Fa tres setmanes vaig estar ingressada a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa per pèrdues abundants durant l'últim trimestre del meu embaràs, i tinc ganes de fer un escrit d'agraïment profund.
Agraeixo, amb el cor a la mà, el tracte que vaig rebre per part del personal d'Urgències del departament de Ginecologia, així com del de la planta de Maternitat.
Quan durant l'embaràs sembla que alguna cosa no va a l'hora, és d'agrair que no només la família i les amistats estiguin al teu costat, sinó també les llevadores, infermeres, portalliteres, auxiliars, residents, personal en pràctiques i ginecòlogues.
I és que avui tinc la sort de poder explicar que no només van estar al meu costat amb molts detalls que mai oblidaré, sinó que, a més, em van fer sentir com a casa.
Ara que l'ensurt ja ha passat, només puc mirar enrere i recordar amb un somriure el tracte i l'empatia de tot l'equip de professionals que em va atendre. Podria dir noms i cognoms de qui més recordo, però me'n deixaria tants que em sembla més just fer un esment a tot l'equip de persones que no només hi treballen, sinó que, a més, hi aboquen el cor. Sort n'hi ha que encara queda gent que escull la feina de la seva vida des de la vocació.
Gràcies per la sorpresa en sortir del box d'urgències, així com a les mestres d'aula hospitalària, que el dia del meu aniversari em van regalar una corona plena de roses de Sant Jordi que no em vaig treure en tot el dia. Em vaig sentir molt estimada i sobretot acompanyada.
Gràcies per la feina ben feta i per no deixar-me sola.
