Catorze poblets rurals encantadors s'estenen al llarg de més de 106 quilòmetres quadrats inundats de naturalesa
El Pallars Sobirà és una de les comarques catalanes més populars, sobretot entre amants del senderisme i els apassionats de la biologia. Tot i que es tracta de la regió amb menys densitat de població del país (un 5,2%), en temporada alta (hivern i, sobretot, estiu) el nombre d'estadants es desorbita. Estacions d'esquí per triar i remenar, estanys, gorgs i llacs cristal·lins a cor què vols, infinitat de cims per a tots els gustos i nivells, rutes a dojo per conèixer la flora i la fauna més distintiva... I tot això, amb un decorat natural que riu-t'en dels contes de fades.
Però com passa a tot arreu, hi ha indrets que acaparen molt més turisme que d'altres. En aquest cas, aquí la popularitat se l'emporten, essencialment, Sort, Esterri d'Àneu, Espot i Rialp. No obstant, el Pallars Sobirà és molt més que això, i la Sara Roy ho sap de sobres: aquesta cantautora manresana, juntament amb la seva família, ja fa anys que va de vacances a Vilamur, un petit nucli de població pertanyent al municipi de Soriguera, al sud-est de la comarca pallaresa. Per a ella, escapar-s'hi és medicinal, no només pel poder guaridor de la naturalesa, sinó també pel silenci i la pau que s'hi respira. Llargues caminades, bon menjar, passejades entre temples romànics, vetllades sota la mirada de la Noguera Pallaresa... Tot plegat, sense massificacions ni frenetismes.
I és que per a la Sara, el que fa encara més màgic Soriguera, és com de poc conegut és tot i la bellesa que el caracteritza; una bellesa que s'estén pels catorze poblets rurals que el componen i que donen vida a l'anomenada vall de Siarb. Es tracta de Rubió, Llagunes, Vilamur, Embonui, Puigforniu, Tornafort, Malmercat, Baro, Escós, Mencui, Arcalís, Estac, Freixa i Soriguera. La Sara té moltes ganes de descobrir-nos-els. Ens hi acompanyes?
1. Rubió i el seu refugi
Hi ha una activitat que, sigui el mes de l'any que sigui, sempre forma part dels plans de la Sara i la seva família. Es tracta de la caminada que va de Rubió fins al refugi de Comes de Rubió, una ruta de 5 quilòmetres que recorre, de manera planera, la part del Parc Natural de l'Alt Pirineu que alberga el pic de l'Orri, un dels miradors més privilegiats i extensos de tota la serralada catalana per excel·lència. De fet, explica la cantautora, també hi ha l'opció d'arribar fins al refugi en cotxe, a través d'una pista forestal que roman oberta del maig fins al novembre. En aquest sentit, si es té la intenció de fer-hi cap durant l'època hivernal, l'única manera d'accedir-hi és amb raquetes de neu, una activitat que l'artista del Bages recomana ferventment, de la mateixa manera que també suggereix, a aquells que estiguin en forma i tinguin ganes de fer treballar més les cames, allargar l'excursió fins al cim del pic de l'Orri.
Situat a 2.438 metres d'altitud, el pic (també anomenda torreta) de l'Orri està ubicada una mica més al sud que la resta de grans muntanyes del Pallars Sobirà, i això fa que les vistes que s'hi albiren no tinguin cap mena d'obstacle orogràfic pel mig. En un dia meteorològicament propici, assegura la Sara, des de dalt de tot del pic s'identifiquen les siluetes de la Pica d'Estats, el Puigmal, la Tossa d'Alp, la Gallina Pelada o el Pic de Peguera, entre moltíssims altres. De fet, al capdamunt de la torreta de l'Orri hi ha instal·lats uns panells panoràmics amb tot l'abast visual de la muntanya, que arriba fins més enllà d'Andorra.
Sigui hivern o estiu, i sigui havent fet cim o no, el que la Sara i la seva família no es perden per res del món quan arriba el migdia és un bon dinar al refugi de les Comes de Rubió, que compta amb un restaurant de cuina casolana i de proximitat que fa les delícies de la jove cantant. Entre els productes més destacats que ofereixen en destaquen les carns ecològiques de vedella, de poltre i de xai, totes elles cuites en una llosa de pissarra.
Més informació en aquest enllaç.
2. Un museu únic al món
Sí, és cert: pels que venim de ciutat, qualsevol racó de món silenciós i envoltat de natura ja ens ajuda a respirar més profundament i a reconnectar amb el tant popular ara i aquí. Però n'hi ha que, a banda d'això, també ens permeten ampliar el nostre ventall de coneixements. I Vilamur és un d'aquests indrets que ho té tot: la pau, la tranquil·litat i l'entorn privilegiat d'un poblet de muntanya i l'atractiu de ser un emplaçament de gran interès històric. ¿Sabíeu que dintre del seu terme municipal s'hi troba un dels complexos defensius de la Guerra Civil més ben conservats dels Pirineus? Va començar-se a construir quan les forces franquistes van arribar al Pallars, el mes d'abril del 1938, i gràcies a diverses excavacions arqueològiques s'han aconseguit deixar al descobert més de 200 metres detrinxeres que, assegura la Sara, transporten tothom que les visita a un dels episodis més colpidors de la història recent del nostre país.
Aquests búnquers de guerra són una de les parades obligatòries de l'anomenat Museu de Camins, un projecte que pretén recuperar i preservar tota la xarxa de camins antics de la vall de Siarb amb l'objectiu de connectar, potenciar i divulgar el llegat històric, cultural i natural que han deixat al territori. Es tracta d'un museu a l'aire lliure únic al món que es manté viu gràcies a l'acció comunitària i col·laborativa: des del 2016 que voluntaris d'arreu del país es traslladen fins a aquesta vall pallaresa per ajudar en la recuperació i adequació d'antics senders. I és que els camins expliquen molt sobre la forma de vida d'un lloc, i és bàsic recuperar-los i conservar-los per rescatar i posar en valor la memòria històrica d'aquells que ens precedeixen.
En aquest sentit, a banda dels quilòmetres i quilòmetres de camins i corriols que el conformen, i dels diversos punts d'interès històric, cultural i natural (el complex defensiu de Vilamur, les antigues moles farineres o la particular geologia, amb la terra roia com a protagonista), el Museu de Camins compta amb una extensa oferta d'activitats, que va des de camps de treball fins a visites guiades, passant per jornades de formació, recuperació de la memòria oral o rutes teatralitzades.
Més informació en aquest enllaç.
3. El despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes, el jaciment excavat més alt de Catalunya
Sense abandonar encara el Museu de Camins (de fet, si filéssim prim, podríem dir que tot l'entorn natural de la vall de Siarb en forma part), la Sara ens fa aturar al despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes, el jaciment arqueològic excavat en alçada més gran de Catalunya. Concretament, es troba a 1.628 metres d'altura, i és molt probable que aquesta privilegiada ubicació propiciés l'assentament de població des del 1.500 aC..
Aquesta impactant dada històrica prové de les excavacions que es van fer del 1993 al 2001, que van permetre localitzar diferents materials que farien pensar que els primers ocupants de l'emplaçament en qüestió van pertànyer a l'Edat de Bronze. Al llarg dels treballs arqueològics efectuats, també es va determinar que a cavall dels segles X i XIV, Santa Creu de Llagunes va ser una vila medieval amb muralles, església i una torre defensiva, que són el que actualment es pot visitar.
Però, ep! No us penseu que arribar fins a aquest espectacular conjunt és bufar i fer ampolles! Ostentar el títol de jaciment més alt de Catalunya, té un preu. En aquest cas, caminar en pujada una estona. La Sara explica que tothom que ho vulgui pot visitar el poblat de manera lliure, però recomana optar per anar-hi amb guia. Des de l'Ajuntament de Soriguera i el Museu de Camins ofereixen dues opcions: una visita guiada o una ruta teatralitzada de la mà de l'Esperanceta de Casa Gassia, una àvia divertida i sense pèls a la llengua molt popular al Pallars.
A banda de la visita in situ, la cantautora manresana apunta que tots els elements trobats durant les excavacions poden veure's al Refugi de la Vall de Siarb, ubicat al poble de Llagunes -un altre poblet que, per cert, també és digne de ser visitat. Allà també hi ha una exposició permanent amb plafons, imatges i objectes amb informació sobre el despoblat i la seva evolució.
Més informació en aquest enllaç.
4. Tornafort, gran talaia natural i embrió del Ramat de Camins
Hi ha indrets que només cal veure'ls en una foto per copsar que tenen quelcom especial. Un d'aquests és, sens dubte, Tornafort, un llogarret amb poc més de trenta habitants censats que sembla sortit d'un conte dels germans Grimm: ubicat al capdamunt d'un turó, a pràcticament 1.300 metres d'altura, aquest petit poblet ofereix una panoràmica inigualable de tota la vall de Siarb i forma part de l'anomenat Ramat de Camins, una travessa de 314 quilòmetres que s'inspira en el viatge que l'any 1956 els escriptors Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela van fer, a peu, pel Pallars, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça, i que va traduir-se, posteriorment, en els llibres Viatge al Pirineu de Lleida (d'Espinàs) i Viaje al Pirineo de Lérida (de Cela).
De fet, la idea de reproduir la ruta en qüestió per apropar-la a tothom que la vulgués fer, va gestar-se ni més ni menys que a Tornafort de la mà de Núria Garcia Quera i Cesc Capdevila Torrell, que van decidir reivindicar les riqueses naturals, etnològiques, gastronòmiques i socials del Pirineu a través d'aquest trekking que el que vol en primera instància és posar en valor i mantenir vius els camins tradicionals que el configuren.
El Ramat de Camins comença a la Font de la Figuereta -al Congost de Collegats del Pallars Jussà- i acaba a la capital de l'Alta Ribagorça, el Pont de Suert. Tot i que les quinze etapes que componen la travessa tenen un gran atractiu visual, n'hi ha que val la pena destacar, com és el cas de la que va de Baro fins a Sort, passant per Malmercat, Tornafort i Saverneda. Aquest sender de 12,6 quilòmetres havia estat utilitzat ancestralment per anar a mercat (a Sort), i no va ser fins a final de la dècada dels seixanta, coincidint amb la construcció de la carretera asfaltada, que va deixar-se d'utilitzar.
Més informació a en aquest enllaç.
5. La singularitat del Terra Roia, un festival d'art imperdible
La creació artística requereix, sovint, de silenci, de solitud i, un ingredient imprescindible, d'inspiració. És per això que hi ha força artistes que opten per marxar de les grans urbs i refugiar-se en espais petits, recollits i allunyats del soroll eixordador de la ciutat. La pau de la muntanya és un gran bàlsam per a aquests creadors, que en alguns casos decideixen afincar-se en poblets petits per donar ales al seu enginy.
I és precisament amb la voluntat de donar a conèixer tot el talent forjat al Pallars Sobirà, que una colla de veïnes i veïns de Vilamur van decidir crear, l'any 2018, el Festival Siartb, un espai de trobada i divulgació artística que buscava convertir-se en aparador de la creació a la comarca. Ara, cinc anys després i sota el nom de Terra Roia, el festival està totalment consolidat i cada segon cap de setmana d'agost converteix Vilamur en una espècie de Montmartre a la catalana, amb variades propostes artístiques que van des de la pintura fins a la música (la mateixa Sara Roy va tocar-hi fa un any!), passant per l'escultura, les performances creatives, la fotografia, la literatura, l'audiovisual, l'artesania o els espectacles de carrer. Tot plegat, amb la cultura popular i tradicional del territori com a teló de fons.
Més informació en aquest enllaç.