El Museu del Barroc de Catalunya a Manresa impulsa el cicle La Música a la Catalunya del Barroc (1600-1773), que consistirà en quatre conferències que desplegaran quatre aspectes: la música instrumental, la música vocal, la música religiosa i un estat general de la qüestió a l'entorn de les fonts històriques i la recerca musicològica de la música barroca en el context dels països de parla catalana. Les conferències seran impartides pel musicòleg i assagista Oriol Pérez Treviño entre el 21 de novembre i el 15 de maig.
El cicle començarà el proper dijous, 21 de novembre, amb El naixement de la música instrumental a la Catalunya del Barroc. Continuarà el dijous, 13 de febrer de 2025, amb L'òpera a Catalunya a la primera meitat del segle XVIII i la irrupció de Domènec Terradellas (1713-1751). El dijous, 10 d'abril de 2025, pronunciarà la tercera conferència La Música Religiosa a Catalunya a l'època del Barroc. La figura de Francesc Valls (Ca 1671-1747). Finalment, el 15 de maig de 2025 arribarà Més enllà de la polèmica Scala Aretina. Fonts, recerca i interpretació de la Música a la Catalunya del Barroc. Les quatre conferències es portaran a terme al claustre del Museu manresà a les 6 de la tarda i aniran acompanyades d'exemples musicals i textos complementaris.
Sempre s'ha dit que va ser en el període del barroc (1600-1750), quan la música va començar a assolir una dimensió artística com mai no havia assolit fins a l'arribada d'aquest període. Naixements i irrupcions com el de la consciència instrumental, el gènere de l'òpera o l'estabilització de l'afinació dels instruments van permetre atènyer un immens desplegament de compositors, obres, estils, llenguatges i subperíodes que han arribat a provocar fins i tot que, en determinades visions de la història de l'art, no s'hagi parlat abastament de música i músics fins a l'adveniment del barroc.
Catalunya amb tota la seva singularitat nacional, històrica i lingüistica no va ser pas una excepció en la recepció dels nous llenguatges i estils barrocs i, així, la seva història ens ha llegat i ofert una immensa constel·lació de compositors, mestres de capella i instrumentistes que, malauradament, són més coneguts per la seva citació que no pas pel coneixement profund d'alguna de les seves obres. Noms com els del valencià Joan Baptista Comes (Ca 1582-1643), del martorellenc Joan Cererols (1618-1680), dels barcelonins Francesc Valls (Ca 1671-1747) i Domènec Terradellas (1713-1751), de l'olotí Antoni Soler (1729-1783) o dels germans balaguerins Joan, Josep i Manuel Pla.
Per si això no fos suficient, la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715) va provocar la vinguda a Barcelona de l'arxiduc Carles III d'Aragó (1685-1740) com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica. I amb ell la seva important capella musical entre la qual s'hi trobaven importants noms com els del venecià Antonio Caldara (1670-1736) o de l'austríac Johann Joseph Fux, important compositor i pedagog que havia estat mestre del mateix arxiduc Carles. Precisament la historiografia ha dit que amb motiu de la celebració de les esposalles de l'arxiduc amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, l'1 d'agost de 1708, es va interpretar l'òpera Il più bel nome de Caldara al palau de la Llotja de Mar en la que es pot considerar com la primera representació operística a Catalunya i la primera d'una òpera italiana a la península ibèrica.
Si això passava en el context profà, en l'àmbit religiós una missa de Francesc Valls, la Missa Scala aretina (1702), arribaria a desfermar una polèmica musical en la que intervindrien importants personalitats europees com ara Alessandro Scarlatti (1660-1725), pare de Domenico (1685-1757) i un dels tres membres de la gran tríade de compositors del darrer barroc al costat de Georg Frideric Händel (1685-1759) i Johann Sebastian Bach (1685-1750).
Oriol Pérez Treviño
Oriol Pérez i Treviño (Manresa, 1972) és musicòleg i assagista. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (especialitat de musicologia) amb Obtenció de la Suficiència Investigadora (Tercer Cicle universitari) sent doctorand per la Universitat de Barcelona amb una tesi centrada en l’estudi de l’Sturm und Drang en la música (Genealogia i Influències del Sturm und Drang musical: un model de recepció i intertextualitat de la música occidental) dirigida per Antoni Marí Muñoz al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Membre de l'equip de Recerca «La recepció de les teories artístiques a Catalunya, València i Balears entre 1800 i 1936» amb una beca de la CIRIT.
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica i professional ha realitzat cursos i conferències a les Universitats de Cadis, Saragossa, Múrcia, Barcelona i ha col·laborat en diferents fundacions culturals (La Caixa, Fundació CaixaManresa, Fundació CaixaCatalunya, Fundació La Pedrera, Institut Sean Scully) i equipaments com ara L'Auditori de Barcelona, el Museu de la Música o el Gran Teatre del Liceu. Ha publicat diferents articles relacionats amb la música, art, literatura, música, pensament i espiritualitat en diferents mitjans de comunicació: Regió 7, Idees, Avui, El Punt, Cultures (La Vanguardia), La Vanguardia, així com en les revistes Scherzo, Revista Musical Catalana, Serra d'Or, El Contemporani, 440, Nexus, Dialogal, Bonart, Quaderns de Vida Cristiana, Serra d'Or.
Ha estat professor de l'Escola Municipal de Navarcles, de l'Escola Eina, de l’Escola Superior del Taller de Músics, del Conservatori Tremolo i ha impartit classes als Màsters de Gestió Musical (UB), Musicologia (UAB), Periodisme Cultural (UPF), Fundació Universitària del Bages i Facultat de Teologia. Redactor de la Gran Enciclopèdia de la Música (Fundació Enciclopèdia Catalana), és autor, entre d'altres, dels llibres Josep Ma Mestres Quadreny (Editorial Proa, 2002), El descrèdit de la cultura (Edicions El Cep i la nansa, 2005), Ferran Sala (Editorial AIE, 2010), El més gran dels ROMÀNTICS: Robert Schumann (Quaderns de l'Auditori, 2011), Germans Pla (Ed. Museu de la Noguera, 2016) i, més recentment, L'experiència musical: Origen, Ritualitat i Transcendència. El cas de Ludwig van Beethoven. Quaderns Fundació Joan Maragall, 2020.
Amb una dilatada trajectòria en el camp de la direcció artística i la gestió de projectes culturals, com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard o L’Auditori de Barcelona, en els darrers anys combina una intensa tasca com a conferenciant i docent amb la publicació de diferents llibres com ara Josep Maria Colom.Un pianista de culte (2023), Robert Gerhard. Un Quixot amb noblesa d'esperit (2022), Bach en temps de pandèmia (2022), Tots els morts són un de sol. 27 requiem in tempore belli (2024) o Quan canta la Sibil·la (2021), escrit junt a Antoni Gelonch. Conseller editorial de la Revista 440 Clàssica, exerceix la crítica musical a El Punt-Avui i escriu la secció «Entre clàssics» al portal Nosolocine on ha publicat més d'un miler d'articles.