El PSC no es tanca a cap acord amb les forces majoritàries que surtin de les eleccions del proper 28 de maig. Diu que vol ser alcalde i que, històricament, el PSC ha apostat per pactes de progrés, però que no es tanca a altres opcions. "Com a la Diputació amb Junts?"... "Sí, com a la Diputació".
El seu alcaldable, Anjo Valentí, resta mèrit al govern pel que fa al projecte de la Fàbrica Nova i del desencallament del polígon del Pont Nou: "aquestes actuacions no formaven part del programa electoral d'ERC, sinó que se les ha trobat a mig mandat".
- Per què vol ser alcalde?
- Per recuperar el municipalisme manresà de progrés. Portem 12 anys amb governs que han prioritzat més el país que la ciutat; uns governs que, recordem-ho, han estat encapçalats per dos partits que si van pactar va ser per un tema purament de conveniència que no tenia res a veure amb el bé de Manresa.
- Parla del Procés?
- Sí. De fet, en aquests moments ja veiem que com que tot aquest tema s'ha desinflat, els socis de govern estan més allunyats que mai. I és Manresa la que els ha separat. Deixant de banda això, vull ser alcalde perquè tinc moltes ganes de deixar-me la pell en tot el que faci referència a la ciutat, que ha de ser per a tots i totes, sense exclusions.
- Més enllà de les disputes internes, considera que ha fet alguna cosa bé, l'actual govern?
- Està clar que tots els governs fan coses que estan bé. Penso que és difícil que un govern democràtic elegit per la majoria de la ciutadania ho faci tot malament.
- En pot posar algun exemple?
- Per una banda, tot el que té relació amb el projecte Manresa 2022 em sembla destacable, igual que veig amb bons ulls tot el que s'ha fet en pro de l'atenció domiciliària. També penso que és positiu que s'hagi desencallat, amb consens, el projecte de la Fàbrica Nova, i que s'hagi posat en marxa la urbanització del Polígon del Pont Nou. Ara bé, cal remarcar que aquestes dues darreres actuacions no formaven part del programa electoral d'ERC, sinó que se les ha trobat a mig mandat. En aquest sentit, té la seva gràcia que jo estigui reconeixent al govern dues accions que el partit que l'encapçala no contemplava en un inici.
- El mèrit no és seu, doncs, està dient.
- Correcte. A banda, no podem obviar que els bons projectes de ciutat no només es poden atribuir a una bona gestió per part de l'Ajuntament, sinó que també s'ha de tenir en compte la gran contribució del teixit social i econòmic. En el cas que ens ocupa, per part de la gent de la UPC i dels empresaris del sector del Pont Nou. Sense aquesta implicació i entesa, res d'això hauria tirat endavant.
- Ara que parla d'entesa: l'alcalde Marc Aloy és una persona de consens?
- Deixant de banda que a vegades, especialment en els plens, sembla que vulgui jugar tots els papers de l'auca -quan s'hauria de limitar a moderar-, no es pot negar que la majoria de plans aprovats durant el mandat del Marc Aloy han estat després d'un treball de consens amb la resta de formacions. Per tant, la resposta a la pregunta és que sí, que és una persona de consens.
- El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible va portar una mica de cua, per això...
- Tot plegat va ser fruit d'una mala comunicació entre el propi govern que, sortosament, no va anar a més. De fet, des del PSC, com que se'ns en va fer partícips des del primer moment, sempre ens vam mostrar favorables a aquest pla. És més: vam ser la formació que més propostes vam aportar-hi.
- Seguim amb mobilitat. Què li sembla al PSC el soterrament i l'allargament de la línia dels FGC?
- Per començar, des del grup dels socialistes hem trobat a faltar que hi hagués un debat que impliqués la ciutadania. Estem parlant d'un projecte de ciutat de 40 milions d'euros que només va comptar amb una presentació pública, i d'això ja en fa més d'un any. Jo he anat a veure molts veïns i comerciants de la zona i la majoria expressen que no se'ls ha proporcionat cap mena d'informació de què suposarà tot plegat i que no s'han sentit escoltats per part de l'Ajuntament. Davant d'això, si jo soc alcalde el primer que faré abans que les obres tirin endavant serà, d'una banda, parlar amb la ciutadania per valorar els pros i contres que hi veuen i decidir com tirar-ho endavant.
- Centrant-nos en termes purament urbanístics, què en pensa del projecte?
- Personalment, el soterrament no el veig malament. L'allargament, però, em sembla que no cal i no té sentit: s'haurà de travessar una plaça nova, la Dos de Maig, amb totes les molèsties que pot comportar. De fet, els propietaris dels edificis que hi ha en aquesta plaça van encarregar un estudi geològic (que, per cert, els va costar 2.000 euros) que alerta dels perills que pot haver-hi de tremolors tant en el moment de les obres com quan el tren ja estigui en funcionament.
- Soterrament sí però allargament i desplaçament de l'estació a la plaça Espanya, no.
- Exacte. Però això no és tot, i és que aquí hi ha un tema que no ha transcendit gaire però que per a mi també és cabdal.
- Quin?
- Que amb aquestes obres es perdran tots els trens directes a Barcelona perquè s'haurà de fer transbordament a Martorell. Com si no tinguéssim prou problemes per arribar a la capital, ja... En aquest punt el govern no va ser transparent, perquè això ens ho va amagar. I aquí no només parlo d'ERC; també hi incloc Junts. Recordem que al setembre el grup socialista vam presentar una moció demanant que hi hagués un pacte de ciutat que es negués al transbordament. I Junts va votar-hi en contra. És clar, com que llavors encara hi havia el conseller Puigneró... Si soc alcalde parlaré amb la Generalitat perquè els trens siguin directes.
- Un altre dels projectes estrella d'aquest mandat, abans n'hem parlat, és el de la Fàbrica Nova. Ha dit que el trobava molt positiu.
- Sí, tot i que té alguns peròs. L'Ajuntament s'ha hagut d'endeutar 10 milions d'euros en crèdit per poder comprar els terrenys.
- La idea és que es recuperin amb la partida que preveuen els Pressupostos Generals de l'Estat, no?
- I per això mateix no entenem per què s'han hagut d'avançar. Veient la situació amb què es troba la ciutat, on les prioritats són unes altres, calia, aquest endeutament? Calia, tenint en compte que es tracta d'uns terrenys que segur que no es traspassaran a ningú més?
- Quines són aquestes prioritats que diu que té la ciutat?
- Combatre les desigualtats, revisar les ordenances fiscals, impulsar més plans d'ocupació i, no menys important, apostar per un manteniment integral de la via pública.
- Fa uns quants anys que s'inverteix un milió d'euros anuals en el manteniment de l'espai públic. S'hi haurien de posar més diners?
- Aquest milió d'euros es destina, únicament, a asfaltar, a salvar esvorancs i a condicionar alguna vorera i algun parc infantil. Quan jo parlo d'un manteniment integral també em refereixo al mobiliari públic, als enjardinaments o a l'enllumenat. Només cal passejar-se per qualsevol barri del centre o de la perifèria per veure que no s'ha fet res, en aquest sentit. Si haguéssim tingut aquests 10 milions d'euros que s'han abocat a la Fàbrica Nova, hauríem pogut vetllar per aquest manteniment.
- Ha parlat de desigualtats, també.
- Amb la crisi que estem vivint, on els preus no paren de pujar i cada cop hi ha més persones en situació de vulnerabilitat, pensem que és important reforçar els serveis socials.
- Què proposen?
- Ja fa temps que parlo amb treballadores socials de l'Ajuntament, i em diuen que a serveis socials estan absolutament desbordats perquè cada cop hi ha més persones que necessiten ajudes. En aquest sentit, cal reforçar el servei amb més recursos humans, amb millors equipaments, i ampliant l'atenció als barris per poder oferir una atenció al públic de qualitat. Si bé és cert que el control dels barems del risc de pobresa s'està fent bé i hi ha una bona coordinació entre la Plataforma d'Aliments amb l'Ajuntament, hem de seguir treballant per combatre aquesta realitat.
- Una realitat que, massa sovint, s'associa a l'incivisme i la delinqüència...
- El que no podem fer de cap manera és associar immigració amb inseguretat. Les persones que cometen delictes no ho fan perquè siguin d'aquí o d'allà, sinó que ho fan perquè són delinqüents.
- La seguretat és un dels temes més candents, en aquesta campanya. Com l'afronten, des del PSC?
- La sensació d'inseguretat entre la ciutadania existeix. I parlem de sensacions, més que de seguretat en sí, perquè les dades objectives ens diuen que la delinqüència ha baixat. Dit això, sí que penso que hem de reforçar la seguretat, però no perquè ara siguem una ciutat més insegura, sinó perquè, com a ciutat gran que som, ens calen més efectius. Actualment tenim una plantilla de 80 persones quan ciutats amb una idiosincràsia similar a la nostra, en tenen 100.
- Ens en faltarien una vintena, doncs.
- O més! I aquest augment s'ha de fer independentment de si els delictes pugen o baixen, perquè del que es tracta és de posar una plantilla que vagi d'acord amb les dimensions de la ciutat i no segons els problemes d'inseguretat. Només així podrem donar un bon servei a la ciutadania. I encara més: si volem que el servei sigui bo, el que hem de fer és recuperar la policia de barri; aquella que es passejava pels barris i que observava què hi passava i quines dinàmiques s'hi donaven. En aquest sentit, penso que el govern actual no ha focalitzat bé les prioritats de la ciutat: ens n'hem anat més als grans projectes i hem deixat de banda tot allò relacionat amb el dia a dia dels manresans i manresanes.
- Un dels altres grans projectes és el del Museu del Barroc.
- Urbanísticament, és una gran pedra a la sabata. I ja que parlo de pedres a la sabata, també m'agradaria esmentar la de la Casa Fàbregas, on s'hi van començar a abocar diners tot i no ser de propietat. Centrant-nos, però, en el Museu del Barroc, penso que en temps i forma, no ha acomplert els objectius. En temps, perquè no ha arribat quan havia d'arribar, que era durant el Manresa 2022.
- I en forma?
- Per la manca de transparència que ha tingut el govern al voltant del cost de les obres. En la primera presentació que van fer -el juny del 2022- van dir-nos que els costos serien de 5 milions d'euros. La realitat és, però, que la suma de diners invertits arriba als pràcticament 10 milions. I sí, ells ho justifiquen dient que són partides de fons Next Generation, però el que està clar és que 5 d'aquets milions són de fons propis del consistori. Per no parlar del tema de la museïtzació, que ja veurem com acabarà, perquè ara hi ha els tribunals pel mig...
- El projecte en sí, però, com el veuen?
- Nosaltres hi creiem, però pensem que no atraurà gaires més turistes. Si bé creiem que les obres afavoriran el barri de les Escodines i tot el que l'envolta, amb la meitat de superfície ja haguéssim fet.
- Abans trencava una llança a favor del govern per haver augmentat el servei d'atenció domiciliària, però dintre de l'àmbit de les persones grans també s'hi troba la manca de places públiques de residència. Què en pensen de la que ha d'anar al Xup?
- Que s'ha de construir sí o sí, tot i que ara s'al·legui que cal replantejar l'actual model residencial perquè les que són grosses no funcionen i ens en calen de més petites. Però, jo em pregunto: ¿ és incompatible començar a construir la del Xup amb replantejar el model de residència? A banda, també caldria millorar la de la Font, perquè la població va envellint i molta gent gran que no pot ser autònoma, requereix d'aquests equipaments. I ara que parlem de residències, ¿saps què penso fer, si soc alcalde, amb la que es va construir al sector de la Concòrdia i que havia de ser privada?
- Què?
- Convertir-la en un hotel. Estem parlant d'un edifici immens que, si no m'erro, després de passar per no sé quantes mans, ara és del govern francès. Aquest edifici està allà, sense cap ús, quan podríem transformar-lo en un hotel o en una residència d'estudiants. I si soc alcalde parlaré amb el govern francès o amb qui sigui per fer-ho possible.
- S'hi veu, d'alcalde, en aquest proper mandat?
- Jo en tinc moltes ganes. No obstant, i veient les enquestes, tot apunta que hi haurà d'haver una entesa entre les principals forces. El que està clar és que nosaltres som una força de progrés que vol rescatar del calaix temes de ciutat que s'han abandonat completament. Però, sent realistes, el que ens tocarà serà arribar a acords amb aquells partits que vulguin treballar per Manresa.
- Siguin del color que siguin?
- Històricament, sempre hem advocat per pactes d'esquerres i progressistes, però també és veritat que a nivell municipal se n'han fet de tot tipus.
- La Diputació la lideren vostès i Junts, per exemple.
- Correcte. En aquest sentit, haurem de veure quines són les ganes de canvi que hi ha entre els manresans i manresanes i a quin lloc ens situen a cada partit. Un cop vist, jo vetllaré per aquell pacte en què se'm vulgui fer alcalde. Jo em presento per ser alcalde, i si volen pactar amb nosaltres, hauran de tenir en compte això. Per tant, estic obert a escoltar qualsevol de les forces principals majoritàries.
- Creu que la més que previsible davallada de Ciutadans els pot reforçar a nivell de vots?
- Més que per la davallada de Ciutadans, jo crec que guanyarem en vots per la disminució en la confiança cap a altres partits; uns partits que, insisteixo, van despuntar com a resultat d'una polarització social derivada del Procés. En aquell moment, els que estàvem al mig i buscàvem una via d'entesa, vam ser els que en vam patir les conseqüències. Per tant, penso que per un cantó o per l'altre, ens en beneficiarem. Ara mateix la marca del PSC genera confiança perquè fa les coses bé i s'allunya dels extrems.
- Parlant d'extrems: en aquestes eleccions, de les deu candidatures que hi ha, dues són d'extrema dreta.
- Sí: un de caire més espanyolista i l'altre, de més catalanista, tot i que aquest darrer és més subtil. Si bé trobo que el candidat del FNC és un nano amable i amb qui s'hi pot parlar, la subtilesa del seu discurs no amaga un missatge clar que ha anat repetint al llarg de la campanya, i que és el de voler recuperar Manresa per als manresans. I aquest és un discurs xenòfob. Ell no ho reconeix, però és així. A banda, no oblidem que ell, abans, havia estat el responsable de la Joventut Nacionalista de Catalunya, vinculada a Junts, i estic segur que renegarà de tots els alcaldes convergents que ha tingut la ciutat. Igual, de fet, que han fet la resta de forces polítiques majoritàries de la ciutat amb els seus respectius batlles o representants quan governaven. I això és una cosa que nosaltres no hem fet mai.