El Baix Empordà interior, la particular Toscana de Francesc Sòria

No falla. Ho té comprovadíssim. Quan el Francesc Sòria porta una temporada de molta feina i d'anar amunt i avall, el que el més el relaxa i el fa reconnectar amb la família i la tranquil·litat, és el Baix Empordà interior. I el mateix li succeeix quan passa èpoques més apagat o ensopit: respirar l'energia dels infinits camps que l'envolten (els de gira-sols són la seva predilecció); perdre's pels carrerons empedrats dels poblets que el componen; deixar-se seduir per les múltiples -i singularíssimes- propostes artístiques i gastronòmiques que s'hi amaguen... No li cal res més per recarregar piles, a aquest periodista esportiu manresà. Fa vint-i-cinc anys que aquesta comarca li va robar el cor, i per molt que passi el temps, segueix fascinant-lo com el primer dia.

És, assegura, la seva Toscana particular, que no té res a envejar a la italiana. Al contrari: per sort nostra, el turisme, aquí, hi és molt menys present. Potser perquè les viles baix-empordaneses que més sonen, són les que tenen platja. I mira que són una minoria! ¿Sabíeu que dels trenta-sis municipis que té el Baix Empordà, només n'hi ha deu de costers? ¿I que dintre d'aquests deu, s'hi acumula el 81,7% del total dels habitants que té la comarca? És per això que el Francesc opta per l'Empordanet de Josep Pla, perquè s'allunya de massificacions i dinàmiques turístiques. De fet, i de cara al visitant, el que més abunda a l'interior del Baix Empordà és el turisme rural. Dels 112 que hi ha a tota la comarca, 83 es troben a la zona en qüestió. En canvi, pel que fa a hotels i càmpings passa exactament al revés: la majoria (un 87,3%) són en pobles de costa. És un fet, doncs, que si el que es busca és pau, tranquil·litat i reconnexió, la millor opció és la que ens proposa el Francesc. Resseguir, amb el cotxe i sense cap pressa, les petites carreteres que connecten les petites viles i aturar-se a contemplar les vinyes verdes i els conreus de blat; gaudir d'un bon àpat amb vistes immillorables; descobrir allotjaments rurals amb un encant únic i cuidats fins al més petit detall; al·lucinar amb la singularitat i la bellesa dels comerços locals i els espais artístics i creatius... Tot i que el Francesc escriuria pàgines i pàgines amb recomanacions diverses, li hem demanat que ens destaqui les que per a ell són les més imprescindibles. Ja us avancem que us agafaran ganes d'entaforar-vos al cotxe i fer cap fins a la Toscana catalana!

Forallac, sota un dels seus portals medievals. Foto: Laurance Norah / PTCBG

1. Forallac, el paradís terrenal que aixopluga les increïbles Peratallada i Vulpellac

Qui més qui menys, segur que alguna vegada ha sentit a parlar de Peratallada. I no n'hi ha per menys: aquest poble d'encara no cinc-cents habitants, és un dels nuclis medievals més importants i ben conservats de Catalunya. Envoltada de muralles dels segles XII i XIII, aquesta vila no només destaca per com d'intacte manté el seu passat històric, sinó també, per l'encís de les seves places i carrers. No és estrany, doncs, que gaudeixi dels distintius de conjunt historicoartístic i de Bé Cultural d'Interès Nacional. És, sens dubte, un dels racons favorits del Francesc. Passejar-s'hi, per a ell, és com viatjar en el temps o com formar part d'un conte de fades. Cada carrer, diu, és un món amb mil detalls per descobrir. Fins i tot, l'heura infinita que cobreix les façanes de les cases o les buguenvíl·lies que aromatitzen els passatges empedrats, semblen impertorbables a les inclemències meteorològiques.
 

Com que és conscient que en temporada alta Peratallada s'omple de turistes, el periodista manresà suggereix visitar la població fora d'època. Un matí de tardor, per exemple. Així, assegura, podreu gaudir de la vila i del seu indiscutible encant com si, per uns instats, us pertanyés. El que tampoc us poder perdre, assegura, és una visita a The Eleven House, una preciosa casa al bell mig del poble que compta amb una galeria d'art, una boutique amb productes exclusius i una planta diàfana en la qual s'hi celebren tallers, fires artístiques, cicles culturals... Qui hi ha al darrere del projecte és la interiorista manresana Susanna Cots que, juntament amb la seva parella, Àlex Juvé, van decidir materialitzar una idea que feia temps que els rondava pel cap: oferir un espai de pau i inspiració per a totes aquelles persones amants de l'art, la cultura i l'expressió a través de la creativitat.
 

Però Peratallada és només la punta de l'iceberg del municipi que l'aixopluga, Forallac, que també empara els nuclis de Fonteta i Vulpellac. I és aquest darrer el que el Francesc vol destacar, perquè tot i que no és tan popular com el primer que ens ha recomanat, té una gràcia especial. Seguint amb la deliciosa estètica medieval, Vulpellac és de visita obligada sobretot pel castell-palau que el presideix, declarat Monument Nacional l'any 1931. Ah! I un últim consell: si decidiu anar-hi, feu-ho amb gana! Just al costat del castell hi ha el Vulpilius, una botiga-degustació amb una acollidora terrassa especialitzada en productes 100% DO Empordà. I això no és tot: també organitzen tastos per donar a conèixer la deliciosa varietat gastronòmica i vinícola de què gaudeix la comarca!
 Trobaràs més informació en aquest enllaç.
 

2.El poder contemplatiu de Monells

Per molt que te l'expliquin, Monells s'ha de veure i viure en pròpia pell. Després de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha al costat del riu Rissec, l'única premissa és caminar en direcció al gran casal amb arcs que ens queda just al davant. Aquest petit trajecte és com dolç pelegrinatge cap al passat. I és que quan travesses la portalada d'entrada a la vila, el que et trobes és colossal: carrers i carrerons empedrats abraçats per arcs que els emparen i que, a més, brinden racons preciosos i arrecerats on respirar pau i història... I una plaça porxada única -la de Sant Jaume- que va ser escenari, durant l'Edat Mitjana (del segle XII al XVII), d'un important mercat medieval.  

Parlant d'escenaris... ¿Sabíeu que va ser precisament en aquest indret on es va rodar gran part de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes? Però encara n'hi ha més! També s'hi ha gravat, entre d'altres, el film Petra, de Jaime Rosales, o la sèrie Els hereus de la terra, estrenada recentment a TV3 i que es pot veure, també, a Netflix. En aquest sentit, no és estrany que en els últims anys l'afluència turística hagi augmentat exponencialment. És per això que el Francesc insta a visitar el poble en èpoques no vacacionals, i a aprofitar, en el cas d'anar-hi amb infants, per passar per l'Estacióde Vacum de Monells (EVAM), un centre de recerca, experimentació i divulgació de la producció, transformació i consum de làctics que ofereix l'oportunitat de conèixer, d'una manera amena i dinàmica, tot el que hi ha al darrere d'un got de llet.  

Però això no és tot. Si bé és cert que Monells té un encant especial, el periodista manresà reivindica que no ens podem deixar perdre els altres dos pobles amb qui comparteix ajuntament. Es tracta de Sant Sadurní de l'Heura i Cruïlles, dos llogarrets més tranquils i menys transitats que el seu germà, que també amaguen grans tresors. En el cas del primer, el Francesc recomana aturar-se a l'ermita de Sant Joan de Salellas, un petit temple romànic aïllat i envoltat de verd amb una energia especial i, fins i tot, tel·lúrica. Pel que fa a Cruïlles, i si no teniu por de les altures, és una gran experiència pujar al capdamunt de la torre de l'homenatge, ubicada a la plaça de la Torre, la més cèntrica de la vila. Des de dalt, les vistes que s'albiren de tota la Toscana catalana et deixen esmaperdut.  Trobaràs més informació en aquest enllaç.

3. El Castell de Púbol i el Palau de Casavells

 Hi ha pobles que et permeten descobrir espais meravellosos, i espais meravellosos que et fan descobrir pobles. És una mica el que passa en els casos de Púbol i Casavells: segurament, si molta gent s'hi atansa no és per visitar el municipi en sí, sinó per dirigir-se a l'atractiu turístic que el situa en el mapa. El cas més clar és el de Púbol, una entitat de població de 145 habitants que pertany a La Pera que s'ha fet famosa pel castell que alberga, una majestuosa obra arquitectònica que l'any 1969 va passar a ser propietat de Salvador Dalí i que actualment acull la Casa-Museu Castell Gala Dalí. Es tracta d'un espai que el Francesc recomana visitar ferventment, i és que brinda l'oportunitat d'endinsar-se en la vida que el matrimoni d'artistes va tenir durant els darrers anys de vida de Gala. El seu interior compta amb sales fascinants que encara conserven la decoració de quan l'esposa del pintor hi residia, així com un espectacular jardí romàntic decorat amb les escultures dalinianes dels elefants camallargs, o la mítica piscina presidida pels busts de Wagner.  

 

Més enllà d'aquest privilegiat viatge per un dels episodis vitals més intensos d'un dels artistes fetitxe de casa nostra, Púbol també ofereix, assegura el Francesc, una altra experiència que, en aquest cas, té la gastronomia de protagonista. I és que pel periodista, és un pecat visitar Púbol i no anar a l'És Carxofa, un restaurant regentat pel manresà Roger Pérez que ofereix cuina d'autor i on els arrossos en són la joia de la corona. És recomanable trucar per reservar abans d'anar-hi: té molta requesta!  

I a Casavells què hi ha, que el faci especial? Doncs el seu Palau, una impressionant masia de gairebé 3.000 metres quadrats completament restaurada que està gestionada per l'empresa Alzueta Gallery (impulsada pel galerista barceloní Miquel Alzueta), i que és la responsable d'acollir un projecte artístic que vol convertir aquest indret empordanès en un centre d'art contemporani obert al món. L'espai, que només obre durant els mesos de primavera i estiu, ofereix, anualment, tres grans exposicions que ocupen la totalitat del recinte. A mes, compta amb una residència artística per ajudar els creadors en la producció de les seves obres.  Trobaràs més informació en aquest enllaç. 

 

4. Bon menjar i millor oli a Palau-Sator

Fontclara. Quedeu-vos amb aquest nom. Es tracta d'un dels nuclis que compon el municipi de Palau-Sator, juntament amb Sant Feliu i Sant Julià de Boada. Cap d'ells té res a envejar als que fins ara el Francesc ens ha esmentat, si bé és cert que són més petits i, per tant, a l'hora de visitar-los en fas més via. Però el que el periodista vol destacar d'aquesta localitat no és el seu inqüestionable encant, sinó l'excel·lència dels productes que s'hi elaboren. Es refereix, essencialment, a l'olid'oliva verge extra que fan a la Finca Fontclara, un imponent mas envoltat de jardins cuidats al detall i més de seixanta hectàrees d'oliveres, que s'ha convertit en una de les meques per excel·lència dels amants del turisme gastronòmic.
 

 

Dirigida i fundada per l'emprenedor suís Roland Zanotelli (que va decidir traslladar-se a viure a Palau-Sator perquè se'n va enamorar perdudament) aquesta empresa dedicada a l'elaboració d'oli d'oliva verge extra ha rebut diversos reconeixements internacionals per la qualitat del seu producte; un producte -amb segell ecològic- que s'obté a través d'un procediment respectuós i artesanal que el que prioritza és la sublimitat. Sense anar més lluny, a la Finca Fontclara només es conserven els millors exemplars de les olives que cultiven (varietats Arbequina, Picual, Fantoio i Argudell) per evitar qualsevol alteració als matisos de l'oli i per preservar-ne les característiques organolèptiques.  

 

Segons explica el Francesc, ja fa uns anys que Roland Zanotelli i el seu equip van decidir obrir la Finca Fontclara als visitants i oferir tastos i visites guiades pels diversos espais que intervenen en la producció del seu premiat oli. Una de les propostes més atractives, ens confessa el periodista, consisteix en un recorregut guiat pels olivars de la finca que inclou el descobriment de la flora silvestre comestible i que acaba amb un tast sensorial d'olis. L'activitat es pot complementar amb un aperitiu de productes DO Empordà, amb copa de vi inclosa.
 

I si després d'això algú encara es queda amb gana, que no ho dubti i vagi de pet al Mooma, una finca familiar dedicada al cultiu de pomes i a l'elaboració de sidra i sucs. A banda de comercialitzar els seus deliciosos beuratges en una petita botiga ubicada al costat dels pomers, el negoci també compta amb un restaurant que en els últims anys ha guanyat una enorme popularitat, no només per les propostes gastronòmiques singulars i boníssimes, sinó per l'entorn en el qual es poden degustar; un entorn aïllat i privilegiat on, si s'hi va fora de temporada, no en voldràs marxar. Igual que en el cas de la Finca Fontclara, a Mooma també s'ofereixen visites guiades per l'explotació pomera i tastos dels seus productes  Trobaràs més informació en aquest enllaç.

5. Madremanya i Sant Martí Vell, dues perles del Gironès a tocar de l'Empordanet

Si us ensenyessin fotografies de Madremanya i Sant Martí Vell i us demanessin a quina comarca pertanyen, possiblement us decantaríeu pel Baix Empordà, sobretot si teniu present l'estètica dels poblets que el Francesc ens ha anat desgranant. El cert és, però, que aquests dos municipis formen part del Gironès, tot i que estan a tocar de l'Empordanet. I és per això que a voltes hi ha gent que es confon i els fa pertànyer on no toca.
Serra de les Gavarres.

Sigui com sigui, el cas és que es tracta de dos destins que no sonen com a favorits, quan es parla dels imprescindibles de la província de Girona. Per al periodista manresà i la seva família, però, són de visita obligada cada cop que pugen per allà. És la màgia que tenen les perles que han sabut mantenir-se en un segon pla: que les pots contemplar i assaborir tranquil·lament, sigui en temporada alta o baixa, perquè els turistes estan ocupats visitant el que diuen les guies. En tots dos pobles, l'estèticamedieval hi ´és d'allò més present. Així mateix, en destaca la seva privilegiada ubicació, entre camps agrícoles i boscos de pins i d'alzines sureres que donen la benvinguda a la majestuosa serra de les Gavarres. Tot plegat, amb l'olor de la brisa marina com a perfum de capçalera.
 

A banda dels pintorescos carrerons i de les hipnòtiques plantes enfiladisses que decoren les cases (si s'hi va a la tardor, diu el Francesc, els colors de la vegetació són espectaculars), Madremanya i Sant Martí Vell gaudeixen de dos grans temples religiosos dignes de ser visitats: es tracta de l'esglésiaparroquial fortificada (sí, tenia una doble funció: religiosa i defensiva!) de Sant Esteve, just al bell mig de Madremanya i ubicada en un petit turó que la fa visible des de quilòmetres enllà, i la de Sant Martí Vell, més senzilla i austera però interessant de veure perquè combina tres estils arquitectònics: la façana és renaixentista; el cos de l'edifici i el seu interior, romànics, i el campanar, gòtic.  

Si us agrada anar en bicicleta, el Francesc recomana ferventment fer alguna de les innumerables rutes que transcorren per l'entorn d'aquests dos municipis. En aquest sentit, aprofita per mencionar Can Bassa, un hotel rural que li té el cor robat pel tracte de la gent que el porta, per l'ànima que té i per la situació privilegiada on es troba, envoltat de verd i de silenci. Allà, a més, tenen bicicletes per llogar i un munt de propostes de cicloturisme per fer. Una d'elles -pensada per als més experimentats- és la que arriba fins al Santuari dels Àngels, un centre de culte que, a banda, és un dels miradors més excepcionals del Gironès. Ubicat en un dels punts més elevats de les Gavarres, el temple s'ha convertit en un important centre de peregrinació i compta amb una hostatgeria adossada. A banda, hi ha molta gent que el visita perquè va ser el lloc on Salvador Dalí i Gala es van casar el 8 d'agost de 1958.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.