El setembre arranca marcant un inici de curs a la nostra ciutat. Sense que acabi cap estació ni comenci massa res, el ball del correfoc marca la fi de la Festa Major i el tret de sortida fictici d'un altre any. Passades les ressaques pertinents, és un bon moment per fer valoracions d'unes Festes Majors viscudes amb especial intensitat.
És estrany parlar de festes majors en plural, però el cas és que des de fa trenta-tres anys (hi ha qui hagués volgut que s'hagués quedat en trenta-dos) l'Alternativa de Manresa continua creixent en tots els aspectes, fins fer ombra a la Festa Major oficial en molts moments. Aquest any ha estat marcat per l'amenaça d'una denúncia cap a l'organització d'aquesta i també cap a l'Ajuntament de la ciutat, que en dona els permisos. L'amenaça (que ve firmada per la comunitat de propietaris de l'edifici Can Jorba, que es dona l'esquena amb un dels escenaris de l'Alternativa, ubicat a la plaça Puigmercadal) exigia la cancel·lació de la festa i una sèrie de multes i indemnitzacions per excedir en l'emissió sonora a la façana posterior de l'edifici durant l'edició de l'any 2023, superant el límit de 80 dB (és menys soroll que el que fa un camió d'escombraries) establert per la llei. Aquest any, l'Ajuntament de la ciutat ha intentat que no es tornés a repetir aquest excés col·locant un limitador de senyal que frenava l'equip de so dels concerts. Les bandes que actuaven a la plaça veien amb frustració com la seva música quedava per sota del volum de la xerrera de la gent, fins i tot algun grup va deixar de tocar en algun moment perquè no entenien què estava passant. Mentrestant, a les places dels voltants de Puigmercadal, altres escenaris amb equips de so a tot volum feien com si res no passés, i des del Carrer Puigterrà de Dalt es podien reconèixer les cançons de la Mushka, que actuava al carrer Sallent (a 1,5km de distància).
I doncs?, quina és la diferència entre tots aquests espais? Per què a l'Alternativa se la castiga mentre la resta de la ciutat encara fa la seva com si no passés res? La resposta senzilla i complexa a la vegada: l'Alternativa té uns veïns que volen viure al centre, enmig de 80.000 persones, però que en rebutgen els seus costums. La diferència també és el poder adquisitiu dels propietaris de Can Jorba, ja que pocs veïns del barri antic es poden permetre dues sonometries de quatre dies cada una, fetes per empreses certificades i advocats disposats a portar a judici un ajuntament i l'organització de la FMA. Si a cada plaça hi haguessin uns veïns d'aquest tipus, podríem donar per acabada la Festa Major Alternativa, l'oficial i qualsevol mena d'expressió cultural a la ciutat, ja que el marc legal la fa inviable. És incòmode parlar d'això perquè destapa les vergonyes d'una legislació que (només tenint en compte aspectes tècnics) deixa de banda el valor sociocultural d'aquests tipus d'actes i condemna una de les festes majors alternatives més icòniques de Catalunya a enfonsar-se sota el volum del seu propi públic. Altres aspectes que serien interessants a tenir en compte (com per exemple si se celebren en vigília de festiu o laborable, o si en aquella plaça passa alguna cosa més durant l'any...) passen parcialment o totalment desapercebuts.
Quan faltaven mesos per ser celebrada, l'organització de la FMA cridava a la mobilització de les seves bases i pressionava mediàticament el govern municipal per aconseguir desencallar la situació, però aquest, lluny de batallar per intentar blindar unes condicions òptimes per celebrar la festa amb certa normalitat, buscava fer passar per la pedra legal a l'Alternativa i acontentar a Can Jorba, com si es pogués tenir tot en aquesta vida. Mentrestant negava una nova celebració del Guirigall a la Plaça Sant Domènec en el marc de la Festa Major oficial i posava traves al FABA, a l'Anònima, al·legant nivells acústics i molèsties als veïns.
Paral·lelament a tot això, des de plaça Major i El Casino (on s'ubica la regidoria de Cultura) ja es feien els encàrrecs de la producció dels esdeveniments musicals de la Festa Major de Manresa 2024, a les mateixes empreses de produccions de cada any, que han programat el mateix que programen als altres pobles i ciutats de Catalunya desenes de cops, com sempre, i que homogeneïtzen el panorama musical català, donant espais i feina a les poques bandes que són gestionades per empreses concretes de management i booking, a canvi de comissions poc transparents repercutides a les factures de cada un dels serveis que gestionen. Un altre any més i per encàrrec del propi Ajuntament, hem vist balls de festa major i concerts massius lluny del centre, lluny de la seva gent. Esdeveniments que s'han alçat sobre avingudes de polígon com a pseudofestivals de música, amb barres gestionades per empreses privades lucrant-se de l'efecte crida que genera tot això.
Una maniobra que sembla pensada amb fins turístics, no pas culturals. Estaríem parlant d'una mena de privatització de la Festa Major? Spoiler: sí. Manresa per desgràcia no és un cas aïllat. Aquestes dinàmiques s'han estès durant anys arreu del nostre petit país: han delegat gran part de l'organització i la programació d'actes de les festes majors a un oligopoli que lucra a unes poques empreses privades entregant-los-hi una de les parts més grans del pressupost de les festes majors. I ja sabem que, a aquestes empreses els convé que cada any el pastís sigui més gran: com més gran el pastís, més gran el seu tall.
Pel camí van quedant aquelles festes organitzades des de les associacions, des de la mateixa gent de la ciutat. Les traves burocràtiques de mica en mica aconsegueixen que la gent es resigni i deixi de tenir ganes d'organitzar-se, de teixir comunitat, de posar en safata el seu esforç, el seu temps i les seves vacances en pro del seu veïnat de la manera més altruista que hi pugui haver. No cal tenir més de dos dits de front per entendre que això, a la curta o a la llarga, acabarà destruint el teixit associatiu de les viles, convertint a la gent a ser simples espectadors del que passi al seu voltant.
Torno uns paràgrafs enrere per recordar que la FMA representa el contrari de tot això, i en molts casos (tal com passa amb alguns dels col·lectius que l'organitzen) acaba fent la feina que l'administració no sap, o no vol fer. Durant nou dies s'han pogut veure al centre de la ciutat tota mena d'espectacles i activitats multidisciplinàries obertes a tothom, moltes sorgides de la mateixa gent de la ciutat o de la comarca. També s'hi han pogut veure propostes més grans i d'èxit estatal. Tot des de l'autogestió i amb un pressupost propi que equival al d'una sola nit del pseudofestival del carrer Sallent. L'únic que se li ha demanat a l'Ajuntament ha estat poc més que el punt de corrent, les tarimes i els lavabos portàtils. Ah! I el permís que a estones ha semblat tan lluny de ser aconseguit. A canvi d'això, el que ha entregat la FMA a la ciutat té un valor incalculable i repeteixo, fa trenta-tres anys que això passa.
Manresa és una ciutat d'extrems. A l'hivern hi fa un fred que glaçaria un pingüí i a l'estiu les cigales no donen l'abast quan canten. Igual de lluny (metafòricament parlant, clar) sembla que estan les seves festes majors. Com sempre, serà feina de la gent continuar pressionant a les institucions per aconseguir unes lleis que facin prevaldre el bé comú per sobre dels interessos privats d'uns pocs, la cultura popular per sobre de les ciutats dormitori, i el teixit comunitari i associatiu per sobre de l'oligopoli que ens vol organitzar el mateix ball a cada poble.
