04
de gener
de
2024, 12:37
Actualitzat:
05
de gener,
16:05h
Ara porta dotze dies dormint a l'hostal Soler de Sant Joan de Vilatorrada, però aquest dijous se li acaba la proposta que li ha buscat l'Ajuntament de Manresa per combatre el fred, a no ser que li renovin, i haurà de tornar a la furgoneta que té habilitada com a dormitori i on dorm des de fa dos anys, just el tems que fa que es va divorciar en una separació que no va ser amistosa. Mohamed Belarbi té la regulació en ordre, però no té cap ingrés.
"Tenia la Renda Mínima Garantida, però me la van treure perquè van dir que havia viatjat al Marroc, però no és cert", explica. El principi va estar sis mesos en un pis compartit, però al quedar-se sense ingressos no hi va poder continuar. Menja al Centre Cívic de la barriada Mion, i va molt net, vistes les circumstàncies que li ha preparat la vida. "Tinc un amic que un cop la setmana, o quan ho necessito, em deixa entrar a casa seva a dutxar-me i a rentar la roba", diu.
Té la part de darrere de la furgoneta preparada amb un matalàs, un coixí i molta roba de llit. "Em costa molt dormir, pels maldecaps que tinc, però també perquè fa molt fred, no tinc diners per deixar el motor en marxa perquè escalfi". A més, el cotxe no tenca bé i a vegades es troba la gebrada a la part interior dels vidres. A dins hi té també, un vàter portàtil.
Un altre tema, també, és el de la seguretat. "Com que estaciono en llocs apartats, ja m'he trobat en alguna ocasió sentir com trencaven els vidres de cotxes veïns", assenyala, "per ara no m'ha tocat a mi". Belarbi té la furgoneta estacionada al descampat de l'escola pública Les Bases, "però altre vegades vaig fins al Congost o a altres punts de les afores de la ciutat".
Per acabar-ho de reblar, Belarbi és diabètic, i, evidentment, té diagnosticada una depressió i atacs d'ansietat. "Amb la situació que vist, tampoc no puc treballar, hauria d'estabilitzar-me".
"Tenia la Renda Mínima Garantida, però me la van treure perquè van dir que havia viatjat al Marroc, però no és cert", explica. El principi va estar sis mesos en un pis compartit, però al quedar-se sense ingressos no hi va poder continuar. Menja al Centre Cívic de la barriada Mion, i va molt net, vistes les circumstàncies que li ha preparat la vida. "Tinc un amic que un cop la setmana, o quan ho necessito, em deixa entrar a casa seva a dutxar-me i a rentar la roba", diu.
Té la part de darrere de la furgoneta preparada amb un matalàs, un coixí i molta roba de llit. "Em costa molt dormir, pels maldecaps que tinc, però també perquè fa molt fred, no tinc diners per deixar el motor en marxa perquè escalfi". A més, el cotxe no tenca bé i a vegades es troba la gebrada a la part interior dels vidres. A dins hi té també, un vàter portàtil.
Un altre tema, també, és el de la seguretat. "Com que estaciono en llocs apartats, ja m'he trobat en alguna ocasió sentir com trencaven els vidres de cotxes veïns", assenyala, "per ara no m'ha tocat a mi". Belarbi té la furgoneta estacionada al descampat de l'escola pública Les Bases, "però altre vegades vaig fins al Congost o a altres punts de les afores de la ciutat".
Per acabar-ho de reblar, Belarbi és diabètic, i, evidentment, té diagnosticada una depressió i atacs d'ansietat. "Amb la situació que vist, tampoc no puc treballar, hauria d'estabilitzar-me".