El Festival de Música del Mil·lenari s'inicia amb la representació del «Llibre Vermell de Montserrat»

El concert anirà a càrrec de l'Escolania de Montserrat, la Capella de Música de Montserrat i el grup instrumental Punt de Malura

Partitura del «Llibre Vermell de Montserrat»
Partitura del «Llibre Vermell de Montserrat» | AbM
Redacció
16 d'octubre de 2024, 14:47
Actualitzat: 14:47h

El pròxim divendres 18 d'octubre l'Abadia de Montserrat viurà l'estrena del Festival de Música del Mil·lenari amb la representació del Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data de l'any 1399 on destaca el cançoner montserratí que es representarà en aquest primer concert.

No hi ha element més representatiu de la música montserratina que aquest manuscrit, catalogat com a número u de la biblioteca del monestir, que transmet el testimoniatge dels pelegrinatges medievals al santuari, juntament amb els seus cants i danses.

Un cant i una dansa que es veuran perfectament representants pel cor que actualment és l'emblema de la música de l'abadia benedictina, l'Escolania de Montserrat, i un dels esbarts històrics i de més renom de Catalunya, l'Esbart Dansaire de Rubí. A ells s'hi afegiran la Capella de Música de Montserrat i el grup instrumental Punt de Malura per interpretar una nova versió d'aquesta música medieval tots sota la direcció de l'actual director de l'Escolania de Montserrat, Llorenç Castelló.

El concert començarà a les 9 del vespre i l'entrada serà oberta i gratuïta per a tot el públic que vulgui assistir presencialment a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, seu dels concerts que es duran a terme en el marc del festival. 

Així mateix, totes aquelles persones que ho desitgin també el podran seguir en directe a través de Montserrat Televisió.

El Llibre Vermell de Montserrat

El Llibre Vermell va sorgir quan, per la necessitat d'ordenar les expressions musicals, tant piadoses com festives, de la multitud, es va crear un repertori de cants populars adequats al lloc.

Les cançons que el conformen adapten la música popular dels trobadors, però els textos són poemes de lloança a la Mare de Déu, d'acord amb l'ambient que els monjos volien per al monestir. Els Goigs, els primers coneguts en català i que cantaven els escolans, eren acompanyats d'instruments, mentre els pelegrins responien després de cada estrofa.

Actualment és considerat un dels exemples físics més importants per entendre no només la història del monestir de Montserrat, sinó també la música medieval espanyola i europea.

Arxivat a