Pere Fontanals: Més li valdrà a Lluís Corominas que la sentència que es dicti en el judici que ha començat dilluns no tasti els arguments que l'amor i l'odi dicten en boques i tinta d'uns i altres aquests dies. El judici per la mort d'un home és un tema prou seriós com per a deixar-nos dur per frivolitats descriptives. No és just caracteritzar Lluís Corominas seguint uns criteris de Corín Tellado. Ni és just, ni és encertat. No hi ha ningú que sigui bo sempre, ni dolent sempre. Tots som personatges de Dostoievski, amb moltes carències i alguna virtut.

Em van presentar el "gendre dels Tous" no farà ni un any, i des de llavors no he parlat amb ell més de quatre vegades, però quan ho hem fet, hem parlat abastament. També del cas que ens ocupa: no de fets, sinó de sentiments. I si alguna cosa m'ha quedat clara és que en Lluís Corominas és el que tothom entendria com una bona persona. Només això, sense que per això s'hagi d'entendre res més. Jo no sé, ni ho sap qui n'escriu bé ni qui n'escriu malament, ni crec que ell mateix ho pugui definir amb facilitat, què va passar pel cap d'en Lluís la trista nit dels fets que es jutgen. I com que no ho sé, i no tinc potestat ni tots els arguments, no sóc ningú per opinar si el "gendre dels Tous" ha o no ha d'anar a la presó.

Ara bé, si la funció dels centres penitenciaris és la de la resocialització, la reinserció i la rehabilitació, com diu el cos legal espanyol, i no el càstig o la venjança com semblen bramar alguns, no hi ha motiu per aplicar-li una pena de presó a Lluís Corominas: qualsevol amb un gram d'empatia pot entendre fàcilment què significa per a una persona corrent carregar amb un difunt a les espatlles.

I no, no entraré a valorar què feia aquell senyor dintre del cotxe quan es va trobar la mort; qualsevol argument que sembli justificar l'homicidi em repugna. Però tampoc vull valorar la situació econòmica i familiar de qui estan jutjant; seria com entendre que algú, per ser de família bona, ja mereixi un judici millor, o per contra, la pitjor de les condemnes.