L'Alta Cerdanya, el destí amb èxit assegurat de Míriam Tirado i la seva família

Agafar el cotxe i marxar uns dies amb la família és una de les activitats amb què més gaudeix la periodista i consultora de criança conscient Míriam Tirado Torras. Juntament amb el seu company i les seves dues filles, ha recorregut Catalunya i part de l'estranger, i això li ha permès descobrir indrets que s'han acabat convertint en destins on fer-hi una escapada obligatòria, com a mínim un cop l'any.

Un d'ells és l'Alta Cerdanya (la Cerdanya francesa, que n'hi diuen alguns), una zona ideal per anar-hi amb canalla però també per passar uns dies de desconnexió lluny del frenetisme de les grans ciutats. La bellesa dels paisatges naturals que la rodegen i la possibilitat de practicar-hi esports de tot tipus és el que aquesta experta en maternitat, paternitat i criança, més valora.

Voleu saber les propostes que ens fa per gaudir d'aquest indret de la Catalunya Nord? Som-hi!

Matamala i el seu llac

Sempre que viatgen fins a la Cerdanya francesa, la Míriam i la seva família s'instal·len al petit poble de Matamala, un municipi a 1.500 metres sobre el mar que forma part de la comarca del Capcir, a la Catalunya Nord. La tranquil·litat que s'hi respira i la seva excel·lent ubicació (està relativament a prop de tots els llocs susceptibles de ser visitats), fan que sigui el candidat ideal a fer el paper de campament base. En el seu cas, acostumen a fer nit (nits, més aviat!) al Camping du Lac, petitó però d'allò més acollidor, amb bungalows, mobil-homes i també parcel·les on plantar-hi la tenda o aparcar-hi l'autocaravana.

Es tracta d'un pintoresc poblet d'encara no tres-cents habitants que, tot i passar-hi el riu Aude pel mig, concentra la major part de serveis i elements patrimonials en una mateixa banda, l'esquerra, que és on hi reposa l'església parroquial de Sant Pere (segles XVII-XVIII). És precisament al voltant d'aquest temple religiós on hi ha més ambient i on s'hi troben la majoria de cases.

El que els agrada fer a la tribu de la Míriam quan són allà és anar fins al llac (que durant l'edat mitjana havia estat un poble: Conangle) i gaudir de totes les activitats que s'hi despleguen: des d'anar en caiac fins a vorejar els senders que el rodegen en bicicleta passant per atrevir-se amb un dels quinze recorreguts que ofereix el parc d'aventures dels Angles, ubicat al poble del costat (que també es diu Els Angles), i que compta amb tirolines, ponts de mico, punts d'escalada, laberints naturals... Per posar-ne només alguns exemples!

I ara que parlem dels Angles, és imprescindible destacar el Festicatal'Angles, la seva particular festa major, que té lloc coincidint amb la Mare de Déu d'Agost i que compta amb un extens programa d'activitats dedicades a la cultura catalana. Tot plegat, amb l'objectiu d'expandir-la i posar-la en valor, però també amb la ferma voluntat de recordar que en aquest indret dels Pirineus, les sardanes, els castellers, els correfocs i les tradicions de casa nostra encara hi són presents.

• Trobareu més informació de Matamala i el seu llac, en aquest enllaç. Si voleu saber més coses sobre Els Angles, premeu aquí.  

La vila fortificada de Montlluís

El primer cop que van visitar Montlluís van quedar meravellats, no només per la imponent fortalesa que el presideix, sinó per la sensació d'haver viatjat quatre segles enrere, just en el moment en què, arran del Tractat dels Pirineus (1659), part de Catalunya va ser entregada a França per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). De fet, aquesta petita vila de cent-cinquanta habitants va ser l'emplaçament que l'enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban va escollir per a construir-hi una ciutadella que defensés les noves fronteres fixades pel Tractat.

Ubicada a 1.600 metres d'altitud, aquesta fortalesa va ser declarada, l'any 2008, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, juntament amb dotze fortificacions més dissenyades per Vauban. Tal com la mateixa Míriam explica, la ciutadella de Montlluís és, a dia d'avui, una instal·lació militar en actiu. És per això que per a visitar-la s'ha de demanar hora a l'Oficina de Turisme del municipi.

Més enllà d'aquest atractiu patrimonial indiscutible, Montlluís també és conegut per albergar el forn solar més antic del món, un invent projectat pel químic Félix Trombe que buscava conèixer, a través de la fundició de minerals, quins materials resistien a altes temperatures i quins no. Actualment, aquest forn està protegit per l'Estat francès en clau de monument històric, i tothom que ho desitgi el pot visitar.

Una de les activitats que la consultora de criança conscient recomana fer en família és l'anomenada Ruta de les Aus, una passejada de mitja hora per l'entorn natural de la vila que és ideal per observar i sentir el refilar dels ocells de la zona. Es tracta d'un recorregut emparat per la Fundació Nicolas Hulot que van crear els alumnes de primària de l'escola de Montlluís.

• Trobareu més informació de Montlluís i els seus atractius en aquest enllaç.

Pla de Barres, punt de partida d'infinitat d'excursions per a tots els gustos

L'afició per l'esport és compartida, a ca la Míriam. Sobretot si es practica a l'aire lliure i en plena naturalesa. És per això que quan pugen fins a l'Alta Cerdanya, ja saben que algun dia o altre s'hauran de calçar les xiruques. De rutes pels Pirineus Orientals n'han fet un munt, i moltes d'elles amb un punt de partida comú: el Pla de Barres, un indret situat dintre del terme municipal de Montlluís que s’ha convertit en la meca dels amants del senderisme.

El que acostumen a fer és aparcar a la vora de Le Petit Canada -un càmping envoltat d'avets i solcat pel riu Têt- i , des d'allà, començar l'excursió, més exigent o menys segons el que els vingui de gust. I és que de caminades per fer n'hi ha per a tots els gustos! Una de les predilectes de la família Tirado és la que transcorre pels dotze llacs que envolten el Carlit, amb el de la Bollosa com a principal atractiu. A vegades fan la volta sencera, i d'altres, la complementen amb l'ascens a aquesta mítica muntanya de pràcticament tres mil metres de desnivell.

• Trobareu més informació del Pla de Barres i del llac de la Bollosa en aquest enllaç.

La Tor de Querol, el Tren Groc i el Tyrovol

Tot i que fins que no es va posar en marxa el Tren Groc -a començaments del segle XX- La Tor de Querol no era gaire visitada pels turistes, la Míriam i la seva tropa estan convençuts que si aquest petit poblet no tingués cap ferrocarril, el visitarien igualment. De fet, és el que fan la majoria de vegades que s'hi desplacen, tot i que també és cert que algun cop aprofiten l'avinentesa per enfilar-se en un dels vagons d'aquest trenet tan icònic per contemplar, des d'una òptica privilegiada, la bellesa dels Pirineus Orientals. Es tracta d'una activitat d'allò més suculenta, per a la canalla: ¿qui rebutjaria pujar en un tren llampant que sembla tret d'un conte per gaudir de la flora i la fauna a vista d'ocell?

I parlant de trens... Sabíeu que l'estació del poble té unes peculiaritats que la fan única? Doncs sí! Primer de tot, perquè és fronterera i, per tant, internacional; segon, perquè és la capçalera de tres línies (la del Tren Groc, la que va a Barcelona i la que arriba fins a Tolosa/París); tercer, perquè cadascuna d'aquestes tres línies té una via particular i de dimensions diverses, i quart, perquè cadascuna de les línies es nodreix d'una tensió elèctrica diferent.

Si bé és cert que el nucli poblacional de La Tor de Querol és d'allò més pintoresc (amb l'arquitectura cerdana del segle XVIII com a protagonista), també cal dir que es visita en poca estona. És per això que el que fa sovint la família de la Míriam és agafar la bicicleta i pedalar per l'entorn natural de la zona o enfilar deu minuts carretera amunt fins arribar al Tyrovol, el parc de tirolines més gran dels Pirineus, amb instal·lacions pensades perquè tant grans com petits puguin posar l'adrenalina al límit.

• Trobareu més informació del Tren Groc, aquí. En cas de voler més detalls del Tyrovol, visiteu aquest link.

Relax als Banys de Llo

Sigui el moment de l'any que sigui, sempre ve de gust gaudir del plaer del dolce fare niente, que en diuen els italians. Parlem d'aquelles estones tan necessàries i guaridores en les quals l'únic que cal és respirar i deixar-se cuidar per la mateixa naturalesa. En el cas de la família de la Míriam, un dels millors plans per aconseguir aquest relax físic i mental és anant als Banys de Lló, un petit oasi termal a mitja hora escassa de Matamala -direcció Catalunya- que compta amb tres piscines exteriors i dues de cobertes, totes elles amb l'aigua sulfurosa com a principal protagonista. El seu alt contingut en sofre la converteix en una gran aliada per combatre dolors reumàtics, alteracions dermatològiques, patologies respiratòries o trastorns del sistema nerviós.

L'aigua que banya les piscines termals de Lló està entre 35 i 37 graus. Així mateix, les instal·lacions compten amb una sauna, un hammam, un rierol d'aigua freda i una sala de relaxació. A banda, l'equipament també ofereix tractaments específics i personalitzats. Pel que fa a la Míriam, ella i els seus s'hi acostumen a deixar caure després d'una jornada intensa d'activitat, per recuperar-se, afluixar la musculatura i potenciar un descans més reparador durant la nit.

• Tot el que et cal saber dels Banys de Llo ho trobaràs a la seva pàgina web.