Aquest passat dia 13 de juny de 2024, la sala Sisena del TJUE, ha dictat la sentència que resolt el procediment prejudicial -Directiva 1999/70/CE- Acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de duració determinada -Contractes de treball de duració determinada en el sector públic– funcionaris interins -Clàusula 5- Mesures que tenen per objecte prevenir i sancionar l'ús abusiu de successius contractes o relacions laborals de duració determinada, respecte dels assumptes acumulats C-331/22 i C-332/22.
Aquest sentència ratifica les anteriors sentències dictades pel mateix tribunal el febrer d'aquest any, amb un fet nou i és que aquestes prejudicials provenen per demandes fetes per funcionaris interins de justícia els quals la resolució els hi dona la raó en reconèixer que les mesures preses pel govern espanyol no serveixen per castigar l'administració i pal·liar els contractes en frau de llei (recordem que la Llei 20/21, ha sigut pactada pel PSOE amb els sindicats majoritaris i després aprovada al Congrés pel govern de Pedro Sánchez), i per això torna a insistir que per a castigar a l'administració seria bo una entrada directa d'aquests funcionaris interins, que porten més de tres anys acumulant contractes successius determinats, a la funció pública. És cert que el mateix text legal també exposa que aquest accés directe de funcionaris interins que es troben en frau de llei s'ha de fer d'acord amb la normativa estatal i que a l'estat espanyol, la seva constitució irreformable imposa a la ciutadania que per accedir a la funció pública cal acomplir els tres requisits de mèrit, capacitat i igualtat i que això es fa a través d'oposicions anuals o bé concurs de mèrits.
La realitat, però, sempre és més complexa i veiem com la picaresca espanyola, fins i tot la de la mateixa administració pública, s'imposa a la legalitat. Els funcionaris interins de la major part de l'administració se situa entre un 30 i un 50% del total de treballadors públics, quan d'acord amb la legislació vigent el personal interí solament hauria d'ocupar un 8% de les places de la funció pública.
En concret, a l'administració de justícia a Catalunya, els percentatges d'interins en els tres cossos que formen l'administració de justícia de Catalunya, auxilis judicials, tramitadors processals i gestor processals, estan al voltant del 50%. Això és així perquè no hi ha hagut oposicions cada any, tal i com obliga la llei, ni les places que s'han ofert són suficients per cobrir les necessitats reals de cada moment. A Catalunya, però, tenim un altre problema afegit. Dos de cada tres persones que aproven les oposicions són de fora de Catalunya, persones que a més de no saber parlar català i per tant vulneraran, per força, el dret de llibertat d'elecció de llengua dels usuaris de la justícia a Catalunya, s'estaran poc temps al seu lloc de treball, un termini que va entre 1 i 5 anys, just per acumular prou punts per concursar i marxar, en el primer concurs de trasllat que els hi ho permeti, a prop de casa seva. Per tant, al nostre país ens trobem amb un autèntic disbarat, com més gent accedeix a la funció pública pel sistema d'oposicions més interins produeix, cosa que altera el funcionament productiu dels òrgans judicials, genera desigualtat entre treballadors per motiu de llengua, indefensió lingüística del consumidor català i entorpeix l'accés a la funció pública dels treballadors interins catalans.
Una solució, provisional, a aquest despropòsit seria que els interins amb més de tres anys d'antiguitat i amb contractes en frau de llei, accedissin a ser funcionaris de carrera de forma directa, a través d'una reforma de la constitució, o d'un decret d'excepcionalitat o bé a través d'una tercera figura legal que permetria el treballador interí assegurar la seva plaça de treball, amb els mateixos drets i deures que el funcionari de carrera però sense ser-ho.
La voluntat pol·lítica és la clau de volta d'aquest atzucac i per aquest mateix motiu és preocupant la situació actual de deixadesa intencionada dels governs espanyols i de la manca de valors democràtics de la cúpula judicial.
Recordem que el Consell General del Poder Judicial, òrgan rector de la justícia espanyola, fa anys que té bloquejada la renovació dels seus membres per interessos polítics i que aquesta renovació és obligatòria justament per assentar una base democràtica al poder judicial. Sense aquesta renovació el CGPJ perd tota legitimitat jurisdiccional i genera inseguretat jurídica a tota la ciutadania de l'estat espanyol. També recordem el cas de les clàusules sòl, com el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional van fallar contra les demandes que reclamaven als bancs perquè en els seus contractes hipotecaris contenien clàusules abusives i fins que el TJUE no va donar la raó als consumidors i usuaris, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional van mantenir l'abús de les entitats bancàries sobre la gent que tenia constituïdes hipoteques. No podem oblidar tampoc d'altres casos de vulneracions flagrants i igualment producte del lawfare imperant a l'alta magistratura espanyola com les sentències contra els dirigents polítics de l'1 d'octubre, amb acusacions de rebel·lia i posteriorment sentències de sedició, cap d'elles reconegudes internacionalment per cap autoritat judicial, la Llei d'amnistia que el poder judicial s'hi oposa i en promou la desobediència, la doctrina Parot, les preferents... .
Tots els casos de vulneració de drets fonamentals, individuals i col·lectius, protagonitzats per la justícia espanyola, han comportat una dilació desmesurada dels processos judicials que, un cop la justícia europea resolt, tard, les qüestions a favor dels vulnerats, la pèrdua dels seus drets no es pot compensar de cap manera, produint, per se, una inseguretat jurídica típica d'estats totalitaris.
No cal cercar tres peus al gat, la deriva autoritària del poder judicial no és una excepció i té un abast que efecte de forma transversal a tots els estaments jurisdiccionals, és en aquest context que els funcionaris de justícia de Catalunya no podem mirar a una altra banda com si això no anés amb nosaltres, hem de prendre una decisió per defensar els nostres llocs de treball i que ve lligat de forma indefectible amb la llengua. Davant el despropòsit que significa la Llei 20/21 i de l'aplicació ultra processada que n'ha fet el Ministeri de Justícia, plantar cara és la única alternativa per assolir el que per dret és nostre.