07
d'agost
de
2018
Actualitzat:
18
de gener
de
2019,
18:04h
L'últim maqui català, Ramon Vila Capdevila "Caracremada", segueix present en la memòria històrica de Catalunya i Castellnou de Bages. Aquest dimarts, una quarantena de persones han assistit a l'acte d'homenatge que la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris, amb la col·laboració de l'Ajuntament, li han fet just el dia que feia 55 anys de la seva mort a màns de tres guàrdia civils.
L'acte ha començat amb una visita al Museu dels Maquis i posteriorment s'ha fet una ofrena floral davant la capsa de pedra on és enterrat. Un membre de la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris ha llegit la cronologia de Ramon Vila Capdevila, des de la seva militància a la CNT, fins a la seva lluita durant les guerres civil espanyola i mundial, i el seu retorn a Catalunya per combatre el feixisme des de la clandestinitat.
La jornada va continua amb una excursió popular passant pel Graner i la Creu del Perelló, on va morir el maqui, que va comptar encara amb més participants que es van incorporar, i va finalitzar, ja de nit i en l'interior de l'església, amb un concert de la coral InCORdis, que va preparar un repertori argumentant la vida de Ramon Vila.
Ramon Vila Capdevila
Eren quarts d'una de la matinada del 7 d'agost de 1963, ara fa 55 anys, quan al Mas de la Creu del Perelló, una masia situada entre Balsareny i Castellnou de Bages, els mosquetons de la Guàrdia Civil van disparar a matar. Minuts després queia abatut, Ramon Vila Capdevila "Caracremada", una llegenda de la lluita anarquista i antifeixista, el darrer maqui que va plantar cara al feixisme. La seva darrera acció, un sabotatge a les connexions elèctriques de Rajadell.
Després d'anys enterrat cap per avall amb les botes lligades al coll en una tomba anònima sense placa a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, aquest petit municipi bagenc va traslladar les seves despulles a l'interior del cementiri i ha esdevingut un centre de referència no només de la mística de vida d'aquest lluitador irreductible, sinó de tot allò que envolta els maquis, els resistents armats al feixisme que a voltes la nostra mateixa història ha volgut enterrar en la clandestinitat.
Però la figura de Caracremada, o "Passos Llargs" o "Capità Raymond", és en ella mateixa una història de llegenda. Nascut l'1 d'abril de 1908 a Peguera, Alt Berguedà, un nucli ara abandonat i on el nou capitalisme busca fer-hi de les seves, va tenir una infantesa tràgica. Un llamp va matar la seva mare i un incendi li va deixar les marques al rostre a les que va deure el seu sobrenom. Va ser obrer fabril i miner, i el 1932 es va afiliar a la CNT, organització amb la que va esclatar el seu neguit revolucionari.
Caracremada va ser un dels grans represaliats de la gran revolta minera de l'Alt Llobregat. Marcat per aquella experiència i amb l'aixecament feixista del 1936, lluita amb els republicans, s'exilia a França on escapa de dos camps de concentració i s'integra en la resistència francesa contra els nazis, una lluita que li va merèixer la Legió d'Honor, que va rebutjar.
Alliberada França, concentra la seva lluita a Catalunya, passa armes i persones pel Pirineu i porta a terme operacions de sabotatge. El maig de 1947 arriba a dirigir un grup de 50 guerrillers amb la intenció d'atemptar contra el dictador Franco en una visita a les mines de Sallent, però un accident va avortar l'operatiu.
Home parc, solitari, avesat a la duresa de la muntanya, llibertari, contundent en l'acció però dúctil amb els presoners, mai no es va donar per vençut, malgrat els seus companys de lluita es retiraven. Ramon Vila Capdevila va ser allò que la història defineix com un "irreductible", un terme que en temps de sotsobre és difícil de concretar. Fa cinquanta anys, doncs, va caure un dels darrers irreductibles.
L'acte ha començat amb una visita al Museu dels Maquis i posteriorment s'ha fet una ofrena floral davant la capsa de pedra on és enterrat. Un membre de la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris ha llegit la cronologia de Ramon Vila Capdevila, des de la seva militància a la CNT, fins a la seva lluita durant les guerres civil espanyola i mundial, i el seu retorn a Catalunya per combatre el feixisme des de la clandestinitat.
L'excursió, a l'arribada de la Creu del Perelló. Foto: AjCnB
La jornada va continua amb una excursió popular passant pel Graner i la Creu del Perelló, on va morir el maqui, que va comptar encara amb més participants que es van incorporar, i va finalitzar, ja de nit i en l'interior de l'església, amb un concert de la coral InCORdis, que va preparar un repertori argumentant la vida de Ramon Vila.
Concert de la Coral InCORdis a l'església de Castellnou de Bages. Foto: AjCnB
Ramon Vila Capdevila
Eren quarts d'una de la matinada del 7 d'agost de 1963, ara fa 55 anys, quan al Mas de la Creu del Perelló, una masia situada entre Balsareny i Castellnou de Bages, els mosquetons de la Guàrdia Civil van disparar a matar. Minuts després queia abatut, Ramon Vila Capdevila "Caracremada", una llegenda de la lluita anarquista i antifeixista, el darrer maqui que va plantar cara al feixisme. La seva darrera acció, un sabotatge a les connexions elèctriques de Rajadell.
Després d'anys enterrat cap per avall amb les botes lligades al coll en una tomba anònima sense placa a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, aquest petit municipi bagenc va traslladar les seves despulles a l'interior del cementiri i ha esdevingut un centre de referència no només de la mística de vida d'aquest lluitador irreductible, sinó de tot allò que envolta els maquis, els resistents armats al feixisme que a voltes la nostra mateixa història ha volgut enterrar en la clandestinitat.
Però la figura de Caracremada, o "Passos Llargs" o "Capità Raymond", és en ella mateixa una història de llegenda. Nascut l'1 d'abril de 1908 a Peguera, Alt Berguedà, un nucli ara abandonat i on el nou capitalisme busca fer-hi de les seves, va tenir una infantesa tràgica. Un llamp va matar la seva mare i un incendi li va deixar les marques al rostre a les que va deure el seu sobrenom. Va ser obrer fabril i miner, i el 1932 es va afiliar a la CNT, organització amb la que va esclatar el seu neguit revolucionari.
Caracremada va ser un dels grans represaliats de la gran revolta minera de l'Alt Llobregat. Marcat per aquella experiència i amb l'aixecament feixista del 1936, lluita amb els republicans, s'exilia a França on escapa de dos camps de concentració i s'integra en la resistència francesa contra els nazis, una lluita que li va merèixer la Legió d'Honor, que va rebutjar.
Alliberada França, concentra la seva lluita a Catalunya, passa armes i persones pel Pirineu i porta a terme operacions de sabotatge. El maig de 1947 arriba a dirigir un grup de 50 guerrillers amb la intenció d'atemptar contra el dictador Franco en una visita a les mines de Sallent, però un accident va avortar l'operatiu.
Home parc, solitari, avesat a la duresa de la muntanya, llibertari, contundent en l'acció però dúctil amb els presoners, mai no es va donar per vençut, malgrat els seus companys de lluita es retiraven. Ramon Vila Capdevila va ser allò que la història defineix com un "irreductible", un terme que en temps de sotsobre és difícil de concretar. Fa cinquanta anys, doncs, va caure un dels darrers irreductibles.