Els cinc pobles de Catalunya preferits d'Àlex Tous

Àlex Tous (Manresa, 2003) és dels que creu que per veure llocs preciosos, no cal anar a l'altra punta del món. Sí, ell ha voltat força ("viatjar és el regal més gran de la vida", somriu), però el cert és que la dita Com a casa, enlloc, li va com anell al dit: "Catalunya ho té tot!", exclama. De fet, els seus indrets preferits rauen en aquest petit país, i no requereixen de cap avió per ser visitats. Només d'un cotxe (o furgoneta, o moto, o qualsevol vehicle que tingui rodes i pugui anar per carretera) i, en alguns casos, de ganes de fer quilòmetres.

Per fer el Carretera i Manta d'aquest mes de setembre, li hem demanat que ens digués quins cinc pobles catalans li tenen el cor robat. No li ha costat gaire, fer la tria. Els motius que l'han portat a escollir els que ha escollit són diversos i variats: amb alguns hi té una relació emocional difícil d'explicar, d'altres els ha descobert de fa poc però l'han enlluernat, en d'altres els records familiars hi tenen un pes clau...

El TOP 5 d'aquest creador de contingut en català amb desenes de milers de seguidors -que, alhora, és net dels fundadors de Tous- inclou platja, muntanya i plana, i comprèn les comarques de l'Alt Empordà, l'Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i, com no podia ser d'una altra manera, el Bages, la regió que l'ha vist néixer i créixer.

Voleu descobrir quines són, aquestes cinc joies de la corona? Doncs seguiu llegint!

Cadaqués, un paradís terrenal amb essència bohèmia gust de mar

Molt abans que ell nasqués, la seva família va decidir construir-s'hi una casa, a Cadaqués, i és per això que se li fa difícil comptabilitzar la mà de vegades que hi ha anat. No li molesta haver de fer un trajecte de dues hores i escaig, amb carreteretes costerudes i de revolts, si la recompensa és de la magnitud d'aquest petit poblet de l'Alt Empordà, banyat d'unes aigües cristal·lines irresistibles.

En temporada alta, l'Àlex ho admet, la bellesa de l'indret que Salvador Dalí va decidir convertir en llar, potser pot quedar enterbolida per la munió de turistes i estiuejants que inunden les platges i cales, els carrerons, els bars i restaurants... Tot i així, i tornant als refranys populars, no deixeu que els arbres us impedeixin veure el bosc, perquè sigui estiu, tardor, hivern o primavera, l'essènciabohèmia i marinera de Cadaqués sembla impertorbable a la multitud humana.

Quan volta per aquestes terres tocades per la Tramuntana, l'Àlex hi ha certs hàbits que manté intocables, un dels quals és el de banyar-se a la platja d'EsLlané Petit, ubicada al sud de la població, lluny del centre. S'hi pot arribar a peu sense problema, i a diferència de la d'Es Llané Gran (una mica més amunt), aquesta que ens recomana l'influencer bagenc no té un espai gaire ampli per a encabir-hi gent. Per què? Doncs perquè bona part de la sorra està ocupada per petites barques i llaüts. A més, un altre dels atractius d'aquesta cala és que està presidida per un majestuós habitatge modernista, la Casa Costa, que es calcula que va ser construïda entre finals del segle XIX i principis del XX.

I seguim amb els must de Cadaqués de l'Àlex. Com a amant del bon menjar, sempre que visita el seu poble empordanès preferit, ha de fer parada obligada a Can Rafa, el seu restaurant fetitxe. Situat al rovell de l'ou i pràcticament a primera línia de mar, el local té la cuina de mercat com a protagonista indiscutible, amb peix fresc i marisc de la zona, i amb uns arrossos difícils de superar. Inaugurat l'any 1982, Can Rafa és un dels set projectes que la família Martín-Faixó ha tirat endavant en el marc d'un negoci que fa gairebé 70 anys que va començar i que inclou cellers, enoturisme, hoteleria i restauració.

Per acabar, la darrera tradició sagrada del net dels Tous quan va a Cadaqués és la de fer una volta, havent sopat, pel carrer Miquel Rosset. Bé, no, per La Felipa, perquè així és com tothom coneix aquest cèntric passatge ple de bars, pubs i algun restaurant, que quan arriba la mitjanit, s'omple a vessar de gent amb ganes de música i ambient festiu. En el cas de l'Àlex, no té un bar fix on vagi sempre; la gràcia, per a ell, és anar variant i, sobretot, caminar sense presses per la zona. Aquell carreró, quan es pon el sol, es converteix en una espècie de festa major difícil de rebutjar.

Puigcerdà, la terra del bon esquiar, la bona festa i el bon menjar

Si Cadaqués és el destí estival predilecte de l'Àlex, Puigcerdà és l'indret que més freqüenta durant l'hivern. Igual que amb la casa de l'Alt Empordà, la seva família, abans que ell nasqués, va establir vincle amb aquest municipi de la Cerdanya sobretot per l'afició a l'esquí i els esports de neu, però també per l'encant incontestable que té. És com si haguessin agafat una ciutat petita de Noruega i l'haguessin col·locat a l'alta muntanya catalana. Es tracta d'un indret cent per cent cosmopolita, però amb aire purificat i natura inacabable. Una de les coses que l'Àlex recomana fer a tothom que es deixi caure per allà, és fer una volta pel famós estany. A qui li agradi fer fotos, no podrà parar de fer-ne: l'estampa és de postal.

Però tornem amb les activitats de neu, que aquí l'Àlex hi té coses a dir. Per a ell, la ubicació de Puigcerdà és ideal per fer de tastaolletes per les diferents estacions que hi ha per la zona (deu d'esquí alpí i cinc de nòrdic): La Molina, Portè Pimorent, Guils Fontanera...Tot i que si ha de quedar-se amb una, ell ho té clar: Masella. ¿Sabíeu que és l'estació amb el major desnivell esquiable del Pirineu Oriental? 935 metres de baixada, té! Una de les coses que més li agraden de Masella al protagonista d'aquest Carretera i Manta és que la majoria de les pistes que conté es troben enmig del bosc. També explica que és dels pocs llocs on s'hi pot esquiar de nit, i és que compta amb ni més ni menys que tretze pistes perfectament il·luminades.

Però no tot és esquiar, en aquesta vida. Un altre dels grans plaers de l'Àlex és la gastronomia, i a Puigcerdà (i, en extensió, a la Cerdanya) és dels llocs del món on, assegura, millor ha menjat. Se li fa difícil recomanar només un restaurant. És per això que en comptes de limitar-se únicament a l'oferta gastronòmica, ha decidit fer una menció especial a un local que, a banda de zona amb taules i cadires on degustar plats suculents, també compta amb discoteca.

Es tracta de Badiu, a Queixans (8 minuts el cotxe de Puigcerdà), un tret segur perfectament apte per anar-hi amb criatures, envoltat de verd (i una piscina per l'estiu), que a part d'una amplíssima oferta de restauració, duu a terme una programació estable de concerts, tallers, classes de ioga... Ah! I ja que hem parlat de discoteques, l'Àlex no pot deixar d'anomenar la Nördic, un preciós (i enorme) xalet de muntanya que quan surt la lluna es converteix en la meca dels amants de la festa (especialment dels que xalen ballant reggaeton!).

Nostàlgia i passió per l'esport a La Seu d'Urgell

Quan parla de La Seu d'Urgell se li dibuixa un somriure i se li il·luminen els ulls. És quelcom que li surt sol, involuntari, però és que en aquest indret de 12.500 habitants encara no, hi ha viscut moments especialíssims i inesborrables. I no només ell: la seva mare, Nina Pont, va retirar-se de l'esport d'elit lluint la samarreta del Cadí La Seu (el Sedis, que n'hi diu l'Àlex), un dels clubs de bàsquet femení més importants de Catalunya.

La mare de l'Àlex va retirar-se del bàsquet professional lluint la samarreta del Cadí La Seu

Segurament, aquest moment vital tan destacat per a la seva mare i l'estreta vinculació amb La Seu d'Urgell, va ser un dels motius pels quals, uns anys després, va decidir apuntar l'Àlex al campus de bàsquet que el mateix club oferia (i segueix oferint) durant els mesos l'estiu. Els records que en guarda, assegura, són d'aquells que se li han arrapat a la memòria, ben endins.

Allà, enmig d'un paisatge verd, salvatge i pirinenc, va descobrir que aquell riu per on amb la resta de companys feien ràfting i piragüisme, anys enrere havia acollit els Jocs Olímpics. I que durant la Festa Major (a les darreries d'agost) la gent homenatjava una dansa amb segles d'història, el Ball Cerdà, que el 2016 va ser declarat Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat.

Però això no és tot, i és que un dels records que més vius manté l'Àlex és el de quan, un cop acabada la jornada de campus, la seva mare el passava a recollir i se n'anaven a menjar cargols. Mai n'ha menjat de tant bons com els que fan a La Seu, assegura. Concretament, els que es cuinen al restaurant La Borda, ubicat al nucli municipal de Montferrer, a deu minuts en cotxe del centre de la capital.

Cercs, amor a primera vista

El que li passa a l'Àlex amb aquest poblet del Berguedà és la prova fefaent que l'amor arriba quan menys ens ho esperem. S'hi va aturar un dia pràcticament sense voler. I el que hi va trobar, el va encisar. El nucli, comenta, no té res d'especial que no tinguin tants altres llogarrets propers a la muntanya, amb cases de pedra, carrerons estrets, olor de llenya cremada quan arriba el fred...

De fet, el que per a ell el fa singular és la pau que hi respira, que darrerament li és tan complicada de trobar. Vés a saber, potser en un altre moment vital, Cercs hagués passat sense pena ni glòria, pel rànquing de pobles més apreciats de l'Àlex. Però després d'haver-hi anat unes quantes vegades i haver experimentat la mateixa sensació d'harmonia que el primer dia que hi va aterrar, l'han convertit en una mena de bàlsam per quan necessita un mindfullnessd'emergència.

A més, a Cercs és on hi ha la Baells, el pantà favorit de l'influencer bagenc. És aquí on va aprendre a fer surfesquí (wakeboard, en anglès), una modalitat d'esquí nàutic que consisteix a desplaçar-se dalt d'una planxa tot mantenint l'equilibri sobre la superfície de l'aigua. Aquest, però, no és l'únic esport que pot practicar-se a l'embassament en qüestió: també s'ofereixen activitats aquàtiques com rem, caiac, piragüisme, natació... De fet, la Baells pot presumir de gaudir de la primera via brava interior de Catalunya, un espai de 1.000 metres pensat per a l'entrenament de la natació en aigües obertes.

Per acabar, l'Àlex recomana visitar el Museu de les Mines de Cercs, un centre d'interpretació que justament aquest 2024 ha complert vint-i-cinc anys de vida, que de manera molt amena, fa un viatge en el temps per explicar com era l'activitat minera a la comarca del Berguedà, que durant anys va tenir una relació molt estreta amb el carbó. Tot plegat, gràcies a una visita guiada que acosta els visitants a com era la vida dels treballadors que van residir a la colònia de Sant Corneli durant els anys quaranta i cinquanta, i amb un trajecte en un ferrocarril miner per l'interior de les mines en qüestió.

L'etern (i sempre culer) Santpedor

"Soc la cosa més culer que ha parit aquesta santa terra", diu amb solemnitat sorneguera el net dels Tous. És per això que no pot evitar sentir-se orgullós de ser mig santpedorenc. I és que en aquest municipi del Bages hi va néixer i créixer una de les icones barcelonistes més estimades: Pep Guardiola. "És obligat, ser culer a Santpedor", sentencia. De fet, i sense anar més lluny, aquest abril passat el poble va acollir la II Trobada de Penyes Barcelonistes de Federacions dels Països Catalans, amb més de quatre-cents assistents, entre els quals Víctor Font, excandidat a la presidència del FC Barcelona. 

Però aquest poble que també va ser bressol -diuen- d'IsidreLlussàCasanovas (el famós Timbaler del Bruc), té altres encants més enllà del blaugranerisme. Un d'ells és l'Aiguamoll de la Bòbila, un espai natural d'encara no deu hectàrees que s'ha convertit en la zona humida de la conca mitjana del Llobregat amb més espècies d'ocells observades. I és que són moltes, les aus que, durant l'etapa migratòria, fan parada en aquest indret abans de reprendre el vol cap a l'Àfrica a la recerca de calor. Es tracta d'un espai força desconegut per a la gent que no és del municipi, "i això encara el fa més especial, perquè la pau que hi regna és un regal", somriu l'Àlex.

De fet, tot i ser una de les viles més boniques del Bages, el turisme no hi abunda en excés, un fet que el protagonista d'aquest Carretera i Manta valora "molt positivament", perquè "sempre s'hi respira una familiaritat i una proximitat increïbles".

Tot i ser una de les viles més boniques del Bages, el turisme a Santpedor no hi abunda en excés.

I és que Santpedor és un poble molt poble ("és un altre món", acostuma a dir la gent que hi viu). Una gran mostra d'això la trobem en la seva Festa Major, una cita que l'Àlex intenta no saltar-se mai perquè "l'ambient és únic". El que l'admira més d'aquesta celebració és que el temps sembla tornar enrere: les colles (les penyes, per ser exactes) es reuneixen de nou tot i veure's molt poc durant l'any (ja se sap; la vida, a vegades, ens obliga a canviar de ciutat); l'esperit jove s'eternitza per uns dies; la cultura popular pren els carrers... "Diuen que si no ets d'allà no la gaudeixes tant, però jo només puc dir que sempre que hi vaig, desitjo que no s'acabi", confessa.