En poc més d'un més, les flames han devorat dos pisos al nucli antic de Manresa amb moltes característiques comunes. En tots dos casos l'incendi han començat sense que hi hagués ningú en el pis per unes instal·lacions en precari, i en tots dos casos, també, els seus inquilins hi vivien sense gaires garanties d'habitabilitat. Al primer, al carrer Santa Llúcia, set o vuit persones habitaven unes golfes a tocar teulada amb el sostre en desnivell i sense els subministraments bàsics. En el segon, a les Escodines, una parella i els seus gossos havien ocupat el pis i, en comptes d'endreçar-lo i deixar-lo llest per viure-hi, havien anat acumulant mals endreços sense ni parar atenció a la instal·lació no més que per garantir-se poder veure l'aparell de televisió. En tots dos casos sembla que l'origen dels focs és elèctric.
Als barris que composen el nucli antic de la ciutat hi ha molts pisos habitats en precari, amb instal·lacions que són una autèntica bomba de rellotgeria i amb habitatges sobresaturats de gent (i no sempre són forans). Aquesta és una altra cara de la crisi i del problema de l'habitatge a Manresa i al país. Caldria també que l'ocupació tingués unes pautes de mínims. Per garantir la seguretat als ocupadors i als veïns. O al final prendrem mal tots plegats.
