La Vall de La Vansa, l'inspirador refugi d'Alba Careta que és «musa» de nombrosos artistes i artesans

Després de sentir l'AlbaCareta parlar de la Vall de La Vansa i el petit nucli d'Ossera, les ganes de fer les maletes i enfilar cap a aquest racó de món situat a la comarca de l'AltUrgell, es multipliquen amb escreix. Ho descriu tot amb tanta passió, que és difícil no sentir la necessitat de viure-ho en primera persona. De fet, fins i tot podríem dir que aquesta cèlebre trompetista i cantant de jazz bagenca és una espècie d'alter ego de carn i ossos de la vall que tant admira. Per què? Doncs perquè malgrat la discreció que les caracteritza, totes dues tenen un potencial enorme que només es pot descobrir parant atenció i deixant-se sentir.

 

 

La Vall de La Vansa i els dos municipis que la componen (Josa i Tuixén i La Vansa i Fórnols) tenen un magnetisme especial, igual que la música de l'Alba; un magnetisme que va més enllà de la bellesa indiscutible de l'entorn natural que la rodeja i que l'ha acabat convertint en un pol d'atracció de nombrosos artistes i artesans que han trobat en aquest llogarret pirinenc la seva musa particular. És per això que passejar pels carrerons dels seus pintorescos poblets no només fa reconnectar amb la vida tranquil·la dels nuclis muntanyencs, sinó que esdevé una experiència gairebé tel·lúrica. Però, ei! No us penseu pas que aquí només hi tenen lloc les ments creatives: els esportistes més intrèpids també gaudiran d'allò més d'aquest emplaçament a tocar del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Igual que ho faran els amants de la botànica, de la història i de la gastronomia.

I és que si alguna cosa té la Vall de La Vansa és que ofereix opcions per a tots els gustos i preferències. Fins i tot per a aquells que només busquen parar i no fer res. Us animeu a descobrir-la a través dels ulls de l'Alba?

1. L'Ossera dels somiadors, artistes i artesans que la van fer reviure

Ossera és un dels onze nuclis rurals que conformen el municipi de La Vansa i Fórnols i és el que té el cor robat a l'Alba. El motiu? La vida que té tot i els pocs habitants que hi resideixen. Vint, n'hi ha, de censats, la majoria dels quals van arribar-hi a finals dels anys setanta provinents de l'àrea de Barcelona però també d'altres indrets d'Europa, com els Països Baixos o Suïssa. Què els va dur fins allà? Marxar de les grans urbs per connectar amb una manera de viure més vinculada a la terra i a la natura, lluny del consumisme i la productivitat capitalista. Se'ls anomenava hippies o neorurals, però el cert és que gràcies a ells, Ossera va passar de ser un llogarret recòndit i deixat de la mà de Déu, a esdevenir un dels pobles més vitals, encisadors i artístics de l'Alt Urgell. Tot seguit descobrireu per què!
 

 

 

Més informació en aquest enllaç.

2. Artesania i comerç de conte de fades

Dintre dels quatre carrers mal comptats que el componen, Ossera hi aixopluga dues singulars botiguetes que gairebé és impossible no veure's temptat a entrar-hi, ja no només per l'encant irresistible que tenen, sinó pel producte que hi venen; un producte de proximitat i d'elaboració pròpia que compta amb un gran saber al darrere. Parlem de l'Herboristeria Nogué i de Cal Casal, totes dues fundades, precisament, pels repobladors de qui abans parlàvem.

La primera, no cal ser un geni per endevinar-ho, té les plantes aromàtiques i les herbes medicinals com a protagonistes. I el millor de tot és que és la mateixa família que regenta el negoci la que s'encarrega de plantar-les, recol·lectar-les, assecar-les i manipular-les de manera cent per cent artesana. De fet, a l'establiment mateix, hi tenen un jardí amb totes les varietats que cultiven, que en són més de setanta i que gaudeixen del segell d'ecològic. En aquest mateix jardinet, quan fa bon temps, hi col·loquen taules i cadires perquè tothom que ho vulgui pugui prendre una infusió o un te acabat de fer. A més, a banda del seu producte estrella, a l'Herboristeria Nogué també ven sals aromàtiques, espècies, bolets, olis essencials, tintures, cosmètica natural i altres productes artesans de la zona.
 

I a Cal Casal, què hi trobarem? Doncs les millors melmelades que mai hàgiu tastat, assegura l'Alba. La propietària de la botiga, la Núria, fa més de quaranta anys que es dedica al noble art de la confitura. Tant és així, que a dia d'avui en fa de més de seixanta sabors diferents: des de les més comunes -com ho podria ser la de nabius o la de figues- fins a les més rocambolesques, com la de tomàquet i formatge, la de peres amb espècies o la de carbassa i bitxo. Però encara n'hi ha més: al seu establiment també hi comercialitza gelees, patés, compotes, salses i chutneys d'elaboració pròpia.

Igual que en el cas de l'Herboristeria Nogué, hi ha un espai de la botiga dedicat a productes d'artesans dels voltants, com és el cas de Mel Ossera, un altre imprescindible de la Vall de La Vansa que no només fa mel cent per cent natural, sinó que també dona l'oportunitat de conèixer les seves colònies d'abelles a través de visites personalitzades.
 

 

 

 Més informació en aquest enllaç

3. Art a l'aire lliure

Si bé és cert Si bé és cert que a La Vansa la vena artística es respira per tots els racons, a Ossera hi ha dos noms propis que sobresurten especialment: el de Jaume Rovira i el de Nico de Winter, que van aterrar a la vall amb dos anys de diferència (el primer ho va fer al 1980 i l'altre, al 1982). Cap d'ells vivia de l'art; igual que la resta de neorurals nouvinguts, el que els va motivar a emigrar de la seva ciutat natal (Sabadell i Amsterdam respectivament) va ser el desig de deixar enrere el modus vivendi urbà. En aquest sentit, un cop instal·lats a Ossera, van dedicar-se durant força temps a fer de pastors i a elaborar formatges.
 

Ossera va seduir Nico de Winter i Jaume Rovira Foto: Imma Ferrer

¿Qui els havia de dir que al cap d'uns anys anirien arraconant l'ofici de ramaders per dedicar-se en cos i ànima a la creació artística? Cadascú per la seva banda però sempre l'un al costat de l'altre. El Jaume Rovira més aviat centrat en la pintura i el Nico de Winter, en l'escultura. No era estrany, doncs, que de tant en tant muntessin exposicions conjuntes.

Amb l'afany de compartir el seu art amb la resta de la vall -i amb els visitants-, tant l'un com l'altre van decidir obrir les portes dels seus tallers esporàdicament, un fet que va embellir encara més un poblet que mica en mica s'ha anat guanyant el títol de nucli artístic per excel·lència dels Pirineus. El Jaume fins i tot va posar nom al seu local: Espai Jaume, i ja fa setze anys que funciona.

Pel que fa a Nico de Winter, va cedir algunes de les seves escultures perquè s'instal·lessin pels carrers del poble. Durant un temps, la més popular va ser la del Monument al silenci, una espècie de menhir de grans dimensions situat a la plaça central. D'ençà de la seva mort, l'any 2019, que el seu art es pot gaudir a l'aire lliure a través d'un itinerari planer que transcorre per un camí suau i tranquil enmig de boscos i prats i en el qual els passejants tenen l'oportunitat d'entrardintre de l'univers de l'artista holandès.

 Més informació en aquest enllaç.

4. Josa, meca gastronòmica amb una potentíssima vida cultural

L'altre municipi que conforma la Vall de La Vansa és Josa i Tuixén, que a diferència de La Vansa i Fórnols només està compost per dues entitats de població que són precisament les que l'hi donen nom: Tuixén i Josa de Cadí. La primera, amb prop de 90 habitants, actua com a cap municipal; Josa, per la seva banda, en té una vintena. Però no per això és menys atractiva de visitar; ans al contrari!
 

De fet, l'Alba assegura que és gairebé un sacrilegi anar a la Vall de La Vansa i no fer parada a Ca l'Amador, un restaurant d'un altíssim nivell gastronòmic regentat pel bagenc Diego Alías que no només no té res a envejar als locals d'alta cuina mediàtics, sinó que aconsegueix que durant l'àpat, els comensals se sentin com a casa. I és que res més lluny de la realitat: la masia on s'assenta Ca l'Amador era dels avis del xef.
 

Amb una carta que va variant cada estació de l'any (respectant la temporada dels productes, la gran majoria dels quals són de proximitat), l'equip de Ca l'Amador ofereix dos menús degustació (el llarg i el curt) i una selecció de plats d'autor que beuen de les arrels de la cuina tradicional, però que compten amb un toc singular i contemporani que no deixen ningú indiferent.
 

I no deixem el menjar, encara, perquè a Josa s'hi troba, també, una de les formatgeries amb més pedigrí de Catalunya: la del Serrat Gros. Recordeu que fa una estona hem explicat que el Jaume Rovira i el Nico de Winter, quan van arribar a Ossera, s'havien dedicat un temps a fer formatges? Doncs era en aquesta mateixa, el que passa és que aleshores qui en portava les regnes era l'EulàliaTorras, l'ànima del projecte, i ara, qui se'n fa càrrec són la Mercè Lagrava i el Raül Alcaraz.

Ja fa 18 anys que la capitanegen, i durant aquest temps han aconseguit situar els seus productes entre els millors del món. Elaboren set tipus de formatges diferent, tots ells de cabra, així com també iogurt i mató. Gairebé tots, en algun moment o altre, han estat premiats en certàmens d'alt estànding. Tot i que l'obrador va estar durant molts anys a Ossera, des del 2020 que es troba a Josa.

Però Josa és molt més que un paradís gastronòmic: és un indret ideal per fer senderisme, esport i desconnectar de tot, i, també, un punt de trobada de talentosos artistes. Fa gairebé 40 anys, el municipi acull el JosArt, un festival que podríem dir que és únic al país i que té lloc el primer dimarts d'agost. No es publicita ni s'anuncia però cada any reuneix més de 300 persones en un llogarret on amb prou feines n'hi viuen una vintena. I què és el que el fa tan singular? Doncs que tots els artistes hi tenen cabuda, independentment de la disciplina que practiquin. L'únic que han de fer és ser-hi i mostrar el que fan. Sense cap programació ni timmings preestablerts. Tot plegat, amb la plaça del poble com a escenari principal.

Per si això no fos prou, fa 8 anys que el municipi és seu d'un altre esdeveniment cultural de primer nivell: La Pianada, un festival creat pel mateix Diego Alías i la seva germana, la reconeguda cantant Celeste Alías, que no té una data concreta de celebració i que té com a protagonista un majestuós piano de cua que s'instal·la a Ca l'Amador. Arrenca a les sis de la tarda i no s'atura fins les sis del matí del dia següent, i per allà hi passen artistes de la talla de Sílvia Pérez-Cruz, Marco Mezquida, Rita Payés, Judit Nedderman, Marc Parrot, Manel Camp o la mateixa Alba Careta, entre molts altres noms.
 

 

 Més informació en aquest enllaç.
 

5. Tuixent: esquí, natura... I l'apassionant història de les trementinaires!

La natura és, sens dubte, la joia de la corona de la Vall de La Vansa. És el que tenen els indrets de muntanya, que miris on miris, el paisatge salvatge, pur i alliberat de les urpes humanes, sempre hi és present. I si bé és cert que qualsevol poblet dels que hem anomenat és un bon punt d'inici per a una caminada o sortida amb bicicleta, les opcions que ofereix Tuixent són insuperables. Per començar, és l'únic on els amants dels esports d'hivern podran practicar esquí o raquetes de neu. On? Doncs a Tuixent-La Vansa, una estació d'esquí nòrdic amb més de 30 quilòmetres de pistes de nivells diversos, i amb recorreguts senyalitzats per fer amb raquetes aptes per a tota la família.
 

 

 

De fet, des de la mateixa estació s'ha creat l'anomenat Circuit de natura, perfecte per a aquells que no s'han calçat mai unes raquetes. Es tracta d'una ruta circular, d'unquilòmetre i mig de distància i poc més de 100 metres de desnivell, que comença a peu de pistes i arriba fins al refugi de La Vansa. Pels més experimentats i amb ganes de cansar-se una mica, es pot optar per fer la circular que puja fins a la Tossa Pelada (2.378m.) per la banda del refugi lliure de la Barraca del Pastor, i es baixa pel Clot del Rebost. Tant la passejada fàcil com la més complicada, es poden fer en format senderisme, i és que les vistes que s'hi albiren, a banda de ser impressionants i bellíssimes, ens permeten identificar i situar els diversos micropobles que conformen la vall, com els bucòlics Cornellana, Fórnols o Sorribes.

I si caminar us agrada però també us apassiona la flora, no us podeu perdre els dos itineraris botànics que surten de l'àrea recreativa dels Planells de Sastró. El primer, d'encara no un quilòmetre, és circular i està dividit en tres parts: el Bosc de Ribera, el Bosc del Solell i el Bosc de l'Obaga. Cadascun dels trams s'acompanya de plafons amb fotografies i informació de les principals espècies vegetals que s'hi troben. L'altra ruta, de gairebé tres quilòmetres, està dedicada a les plantes medicinals i, seguint la línia de la primera, conté diversos rètols on s'enumeren les principals característiques físiques, organolèptiques i els usos terapèutics de les herbes medicinals que creixen en el territori.

I és que durant el darrer tram del segle XIX i gran part del XX, aquestes plantes guaridores van esdevenir fonamentals per a l'economia domèstica de moltes famílies de la vall. Us sonen les trementinaires? Sabíeu que aquest ofici era exercit només per dones d'aquest petit indret dels Pirineus? El nom amb el qual se les coneixia deriva del mot trementina, un aiguarràs produït gràcies a la destil·lació de la resina dels pins. I per a què servia? Doncs bàsicament per alleujar dolors físics i musculars. Es tractava d'un remei molt demandat pels habitants no només de la zona sinó també d'arreu de la geografia catalana, i és per això que les trementinaires el venien de forma ambulant, amb hores i hores de trajectes a peu per la muntanya. A banda de trementina, també acostumaven a elaborar pega negra, oli d'avet i oli de ginebró. El seu saber botànic va ser de gran ajuda per guarir els mals que es patien aleshores, tant de persones com d'animals.

Amb l'objectiu de posar en valor aquest ofici tan idiosincràtic i el llegat que ha deixat a la vall, l'any 1998 va inaugurar-se el Museu de les Trementinaires, un centre d'interpretació ubicat a Tuixent que mostra com era la vida d'aquestes dones valentes i quins processos seguien per elaborar els seus ungüents i elixirs medicinals. A banda de la visita a l'espai, el museu també organitza altres activitats, com sortides guiades de descoberta de la flora autòctona i les seves propietats; cursos i tallers d'elaboració de remeis casolans, o la popular Festa de les Trementinaires, que se celebra al mes de maig coincidint amb la Segona Pasqua.

 Més informació en aquest enllaç.