L'assemblea local de la CUP Artés ha presentat quatre al·legacions a l'aprovació inicial del POUM. La formació recorda que com a candidatura portava treballant per a la redacció i l'aprovació del POUM des del 2011, any en què es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals. Per tant, se senten molt partícips d'aquesta iniciativa que finalment comença a veure la llum.
Amb tot, la CUP remarca que la seva incidència en la regidoria d'Urbanisme va finalitzar el maig de 2023, després de les darreres eleccions en què no es va presentar i, tot i la feina feta i molts aspectes que comparteixen de la proposta que arriba a aprovació, volen "marcar distància" amb algunes decisions que finalment s'hi incorporen amb les quals no estan d'acord.
L'actual document d'aprovació proposa el llindar de 800 metres quadrats per a la instal·lació de superfícies comercials a les zones cèntriques del poble. La CUP exposa que Artés fa anys que aposta per la promoció del petit comerç, els circuits curts i per definir un tramat urbà que obeeixi a les xarxes quotidianes de la gent. Per això considera que "és incompatible defensar el petit comerç i de proximitat amb l'establiment de grans superfícies comercials al centre del poble". Una de les al·legacions proposa rebaixar aquest llindar de 800 metres quadrats fins a 700.
Per una altra part, la formació assegura no entendre què s'ha fet amb la proposta de Roquinyons. Fins al maig de 2023 la proposta rebaixava les expectatives de creixement de l'àmbit. El que s'ha proposat és pràcticament el mateix que hi havia abans del POUM, sense la ronda, fet que considera "molt positiu", o sigui una zona amb "grans xalets", amb una "ocupació irracional" de sòl, amb "poca protecció" de l'entorn natural, que "va en contra de les recomanacions" de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central i en contra dels propis objectius generals del POUM. "És com si el POUM remés en una direcció i la proposta de Roquinyons remés en la contrària", valora la CUP. És per això que la formació ha presentat una al·legació per recuperar la línia de treball que hi havia fins a maig de 2023 o, en cas contrari, "per designar directament el sòl com a no urbanitzable".
La tercera de les al·legacions que presenta la CUP afecta els paleocanals, restes d'una vall, d'un llit fluvial, d'un canal de marea, etc. excavats en sediments antics i fossilitzats per estrats més moderns. Actualment, els paleocanals no figuren al catàleg de patrimoni i, per tant, "no en tenim garantida la protecció". És per això que l'al·legació proposa que s'incorporin els paleocanals de l'itinerari geològic al catàleg de béns a protegir, comptant també els de l'àmbit de Roquinyons.
Finalment, en la proposta d'ordenació del POUM d'aquesta aprovació inicial hi ha una estratègia que la CUP assegura compartir, que és la d'"esponjar i definir noves connexions per tal de millorar les xarxes quotidianes de la gent". Aquest objectiu va lligat, algunes vegades, a expropiacions per enderrocar en planta baixa i definir nous passos en carrers que actualment queden tallats (és el cas del carrer Pirineu, per exemple). Tot i que la CUP afirma entendre les afectacions privades a veïns, considera que les expropiacions, que evidentment es paguen, "estan justificades per l'interès públic".
Tot i això, considera que la proposta d'enderroc que s'estableix per als tres edificis singulars de davant de l'Ajuntament, que formen part del conjunt arquitectònic del carrer Raval, "en la balança de peròs i contres, no és justificable". És per això que la darrera al·legació que presenta planteja reconsiderar aquest enderroc. La CUP aclareix que no s'oposa, en cap cas, a l'expropiació per rehabilitar-ho en habitatge públic o equipaments, "sinó a aquest enderroc".