El Delta dels ocells: 5 indrets imprescindibles per als amants de l'ornitologia

El mes de febrer de fa dos anys, diversos mitjans de comunicació es feien ressò d'una notícia sense precedents: el Delta de l'Ebre havia batut el rècord històric d'ocells aquàtics censats durant l'època d'hivernació. Concretament, se'n van comptabilitzar prop de 317.500 de96 espècies diferents; una xifra molt superior a la de l'any anterior, el 2021, quan se'n van registrar 176.000 exemplars. I sí, aquesta dada va ser motiu d'alegria, però al mateix moment que els ornitòlegs celebraven la fita, també apuntaven que hi havia espècies que no només no havien augmentat, sinó que s'havien reduït a la meitat.
 

El Delta de l'Ebre, un paradís paisatgístic Foto: Francesc Comellas Corral

I és que el canvi climàtic ho està destarotant tot. La pujada generalitzada de les temperatures està canviant el procés migratori de les aus. En aquest sentit, ja fa un temps que els experts detecten que aquelles espècies que provenien d'entorns freds tot buscant recer coincidint amb l'arribada de l'hivern, cada cop perllonguen més l'estada al seu país d'origen perquè el clima ja no els és tan advers. Com a conseqüència d'aquest canvi d'hàbits aviària, es calcula que en els darrers 20 anys han desaparegut un 25% d'exemplars i espècies a tot Catalunya.
 

Blauet al delta de l'Ebre Foto: Francesc Comellas Corral

Però la crisi climàtica no és l'única responsable de la situació alarmant de pèrdua de biodiversitat al Delta de l'Ebre. També hi ha altres factors que amenaça aquest emplaçament únic al nostre país: les onades del mar (que, amb la falta de sediments provinents del riu -els embassaments n'aturen el curs i no permeten que arribin a la riba- s'estan encarregant de menjar-se les platges), l'agricultura intensiva o l'aparició colònies de porcs senglars que es mengen les cries de tots aquells ocells que hi nidifiquen.

No obstant, Carretera i manta no és (només) una secció de conscienciació ambiental. El que passa és que tenint en compte la realitat actual, abans d'entrar en matèria i de descobrir-vos els indrets més espectaculars de Lo Delta per a practicar el birdwatching, hem cregut convenient posar-vos en antecedents. De fet, la persona que ens farà de guia en aquesta ocasió, és el primer que clama perquè es faci pedagogia de com d'important és l'entorn natural que ens envolta, i del paper clau dels humans perquè el declivi de la biodiversitat no sigui irreversible. 

• MónNatura Delta, un bàsic per a entendre-ho tot
• La reserva de Riet Vell, on els ocells són a tocar
• El paradís de l'Alfacada i la Finca del Violí
• Si limícoles vols observar i bones fotos enquadrar, a Lo Goleró has d'anar!
• El Fangar, el valuós desert del Delta

Ell és el Marc Illa, un dels ornitòlegs més prestigiosos del Bages que ha voltat per mig món en l'estudi i anellament d'aus. Al Delta de l'Ebre hi ha estat una pila de cops, i coneix perfectament quins són els millors punts d'observació. Els voleu descobrir?

1. MónNatura Delta, un bàsic per a entendre-ho tot

Després d'una introducció, diguem-ne, poc agradable, ara sí que ens submergim en els encants d'un dels territoris amb més riquesa natural i paisatgística de Catalunya. Els pràcticament 320 quilòmetres quadrats que configuren el Delta de l'Ebre, l'han convertit en l'hàbitat aquàtic més extens del país i un dels més importants d'Europa. Potser com que el tenim tan a la vora a vegades ens costa de valorar, però el cas és que cada any, el seu Parc Natural rep un gran nombre de visitants d'arreu del món seduïts pels encants d'una terra amb personalitat pròpia on hi conviuen des d'arrossars fins a boscos de ribera, passant per llacunes, platges de dunes desertes, canyissars o salines.
 

El Delta de l'Ebre és terra amb personalitat pròpia on hi conviuen multitud d'hàbitats Foto: Salvador Redó

Efectivament, si es vol conèixer Lo Delta, calen uns quants dies, perquè són tants els racons per descobrir, que un cap de setmana es queda curt. És per això que en aquest Carretera i manta ens centrarem, bàsicament, en el Delta dels ocells, una de les meques dels amants de l'ornitologia que meravella en qualsevol època de l'any. Sigui primavera, estiu, tardor o hivern, el Parc Natural que l'hi dona nom és una de les parades més cotitzades per a les aus, aplegant algunes de les colònies de cria d'ocells més importants de la Mediterrània i sent recer de nidificació de diverses espècies.
 

El 'birdwatching' és una de les activitats estrella al Delta de l'Ebre Foto: ©Terres de l'Ebre

Tant és així que l'any 2014 es va crear el Delta Birding Festival, l'únic festival internacional d'ornitologia de Catalunya que destina tots els beneficis a l'estudi i conservació d'ocells. Té lloc durant el mes de setembre i se celebra a MónNatura Delta, que és justament un dels indrets favorits del Marc. Es tracta, tal com ell mateix explica, d'un centre ideal per entendre la idiosincràsia del Delta que compta amb un conjunt d'espais que donen valor al territori i a la biodiversitat que l'envolta i que tenen la sal, la pesca tradicional i l'observació d'ocells com a principals protagonistes.
 

La Tancada. Foto: @947poblescatalunya

Ubicat a les antigues salines de Sant Antoni, al costat de la llacuna de la Tancada, MónNatura Delta compta amb 41,2 hectàrees de terreny especialment pensades perquè els visitants puguin descobrir l'ecosistema màgic d'aquest paradís terrenal. Tot plegat, a través de set espais, dos dels quals dedicats exclusivament al birdwatching: el Mirador 360º i L'aguait. Tant en l'un com en l'altre, les vistes a la mítica platja del Trabucador són úniques. I, voleu saber una cosa? El millor lloc del Delta per veureflamencs és precisament entre MónNatura Delta i la llacuna de la Tancada. Paraula de Marc Illa. Apunteu-vos-ho bé!
 

MónNatura Delta ofereix diverses activitats de divulgació al voltant de la flora i la fauna Foto: MónNatura Delta

Vista d'un flamenc al Delta de l'Ebre Foto: Francesc Comellas Corral

 Més informació de Matamala i el seu llac, en aquest enllaç. 
 

2. La reserva de Riet Vell, on els ocells són a tocar

Ubicada dintre del terme municipal d'Amposta, a tocar de la urbanització de L'Eucaliptus, la Reserva Natural de Riet Vell és, segons assegura el Marc, l'indret on es poden veure de més a prop els ocells del Delta. Una de les joies de la corona, diu, és la polla blava, tot i que durant el període de reproducció també és molt habitual trobar-hi xatracs comuns, que crien just davant de l'observatori.
 

Una polla blava a la Reserva Natural de Riet Vell Foto: Francesc Comellas Corral

Més enllà de considerar-lo un dels espais estrella per a l'observació de les aus, l'ornitòleg santpedorenc també té especial predilecció per a aquesta reserva per tota la història que la precedeix; una història que té l'amor pel medi ambient com a gran protagonista. Per explicar-la, hem de remuntar-nos a l'any 2001, moment en el qual SEO/BirdLife -una de les ONG més importants d'Europa dedicada a l'estudi i conservació de les aus i dels seus hàbitats-, va decidir crear Riet Vell S.A. Tot plegat, amb la voluntat de promoure la producció i comercialització de cultius ecològics favorables per a la biodiversitat per, així, vetllar per la conservació d'un espai natural tan emblemàtic com ho és el Delta de l'Ebre.
 

Polls de xatrac comú sent alimentats per la seva mare a la Reserva Natural de Riet Vell Foto: Francesc Comellas Corral

I és que només mitjançant una agricultura respectuosa amb el medi, les espècies de fauna i flora amenaçades de desaparèixer, podran seguir vivint. En aquest sentit, salvaguardar la pervivència d'hàbitats naturals com els aiguamolls o les zones estepàries, és fonamental. Per això, des de l'ONG van decidir apostar per la producció d'arròs ecològic, perquè aquest tipus de cultiu és l'idoni per afavorir la proliferació d'espècies protegides, per mantenir la qualitat ambiental i paisatgística i per contribuir al desenvolupament rural.

De les 52 hectàrees amb què compta Riet Vell, 43 estan dedicades a la producció agrària mentre que les 9 restants s'enfoquen a la restauració de l'hàbitat de la zona i la seva biodiversitat. A més, fa gairebé vint-i-cinc anys que SEO/BirdLife duu a terme un programa de voluntariat ambiental que acull participants d'arreu d'europa, la major part dels quals estudiants.
 

Pica-soques blau. Foto: Patronat Turisme Terres de l'Ebre

Pel que fa als espais d'interès per als amants de l'ornitologia, s'hi troben dos aguaits. El primer, anomenat CAM, és una unitat isotèrmica amb capacitat per a quinze persones que compta amb unes vistes espectaculars i privilegiades; el segon, l'Swarovski, es troba a més alçada i pot encabir fins a vint-i-cinc observadors. Aquest darrer, a més, conté un panell amb informació actualitzada sobre els censos dels ocells que s'efectuen regularment a la reserva.
 

El mussol també és un habitant habitual del Delta de l'Ebre. Foto: Francesc Comellas Corral

 Més informació en aquest enllaç.
 

3. El paradís de l'Alfacada i la Finca del Violí

Al començament ho dèiem: l'amenaça d'un Delta de l'Ebre cada cop més pobre (en tots els sentits), no és fruit només d'una sola causa. N'hi ha que són inevitables (malauradament, el canvi climàtic hi seguirà sent), però n'hi ha d'altres que poden revertir-se. I, aquí, l'enginy humà, hi té un paper fonamental. Tal com en el seu dia es va decidir prioritzar els arrossars, les línies elèctriques o les piscifactories en detriment de les llacunes, el 2010, amb un panorama alarmant de pèrdua de biodiversitat, es va creure necessari recular als orígens i tornar a la fauna i la flora el que des de temps immemorials els havia pertanyut.
 

D'esquerra a dreta, un agró blanc, un bernat pescaire i gavina capblanca Foto: Francesc Comellas Corral

Això és precisament el que va passar a l'Alfacada, una llacuna d'un valor naturalista excepcional, actualment reserva natural gestionada per la Fundació Catalunya-La Pedrera, que pertany al municipi de Sant Jaume d'Enveja. L'anomenada Torre de l'Alfacada -allà mateix- és un dels racons predilectes del Marc per a contemplar ja no només la gran quantitat d'espècies d'ocells que s'hi poden albirar, sinó també les increïbles vistes a l'Illa de Buda i a tota la llacuna. L'únic ‘inconvenient' és que, com que es tracta d'una reserva natural, només s'hi pot accedir amb cita prèvia. Com? Doncs enviant un correu electrònic a [email protected]. Ah! I un altre consell del Marc: en cas d'anar-hi, porteu uns prismàtics ben potents o un petit telescopi perquè no se us escapi res!
 

L'Alfacada, amb la Torre-mirador al fons Foto: Jordi Marsal

Malgrat que l'Alfacada és pràcticament única, en cas de no aconseguir entrar-hi, l'ornitòleg bagenc proposa una alternativa d'allò més interessant: la Finca del Violí. Es tracta d'una antiga zona humida que formava part de la mateixa llacuna de l'Alfacada abans que aquesta es dessequés per convertir-la en arrossars, i que es troba a 10 minuts en cotxe de la reserva natural on hi ha la Torre que hem descrit més amunt.
 

Un martinet blanc a punt d'arrencar el vol a l'Alfacada Foto: Francesc Comellas Corral

De fet, aquest va ser un dels espais que l'any 2010 l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va incloure dintre del projecte Life+ Delta-Lagoon per garantir la biodiversitat al Delta. Concretament, a banda de restaurar 200 hectàrees d'aiguamoll i de millorar la gestió dels fluxos d'aigua, el projecte també va crear, a la Finca del Violí, 62 noves hectàrees amb dues llacunes noves i equipaments d'ús públic. Tal com comenta el Marc, tant una llacuna com l'altra compten amb els seus respectius miradors, des d'on s'hi poden observar espècies com ardèids, becplaners, martinets, capons reials, xatracs, gavines o flamencs, per posar-ne alguns exemples.

 Més informació en aquest enllaç i en aquest altre.
 

4. Si limícoles vols observar i bones fotos enquadrar, a Lo Goleró has d'anar!

Situat a l'Ampolla, Lo Goleró és un dels punts estrella dels amants del birdwatching que també tenen predilecció per la fotografia. Es tracta d'una zona molt especial, d'aigüespoc profundes, que actualment es fa servir com a desguàs de les aigües dels arrossars quan es buiden abans de preparar la terra per a la següent collita.  Tot plegat , el converteix en un indret amb un ecosistema d'allò més ric que fa les delícies dels limícoles, un grup d'ocells que s'alimenten al fang i que es caracteritzen per tenir potes i becs llargs.
 

Un camesllargues a la zona de Lo Goleró Foto: Francesc Comellas Corral

A més, el Marc assegura que és dels indrets del Delta on es poden fer unes fotos més espectaculars, sobretot si s'hi va durant la sortida o la posta de sol: l'escala de colors i de matisos tonals que poden arribar-s'hi a albirar, sembla que no sigui d'aquest planeta. Però això no és tot, i és que cap al capvespre, els flamencs, en estol, acostumen a fer cap a aquesta zona per descansar. Podeu visualitzar-ho? El cel amb la llum tènue d'un sol que va de capa caiguda presidit per la majestuositat d'uns dels ocells més elegants que existeixen... La felicitat també és això.
 

Una colla de flamencs a Lo Goleró, durant la posta de sol Foto: Francesc Comellas Corral

Però encara n'hi ha més: Lo Goleró és l'escenari, juntament amb la Bassa (o Llacuna) de les Olles, d'una de les rutes més belles de les Terres de l'Ebre: la d'Els Ocells i l'Arròs, un itinerari circular de 14 quilòmetres que surt i culmina al passeig marítim de l'Ampolla que, tot i ser llarg, no presenta absolutament cap dificultat (el desnivell és mínim) i compta amb constants distraccions que el fan d'allò més amè i entretingut. Aquestes distraccions, com no podia ser d'una altra manera, tenen les aus de protagonistes, sobretot les aquàtiques i -ja ho hem dit més amunt- les limícoles. Al llarg de la ruta hi ha diversos aguaits per poder-s'hi aturar i observar.
 

El pigre gris, un ocell força comú durant els mesos d'hivern Foto: Francesc Comellas Corral

Depenent de l'època de l'any en què fem la caminada (també hi ha qui la fa en BTT), la varietat ornitològica canviarà. Durant l'estiu, la presència d'ocells aquàtics és nombrosa, ja que és moment de nidificació. Això també passa durant la primavera, una estació en què, a més, s'hi donen les grans migracions, com succeeix a la tardor. Entre finals d'octubre i principis de novembre i durant els mesos més gèlids, el que més hi abunda són aus hivernants.

 Més informació en aquest enllaç.
 

5. El Fangar, el valuós desert del Delta

Davant mateix de la Badia del Fangar, s'hi troba un dels llogarrets més icònics i especials del Delta, assegura el Marc. Es tracta de la Punta del Fangar, una península de 410 hectàrees presidida pel popular Far del Fangar. El que el fa especialment singular és que, a diferència de la resta de la regió, ocupada principalment per camps d'arròs, aquí el que hi ha és un immens desert amb un sistema dunar i sorral únic molt protegit, que és dels més ben conservats de tota la Península Ibèrica.
 

El far del Fangar de Deltebre. Foto: @947poblesdecatalunya

Com que l'única manera d'arribar-hi és a peu, el protagonista del Carretera i Manta de març ens suggereix aparcar al cotxe al pàrquing que hi ha al costat de la platja de la Marquesa i fer una caminada de 4 quilòmetres fins al Far (per la tornada, haureu de desfer el mateix camí). Al llarg del recorregut (no apte per a cotxets ni cadires de rodes; tota l'estona es va per la sorra) podrem observar-hi ocells típics de zones de platja i dunes, com el corriol camanegre o el xatrac becllarg (tot l'any), el territ tres dits (hivern) i els xatracs comú i menut (estiu).
 

Capons reials davant del Far del Fangar Foto: Francesc Comellas Corral

A banda d'aquestes aus, al Fangar, al llarg de les diferents estacions de l'any, també és recer de moltes altres espècies. Durant la primavera, per exemple, s'hi poden veure territs de Temminck, pectorals i becadells; sisetes; gavines capblanques i corses; xatracs curroc i bengalí; rossinyols bords, o orenetes cua-rogenques, entre d'altres. Pel que fa a la tardor, a banda de les espècies apuntades en època primaveral, és fàcil albirar-hi gavians,  daurades petites americanes i del Pacífic, gambesgrogues o xivitones maculades. Entrant a l'hivern, a les espècies comunes d'Europa s'hi suma la presència regular de calàbries grosses, àligues calçades, cotxes blaves, boscarles mostatxudes o tallaretes cuallargues.
 

Ocells volant pel Fangar Foto: Francesc Comellas Corral

 Més informació en aquest enllaç.