una ficció lírica entorn de la poesia de Màrius Torres que el va fer mereixedor del dotzè Premi Joaquim Amat-Piniella. Ara, més d'una dècada després, el filòleg i professor manresà Jordi Estrada torna a les llibreries amb una novel·la que, seguint la tònica de la primera, aprofita el marc històric i social d'un personatge real per sargir una trama narrativa inventada però del tot versemblant. Aquesta vegada, la gènesi de les idees va trobar-la en el sí de la figura d'un dels escriptors més emblemàtics de la literatura del segle XIX: Gustave Flaubert.
Sota el títol Lilinne i les bombolles de sabó, Estrada ens presenta "una història de sentiments i idees enfrontades plena d'infortunis, interessos ocults i fosques obsessions" que té com a protagonistes Flaubert i, especialment, la seva neboda Caroline, a qui ell anomena Lilinne. El llibre es presentarà en societat el dimecres 16 de febrer a les 7 de la tarda a l'Espai Òmnium de Manresa i comptarà amb els parlaments dels també escriptors i amics de l'autor Llorenç Capdevila i Joan Jordi Miralles.
- Han passat més de deu anys des del seu debut novel·lístic. Aquesta novetat literària ha estat una sorpresa per a vostè i tot?
- Després de Rius paral·lels, vaig escriure alguns relats que han estat publicats en obres col·lectives o bé continuen inèdits, i també alguns primers capítols d'altres novel·les, que vaig deixar de banda tan bon punt vaig posar-me a treballar en Lilinne i les bombolles de sabó.
- I d'això quant fa?
- Tot plegat va començar l'agost del 2017, coincidint amb una escapada que vaig fer a Banyeres de Luixó. En aquell moment estava llegint la correspondència de Flaubert amb la seva amiga i escriptora George Sand. Potser si no hagués anat a Luixó just quan llegia l'epistolari en qüestió, ara no hi hauria novel·la, i és que el primer embrió de Lilinne es gesta després de descobrir el passat brillant de Banyeres de Luixó i de llegir les agudes reflexions epistolars de l'escriptor.
- Hi va anar, realment, Flaubert, a Banyeres de Luixó?
- Sí. Durant l'estiu del 1872 i per prescripció mèdica, l'escriptor i la seva neboda Caroline van fer estada en aquesta petita ciutat balneària del Pirineu.
- Això vol dir que el que ens trobarem en el llibre està basat en fets reals?
- Si bé el punt de partida del llibre és verídic, la resta del que es narra a la novel·la forma part de la ficció.
- Amb Rius paral·lels la guspira creativa va venir arran de la figura de Màrius Torres. Ara, amb Lilinne i les bombolles de sabó la inspiració ha estat Flaubert. Què el connecta a aquest escriptor?
- La font d'inspiració no ha estat tant Flaubert com la vinculació entre l'escriptor i la seva neboda. I, a partir de la ficció, la relació d'aquesta amb el món. Al capdavall, qui protagonitza la història és ella, una noia que opta per una altra manera de viure.
- Què vol dir amb "una altra manera de viure"?
- El personatge de Caroline procura canviar una realitat que el seu tiet només es limita a descriure, talment com si visqués en una torre d'ivori. I la novel·la tracta justament d'això, de si ho acaba aconseguint o no.
- S'ha inspirat en Emma Bovary per construir el personatge de la Caroline? De fet diuen que el mateix Flaubert va beure de l'essència de la seva neboda...
- Madame Bovary és víctima de la societat burgesa que tant detestava Flaubert però no s'hi rebel·la. El personatge de Caroline, en canvi, evita caure en el mateix parany d'Emma i s'erigeix en mestressa dels seus actes i la seva vida, sense dependències. Ni tampoc enganys ni autoenganys.
- I a Flaubert com el defineix, en el llibre? Es pren llicències o és fidel al que diuen les seves biografies?
- Com a personatge històric del qual ho sabem gairebé tot, no pots presentar-lo diferent de com era. Això no vol dir que, com a personatge literari, no et puguis permetre petites concessions, sense contradir-ne el perfil biogràfic i les idees. Bàsicament, Flaubert va ser un anacoreta, força escèptic i un pessimista lúcid lliurat de ple a la seva gran passió: la literatura.
- D'una banda tenim un pessimista lúcid que viu presoner de la realitat que li ha tocat, i de l'altra, una Caroline somiadora que lluita per canviar el que no li agrada. A qui s'assembla més, vostè?
- Costaria de trobar alguna persona que no sigui somiadora i alhora una mica pessimista. Personalment, em tinc per un pessimista esperançat, si bé cada vegada veig més motius per al pessimisme i menys per a l'esperança.
- Portem uns anys que déu n'hi do, certament...
- Sí, però això no ens ha de paralitzar. Al contrari. De fet, Flaubert es retreia a ell mateix haver somiat molt i haver fet poc. No sempre voler és poder, però la voluntat és essencial per a quasi totes les coses.
- Va necessitar-ne molta, d'aquesta voluntat, per seguir creatiu durant la primera etapa pandèmica?
- Suposo que com tothom: sense enginy ni imaginació no hauríem pas sobreviscut! A mi aquest parèntesi m'ha servit per enllestir la novel·la -on coincideix que també hi apareix una mena d'epidèmia- i per escriure, d'un rampell i com a evasió de tot plegat, una petita farsa o paròdia sobre el món de l'ensenyament.
- Caram! Nova publicació a la vista?
- Potser més endavant, si alguna editorial s'hi avé...
- Què hi explica?
- La història és narrada des del punt de vista d'un director d'institut, raonable i comprensiu, que ha de fer front al desembarcament d'un professor nou, complidor i bona persona, però alhora extravagant, imprevisible i desassenyat. És la crònica d'un desastre anunciat des de l'inici.
- Té bona pinta!
- Podríem dir que vaig escriure'l més com un divertiment que no pas amb la idea de publicar-lo algun dia. Entre altres raons, perquè com a novel·la és un text massa curt, i com a relat, excessivament extens. D'altra banda, s'hauria de pentinar una mica i eliminar o dissimular algunes referències massa explícites a persones que, sense identificar-les, s'hi podrien sentir identificades.
- Va passar-se molts anys vinculat al món de l'ensenyament: com creu que s'ha gestionat la pandèmia a nivell educatiu?
- Tot en el que en sé és a través de tercers i, per tant, les opinions són diverses. Una pandèmia, com qualsevol altre contratemps, implica uns canvis en la manera d'actuar, de plantar cara a la incertesa, com en un temporal i amb el paraigua girat per la ventada. Cal una gran fermesa d'ànim per tirar endavant en unes circumstàncies tan adverses, i jo diria que el professorat, així com el personal mèdic i sanitari, ha estat a l'alçada.
- Com a filòleg, com ha entomat la sentència del 25%?
- És un revés que es veia a venir de fa anys, però els nostres polítics estaven més pendents de l'ungla que assenyala la lluna que no pas de la situació de fragilitat i desemparament en què es troba la llengua.
Sota el títol Lilinne i les bombolles de sabó, Estrada ens presenta "una història de sentiments i idees enfrontades plena d'infortunis, interessos ocults i fosques obsessions" que té com a protagonistes Flaubert i, especialment, la seva neboda Caroline, a qui ell anomena Lilinne. El llibre es presentarà en societat el dimecres 16 de febrer a les 7 de la tarda a l'Espai Òmnium de Manresa i comptarà amb els parlaments dels també escriptors i amics de l'autor Llorenç Capdevila i Joan Jordi Miralles.
- Han passat més de deu anys des del seu debut novel·lístic. Aquesta novetat literària ha estat una sorpresa per a vostè i tot?
- Després de Rius paral·lels, vaig escriure alguns relats que han estat publicats en obres col·lectives o bé continuen inèdits, i també alguns primers capítols d'altres novel·les, que vaig deixar de banda tan bon punt vaig posar-me a treballar en Lilinne i les bombolles de sabó.
- I d'això quant fa?
- Tot plegat va començar l'agost del 2017, coincidint amb una escapada que vaig fer a Banyeres de Luixó. En aquell moment estava llegint la correspondència de Flaubert amb la seva amiga i escriptora George Sand. Potser si no hagués anat a Luixó just quan llegia l'epistolari en qüestió, ara no hi hauria novel·la, i és que el primer embrió de Lilinne es gesta després de descobrir el passat brillant de Banyeres de Luixó i de llegir les agudes reflexions epistolars de l'escriptor.
- Hi va anar, realment, Flaubert, a Banyeres de Luixó?
- Sí. Durant l'estiu del 1872 i per prescripció mèdica, l'escriptor i la seva neboda Caroline van fer estada en aquesta petita ciutat balneària del Pirineu.
- Això vol dir que el que ens trobarem en el llibre està basat en fets reals?
- Si bé el punt de partida del llibre és verídic, la resta del que es narra a la novel·la forma part de la ficció.
- Amb Rius paral·lels la guspira creativa va venir arran de la figura de Màrius Torres. Ara, amb Lilinne i les bombolles de sabó la inspiració ha estat Flaubert. Què el connecta a aquest escriptor?
- La font d'inspiració no ha estat tant Flaubert com la vinculació entre l'escriptor i la seva neboda. I, a partir de la ficció, la relació d'aquesta amb el món. Al capdavall, qui protagonitza la història és ella, una noia que opta per una altra manera de viure.
- Què vol dir amb "una altra manera de viure"?
- El personatge de Caroline procura canviar una realitat que el seu tiet només es limita a descriure, talment com si visqués en una torre d'ivori. I la novel·la tracta justament d'això, de si ho acaba aconseguint o no.
- S'ha inspirat en Emma Bovary per construir el personatge de la Caroline? De fet diuen que el mateix Flaubert va beure de l'essència de la seva neboda...
- Madame Bovary és víctima de la societat burgesa que tant detestava Flaubert però no s'hi rebel·la. El personatge de Caroline, en canvi, evita caure en el mateix parany d'Emma i s'erigeix en mestressa dels seus actes i la seva vida, sense dependències. Ni tampoc enganys ni autoenganys.
- I a Flaubert com el defineix, en el llibre? Es pren llicències o és fidel al que diuen les seves biografies?
- Com a personatge històric del qual ho sabem gairebé tot, no pots presentar-lo diferent de com era. Això no vol dir que, com a personatge literari, no et puguis permetre petites concessions, sense contradir-ne el perfil biogràfic i les idees. Bàsicament, Flaubert va ser un anacoreta, força escèptic i un pessimista lúcid lliurat de ple a la seva gran passió: la literatura.
- D'una banda tenim un pessimista lúcid que viu presoner de la realitat que li ha tocat, i de l'altra, una Caroline somiadora que lluita per canviar el que no li agrada. A qui s'assembla més, vostè?
- Costaria de trobar alguna persona que no sigui somiadora i alhora una mica pessimista. Personalment, em tinc per un pessimista esperançat, si bé cada vegada veig més motius per al pessimisme i menys per a l'esperança.
- Portem uns anys que déu n'hi do, certament...
- Sí, però això no ens ha de paralitzar. Al contrari. De fet, Flaubert es retreia a ell mateix haver somiat molt i haver fet poc. No sempre voler és poder, però la voluntat és essencial per a quasi totes les coses.
- Va necessitar-ne molta, d'aquesta voluntat, per seguir creatiu durant la primera etapa pandèmica?
- Suposo que com tothom: sense enginy ni imaginació no hauríem pas sobreviscut! A mi aquest parèntesi m'ha servit per enllestir la novel·la -on coincideix que també hi apareix una mena d'epidèmia- i per escriure, d'un rampell i com a evasió de tot plegat, una petita farsa o paròdia sobre el món de l'ensenyament.
- Caram! Nova publicació a la vista?
- Potser més endavant, si alguna editorial s'hi avé...
- Què hi explica?
- La història és narrada des del punt de vista d'un director d'institut, raonable i comprensiu, que ha de fer front al desembarcament d'un professor nou, complidor i bona persona, però alhora extravagant, imprevisible i desassenyat. És la crònica d'un desastre anunciat des de l'inici.
- Té bona pinta!
- Podríem dir que vaig escriure'l més com un divertiment que no pas amb la idea de publicar-lo algun dia. Entre altres raons, perquè com a novel·la és un text massa curt, i com a relat, excessivament extens. D'altra banda, s'hauria de pentinar una mica i eliminar o dissimular algunes referències massa explícites a persones que, sense identificar-les, s'hi podrien sentir identificades.
- Va passar-se molts anys vinculat al món de l'ensenyament: com creu que s'ha gestionat la pandèmia a nivell educatiu?
- Tot en el que en sé és a través de tercers i, per tant, les opinions són diverses. Una pandèmia, com qualsevol altre contratemps, implica uns canvis en la manera d'actuar, de plantar cara a la incertesa, com en un temporal i amb el paraigua girat per la ventada. Cal una gran fermesa d'ànim per tirar endavant en unes circumstàncies tan adverses, i jo diria que el professorat, així com el personal mèdic i sanitari, ha estat a l'alçada.
- Com a filòleg, com ha entomat la sentència del 25%?
- És un revés que es veia a venir de fa anys, però els nostres polítics estaven més pendents de l'ungla que assenyala la lluna que no pas de la situació de fragilitat i desemparament en què es troba la llengua.