Diverses entitats de l'esquerra independentista com Arran, la CUP, Endavant, Vilaweb o el Sindicat de Llogateres, han denunciat que els han suplantat adreces de correu electrònic. Aquesta setmana La Directa ha fet públic un reportatge d'investigació del cas que posa de manifest que els fets s'haurien executat des del complex de Mossos d'Esquadra a Sabadell i des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

El manresà Roger Santacana ha estat un dels militants d'Arran que ha patit aquesta suplantació amb un correu que va rebre el passat 17 de juny demanant-li ponències de la formació política juvenil fent-se passar per una assemblea de nova creació a l'organització, segons ha explicat el propi afectat a NacióManresa.

El correu que va rebre des de l'adreça ap.antifeixisme@arran.cat parlava en nom d'un suposat grup de treball d'antifeixisme i li demanava informació de la campanya "Fem que la burgesia pagui la crisi" en forma de ponències organitzatives, polítiques i estratègiques.

"De seguida vaig veure que era molt estrany perquè em demanaven la informació per canals que no són habituals, escrivint-me al meu correu electrònic personal", explica Santacana. "Qui més que la policia podria tenir interès en aquesta informació?" es pregunta de forma retòrica.
 
El fet que Santacana hagi estat un dels membres d'Arran que ha tingut més cobertura en els mitjans, ha fet que el triessin a ell, opina, "com ha passat amb altres companys de la formació". "A més, Arran i l'activisme de l'esquerra independentista és molt potent a Manresa, i els devia interessar, també, què es preparava des d'aquí".

L'activista recorda que ha estat una suplantació "sistemàtica" de correus electrònics a tot el territori, "i això és delicte". "Es greu que la policia espiï els moviments socials, i aquests fets demostren que no només és l'Estat espanyol i la Guàrdia Civil qui fa servir aquestes pràctiques, sinó que també ho fa la Generalitat a través dels Mossos", incideix.

A més de la denúncia pública d'aquests fets, les entitats i particulars afectats per la suplantació han presentat querelles als jutjats a través d'Alerta Solidària.

Els Mossos ho van negar

Després de sortir la primera notícia al respecte a La Directa, el 28 d'octubre, els Mossos d'Esquadra varen treure un comunicat on negava "les acusacions de suplantació d'identitat digital", i recordava que "que els Mossos realitzen diligències d'investigació en qualitat de Policia Judicial ho fa sota control judicial i cal destacar que, en l'exercici  d'aquestes funcions, els Mossos d'Esquadra no han dut a terme cap acció com la que descriu l'article ni similar".