Amb els únics vots favorables de la CUP i de Democràcia Municipal, el ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar condemnar la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar l'absolució de vuit ciutadans que el juny de 2011 van encerclar el Parlament, i condemnar-los a tres anys de presó.

Un d'aquests condemnats, Jordi Raimon Parra, va explicar la moció des del públic i va situar els regidors en el seu cas, quan l'Audiència Nacional el va absoldre dels actes que van succeir al voltant del Parc de la Ciutadella, però després el Tribunal Suprem "sense celebrar cap més judici ni donar-nos l'oportunitat de defendre'ns" va aul·lar la sentència i va condemnar-lo a ell i a set persones més a tres anys de presó. Parra va explicar que davant aquesta decisió, els afectats portaran el cas al Tribunal d'Estrasburg.

Malgrat que tots els regidors que van intervenir van considerar que tres anys de presó és un càstig excessiu, Ciutadans va votar en contra i la resta de grups, a excepció de la CUP i DM, es van abstenir.

El president del grup de Ciutadans, Andrés Rojo, va parlar de la necessitat que des de la política no es discuteixin les resolucions judicials en favor de la seva independència. El socialista Felip González no pot evitar "sentir empatia amb els diputats que van viure aquell capítol". Àngels Santolària, d'ERC, va recordar que "cal tenir respecte a les institucions", i el convergent Jordi Serracanta va coincidir en assenyalar "la desproporció" de la condemna.

El debat va acabar amb la intervenció de la regidora de la CUP Gemma Tomàs que va retreure-li a Rojo que parli de no barrejar política amb justícia, i que el seu partit porti al ple una moció per condemnar un cas que està als jutjats, en referència a la condemna de les amenaces que diuen que va rebre el seu partit durant la passada campanya a les generals.

Manresa es fa membre de la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària

A proposta, també de la CUP, Manresa es va adherir a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària, una iniciativa sorgida a partir de la primera Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària, que es va plasmar en la creació de la Xarxa, el mes d'octubre passat a Badalona. La moció, a part de l'adhesió a la Xarxa, demanava que l'ajuntament es comprometi a "posicionar l'economia social i solidària com el motor primer de desenvolupament local i d'arrelament amb la ciutat".

La proposició demana que es proporcioni "un fonament jurídic per formalitzar i assegurar la col·laboració entre l'Ajuntament de Manresa i l'economia social i solidària, la qual cosa implica garantir a llarg termini i de forma estable recursos suficients al sector, així com buscar mecanismes de formació continuada en aquest àmbit pels i les tècniques de promoció econòmica".