Aquest article està signat per Josep Maria Fius, però ha estat escrit d'acord amb altres membres de la Plataforma per la Llengua de Manresa
Ja fa una bona temporada que els manresans sembla que ens hagi caigut la bena dels ulls i estem constatant una realitat: la llengua catalana, una llengua que tots pensàvem que gaudia de bona salut i que no havíem de patir per ella, va reculant dia a dia i el seu so es va deixant de sentir en els nostres carrers i places, en els establiments de la ciutat, en les interaccions entre els nostres veïns, en els patis de les escoles. De cop i volta, sembla que la nostra llengua, perseguida per l'Estat però defensada amb ungles i dents pels ciutadans del Principat (i de tots els racons dels Països Catalans), sembla que vagi perdent la batalla social.
Acceptant aquesta dura i crua realitat i deixant de banda els plors, les lamentacions i l'assenyalament dels culpables (que caldrà fer en un altre moment), alguns manresans i manresanes vam voler sortir de la nostra zona de confort per posar eines per tal de poder aturar la sagnia lingüística que patim, defensar els drets dels catalanoparlants com a ciutadans de ple dret i amb la capacitat de viure plenament en la nostra llengua i, finalment, empènyer les diferents administracions (sobretot l'Ajuntament de Manresa) a actuar per promoure el català i exercir plenament les competències que li són pròpies.
Després de tenir clara la fotografia de la realitat, calia trobar l'eina capaç d'aportar l'estructura i l'expertesa per a poder-la capgirar... I mirant els resultats obtinguts en altres àmbits i localitats, vam considerar que l'ONG del català havia d'aterrar a la capital de la Catalunya Central. Des del primer contacte, la gent de Plataforma per la Llengua no ho va dubtar en cap moment i ens va obrir les seves portes i ens va ajudar a crear el grup de Plataforma per la Llengua a Manresa -el primer grup local fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona- i ens va proporcionar moltes eines i idees per a poder assolir els objectius proposats.
I a partir d'aquí, a treballar: el dia 13 de febrer de 2024 vam omplir l'auditori de l'Institut Lluís de Peguera i des de l'endemà mateix ens hem anat reunint i proposant accions amb entitats com Althaia, la Universitat de Manresa, la UBIC i la Cambra de Comerç. També ens hem reunit i treballat amb l'Ajuntament de la ciutat i el seu tècnic de llengua en tot el que ens han demanat o hem cregut convenient comentar, a més d'organitzar xerrades sobre la llengua.
Però cal fer més, molta més feina. I és per això que el nostre primer aniversari ha de servir per animar que més voluntaris pel català vinguin a treballar i a donar la seva visió i idees. Sense les persones que gratuïtament aporten el seu temps, sense el voluntariat lingüístic, que històricament ha florit sempre que ha estat necessari, res seria possible.
Esperem comptar amb l'ajuda de tothom i si més no, que cada lector pugui fer aquesta acció tan revolucionària com necessària: parlar en la nostra llengua sempre i en tot moment i defensar, així, els nostres drets més bàsics.
