Joan Vila: «A Impulsem ens agrada l'ordre i la disciplina, i entenem que qui la fa la paga»

Paguem -bé, paga ell- 4,10 euros pel cafè i un tallat que ens hem pres mentre fèiem l'entrevista al restaurant de l'Oller del Mas amb un ull posat en els golfistes veterans que mesuren i mesuren abans de colpejar la pilota.

Joan Vila, apartat voluntàriament i temporalment del pòquer de responsabilitats que tenia a Pimec, té la vista posada en Manresa a través d'una autoplataforma, Impulsem, que va aparèixer un dia i que l'endemà ja va rebre el suport del PDECat per si decidia presentar-se a les eleccions municipals de 2023 a Manresa. Un suport no gens menyspreable: tots els drets electorals heretads de Junts per Manresa recaurien en ells.

D'un perfil conservador -esperem que no li molesti l'adjectiu-, Vila es presenta -i per tant presenta Impulsem- com una persona d'ordre, molt proper a la policia -assegura que hi ha quadres policials que li fan suport- i que no es tanca a noves adhesions -"hem parlat amb tothom menys amb ERC i Fem Manresa"-.

Tot i això, afirma que el regidor de Fem Manresa Jordi Trapé li té "el cor robat", però tot seguit assegura que Manresa no es pot permetre ser un pol d'atracció "de determinada gent" o, parlant d'ocupacions, que li és igual "que algú tingui cinquanta cases o una: Són seves".

- Com neix Impulsem Manresa?

- Arran de converses amb gent diversa que comparteix certa apatia política perquè veu que hi ha problemàtiques a la ciutat que a nivell d'Ajuntament es podrien abordar diferent. Són persones que senten que no se les interpel·la a aportar el seu punt de vista i que, en certa manera, se senten orfes i descontentes. En aquest sentit, nosaltres el que fem és escoltar-les i mirar de trobar solucions al que plantegen.
 

«No ens tanquem a res i anirem on sigui perquè el que volem és ser l'altaveu de molta gent que està silenciada»

- Quan diu gent diversa, què vol dir?

- Gent amb molt renom i brutalment heterogènia. Com que defugim estar adscrits a cap partit perquè tenim claríssim que volem mantenir l'estatus d'independència, ens estem entrevistant amb persones que estan a les antípodes dels meus pensaments polítics però que, tanmateix, tenen els mateixos anhels per Manresa que jo. No ens tanquem a res i anirem on sigui perquè el que volem és ser l'altaveu de molta gent que està silenciada. En aquest sentit, penso que més enllà del que acabi passant, Impulsem seguirà existint com un punt d'opinió de gent de moltes àrees en pro de la ciutat.
 
- Més enllà del que acabi passant? Es refereix a les eleccions?

- Sí. Hem de pensar que no és fàcil fer una llista: compromisos, responsabilitats...
 
- Però ha temptejat el terreny?

- Fins a dia d'avui, amb ningú dels que hem parlat li hem plantejat de formar part d'una llista. És més, trobaria kafkià anar darrere la gent per oferir-los un lloc en una llista per a unes eleccions que encara queda un any perquè se celebrin.
 
- La seva prioritat, doncs, no és entrar a l'Ajuntament.

- Ara mateix la nostra feina és consolidar diversos grups de treball que ens permetin desenvolupar un programari on s'enumerin aquells problemes concrets que pateix la ciutat que requereixen intervencions concretes. A partir d'aquests grups de treball veurem quines persones són les que poden i volen liderar tot això. Sigui com sigui, ara no toca parlar de llistes. Potser es fa estrany, però com que no som polítics corrents, les prioritats que tenim són unes altres. No va de llocs; va de continguts.
 
- Ha parlat de gent de renom: es definirien com una espècie de moviment de les elits?

- No. Quan parlem de renom tenim el costum d'interpretar currículums, i per a mi, un manresà de renom pot ser tranquil·lament algú que se'n va a comprar cada setmana al mercat de la Sagrada Família i que està a l'atur.
 
- Independentment de la ideologia que tingui.

- Correcte. Impulsem vol ser una candidatura estrictament manresana; no volem anar més enllà. La nostra raó de ser és detectar coses i posar-les en solfa. I aquesta transversalitat fa que creem simpaties amb gent i amb partits que no ho diries.
 
- Parlant de partits: un dia després que donessin a conèixer Impulsem, el PDECat va anunciar que no es presentaria a les eleccions i que recolzaria totalment el seu projecte...

- Va ser una sorpresa, certament.
 
- Però això ja els situa en un perfil polític concret, no?

- Nosaltres mirem de no definir-nos massa. Evidentment que tenim més afinitat amb una branca de l'eix esquerra-dreta que amb una altra, però intentem no encasellar-nos. Per exemple, jo que dec ser una de les poques persones que mira els plens, tinc més simpatia pel que diu Fem Manresa que pel que diuen els altres. Sense anar més lluny, el regidor Jordi Trapé em té el cor robat: m'agrada molt com explica, com argumenta, com treballa... I mira que ideològicament som pols oposats! Però en aquest cas el que valoro jo és la feina que fa i com la fa. En aquest sentit, l'eix principal que ha de vertebrar Impulsem ha de ser el de dir les coses bé, amb correcció i analitzades. D'allà on vinguin, m'és igual.

-  Per tant, si un dels regidors del PDECat a l'Ajuntament vol formar part de la candidatura, podrà fer-ho?

- Com ja he dit, a Impulsem -sempre i quan combreguis amb els idearis que tenim a nivell de Manresa- tothom hi és benvingut, vingui d'on vingui i pensi el que pensi.

- De fet, el PDECat no anirà malament, a Impulsem. És l'hereu dels drets electorals de l'actual Junts per Manresa...

- Aquesta és una de les coses que ens aporta el PDECat i que hem d'aprofitar. Tot el tema de la tramitació a la Junta Electoral per poder crear una formació política, quedaria resolta.
 
- És ben curiosa, aquesta relació que tenen...

- Ho és en tant que el PDECat és una de les formacions que hi ha al govern i en cap cas ens veiem en condicions de poder condicionar el que ells diuen o fan. És una mica ambigu, certament, però bàsicament per a ells; no per a nosaltres. Impulsem és allà. Són ells que ens donen suport. Què faran els regidors? Es quedaran al marge? Se n'aniran a Junts? Que es defineixin no és la meva responsabilitat.

- Hi ha algun altre partit que els hagi mostrat simpatia?

- Sí. De fet, el PDECat no serà l'únic que se'ns unirà.

- Ah no?

- No. D'aquí poc espero poder-ho fer públic.

- El FNC és un d'ells?

- Menys amb ERC i Fem Manresa, de moment hem tingut converses amb tothom. El resultat no el podem fer públic encara.
 
- Parlem de continguts. Amb què ha de millorar, Manresa?

- Nosaltres tenim estructurat el moviment en quatre àrees que tenen les seves corresponents subàrees. Aquestes són economia, urbanisme, àmbit social i àmbit sanitari. Aquest darrer, al nostre entendre, és una conseqüència de tot el que es fa a la resta d'àrees. Per exemple, fer un carrer o posar un arbrat afecta la salut. Com? Doncs amb tema de soroll, d'ombra... La salut és a tot arreu.

- Igual que l'economia.

- Ni més ni menys. Seguint en la línia del que deia d'aportar solucions específiques a problemes concrets, en aquesta àrea ens trobem amb un Ajuntament hipotecat que no té fons de maniobra, pràcticament. Amb un pressupost de 100 milions d'euros, això és una barbàrie, perquè vol dir que en els propers anys, per moltes iniciatives que vulguis tirar endavant, els recursos per portar-les a terme no hi seran. Com ho revertim, això? Doncs buscant fórmules per recaptar més.

- Impostos?

- No: ordre. Per exemple, la concessió de les zones blaves acaba el maig de l'any vinent i ens preocupa que no hi hagi el control de contrapès respecte la concessionària per determinar si el número de places ocupades que diuen que hi ha, són o no són reals. Davant d'això, ens podem trobar que la concessionària ens demani 350.000 euros. Si això passa, ens ho haurem de menjar amb patates. I encara posaré un altre exemple, en aquest cas sobre la licitació del servei de recollida de residus i neteja viària a la ciutat. Gairebé 94 milions d'euros per 11 anys. Per què, en comptes d'adjudicar-ho tot a una única empresa, no fraccionem la licitació en quatre o cinc anys i així els negocis locals tinguin opció d'accedir-hi? Molt fer bandera que som independentistes i resulta que els beneficis se'n van cap a fora...

- I en plana urbanística, què troben a faltar?

- Per començar, que es treballi amb el focus posat en l'escenari 2030; en el famós Fit for 55, que diu que hem de reduir les emissions un 55%. Això passa, per començar, per buscar el màxim de consensos possibles amb el major nombre d'agents de la ciutat. Un cop els tenim, posem-nos a treballar conjuntament en el disseny d'una Manresa més sostenible.

«Ens agradaria que l'accés al transport públic fos molt fàcil i molt econòmic: bitllets anuals a un cost irrisori»

- Tenen alguna idea?

- La potenciació del transport col·lectiu. A nosaltres ens agradaria que l'accés al transport públic fos molt fàcil i molt econòmic: bitllets anuals a un cos irrisori. Si ho aconseguim, estarem atenent una demanda endèmica de la gent dels barris, que tenen la sensació que moltes vegades només s'intervé en el Centre Històric. 

- La gran actuació emmarcada en el servei de transport públic, però, serà la del soterrament de la via de FGC i la de la construcció d'una nova estació a la plaça Espanya... Què en pensa?

- Que el més preocupant no és el soterrament en sí, sinó que desapareguin els trens directes a Barcelona. Ens volen vendre que és una bona idea perquè s'incrementaran els combois Martorell-Barcelona, però siguem honestos: nosaltres hi perdem, aquí. Perdem encara més agilitat per arribar a la capital. I dic "encara més" perquè les connexions tant via carretera com via tren són un drama. Els estudiants universitaris de la comarca són alumnes desavantatjats respecte la resta, a nivell de mobilitat: cost econòmic per a les famílies i cost temporal i de risc per a ells. Què provoca, això? Que aquests joves decideixin quedar-se a viure a l'àrea metropolitana i que ja no se'n moguin més. Aquest capital humà que estem formant, el perdem. I això és una llàstima i no ens ho podem permetre.

- Amb el projecte de la Fàbrica Nova potser canvia, aquesta tendència...

- Certament pot ajudar a rejovenir moltíssim la ciutat, com va passar a Vic en el seu dia.

- Què n'opina?

- Primer de tot, que ha de ser un projecte liderat per la UPC i no per l'Ajuntament. Tindrà una gran transcendència i per això penso que ha de ser pluridisciplinar, perquè transformarà la ciutat. I si no tenim en compte la repercussió que això pot suposar, posarem en perill el teixit comercial que tenim.

- Expliqui's.

- Si tot plegat acaba reeixint, el centre urbà es desplaçarà i la zona de la Bonavista anirà guanyant pes en detriment dels carrers Sant Miquel o Born; dos carrers que ja estan prou deixats de la mà de déu com perquè ara els passi això. En estudi publicat per la Diputació es parla dels comerços clònics, que són els que tenen rèpliques a altres llocs. Manresa, després de Sabadell, és la ciutat més clònica de Catalunya. I això és un risc, perquè el dia que ens marxi el Zara, per exemple, no tindrem res més.

«Manresa era la capital comercial i hem de tornar a fer que ho sigui»
- Parla de potenciar els negocis locals?

- Parlo de facilitar que l'emprenedoria manresana pugui accedir a locals comercials del centre de la ciutat. Hem d'evitar que proliferin els espais buits, i això passa per potenciar la gent de casa nostra que decideix tirar endavant un negoci. Al final, Manresa era la capital comercial, i hem de tornar a fer que ho sigui.

- Tercera àrea: àmbit social. Què hi inclouen, aquí?

- Per començar, la seguretat. Aquí hi ha molts aspectes que volem que se'ns aclareixin.

«No ens podem permetre que Manresa sigui un pol d'atracció de determinada gent»

- Com per exemple?

- El de les ocupacions i el de les ocupacions en llocs insalubres. No ens podem permetre que Manresa sigui un pol d'atracció de determinada gent, tot i que tampoc podem caure en l'error de pensar que som el Bronx, perquè no és cert. El que tenim és un segment no gaire nombrós de persones que provoquen problemes d'incivisme que acaben desembocant en delinqüència. Això, la policia ho té detectadíssim. I el que ens toca a la ciutadania és fer-los costat, perquè a nivell legal, els agents estan una mica desemparats. En aquest sentit, benvingudes siguin iniciatives com la que es va presentar al Congrés d'incrementar les penes als reincidents.

- No només delinqueixen els ocupes, però, no?

- No. D'ocupacions n'hi ha de molts tipus. A la plaça Cots, per exemple, hi ha un edifici ocupat que no comporta cap mena de problema d'ordre públic. No per això, però, hem de deixar d'intervenir-hi.

«A mi m'és igual que algú tingui cinquanta cases o una. Són seves; les està pagant amb impostos que reverteixen en tothom»

- En quin sentit?

- Estem parlant de propietats privades; alguna cosa hi han de poder dir, ja sigui la Sareb o un particular. A mi m'és igual que algú tingui cinquanta cases o una. Són seves; les està pagant amb impostos que reverteixen en tothom. Aquí amb el que ens hem de centrar és en el problema de les administracions amb les vivendes socials. Tot plegat s'ha de regular. I això passa per demanar a l'Ajuntament -jo ja ho he fet- que es mulli i digui, amb franquesa, quanta gent podem ajudar, acollir i protegir amb el màxim de prestacions. Per fer el que vam fer quan van arribar els afganesos, no cal que fem res...

- Què vol dir?

- Que un cop aquí, se'ls va deixar de la mà de déu. I ara ens passarà el mateix amb els 575 ucraïnesos que han vingut. Potser algú es pensava que s'hi estarien una setmana i prou, però portem mesos i potser seran anys. Qui pagarà tots els recursos que demanden? Des del sector privat hem aportat mil coses perquè aquesta gent pugui ser cada vegada més autosuficient.

- Amb els afganesos i amb els sirians no s'hi van implicar tant...

- Quan parlem d'acolliments és més fàcil ajudar quan qui ve és d'Europa, perquè hi ha unes tramitacions i uns papers que ho faciliten. Tanmateix, això d'Ucraïna ha estat tan pervers...!

«Si Manresa, enlloc d'acollir 575 refugiats només té prestacions per rebre'n 275, no passa res»

- Per què ho diu?

- Perquè molta gent anònima ha anat allà a buscar famílies per poder-se penjar la medalleta de la solidaritat, i un cop han aquí, se n'han despreocupat. Amb això els estem fent un flac favor. I n'hem de parlar. En aquest sentit, si Manresa, enlloc d'acollir 575 refugiats només té prestacions per rebre'n 275, doncs no passa res. I amb això no estic dient que no siguem solidaris; al contrari. Jo formo part de Rotary i sempre ajudem en el que podem i fins on ens deixen, també val a dir-ho...

- Fins on els deixa qui?

- L'Ajuntament. Els hem dit per activa i per passiva que, en temes de polítiques socials, els agents econòmics hi hem de participar. En molts casos, nosaltres tenim mitjans: pisos, llocs de treball... En canvi, ningú ens té en compte. La regidora Mariona Homs es va comprometre a muntar una trobada amb les empreses del territori. I encara l'estem esperant. Que no ho veuen que podem ser aportadors de solucions?
 
- Tornem al tema de les ocupacions, que l'hem deixat a mitges.

- Aquí el que hem de fer nosaltres és explorar quines competències tenim a nivell municipal i posar-les en pràctica. Hi ha un mecanisme, que són les famoses ITV dels edificis, que no s'està fent servir. En què consisteix? Doncs en què si hi ha un edifici que no reuneix les condicions de salubritat, se'n va a terra i ho paga el propietari.

- Estem parlant de procediments que es poden arribar a dilatar molt en el temps, per això.

- Sí, ho sé, però si no fem el primer pas, el segon encara tardarà més en arribar. I nosaltres el que hem d'intentar és concretar.

- Quin és el segon?

- El d'acabar amb l'incivisme i la delinqüència. Els Mossos amb qui ens hem reunit parlen de setze o disset persones que són les realment conflictives a Manresa. També assenyalen els greus problemes que comporta el tema de les drogues. Últimament s'han donat molts casos de naus ocupades que s'usen per fer plantacions a gran escala. Això, sumat a la resta de problemàtiques que hi ha i a l'absentisme policial, fa que la seguretat faci aigües per tots cantons.

- Hi ha diversos municipis que han obert convocatòries per incorporar nous agents...

- És un contrasentit, sobretot si es té en compte que de cada tres places que s'atorguen, una s'agafa la baixa. Per què no investiguem quin és el motiu d'aquestes baixes? Realment, la feina de la policia és ingent i un punt desagradable, però no per això hem de malbaratar els recursos que tenim. I quan dic malbaratar em refereixo a què no pot ser que qui piqui a màquina les denúncies ciutadanes sigui un mosso; aquí hi hem de posar un administratiu! El mosso ha d'estar al carrer! Així mateix, també penso que denunciar no és fàcil.
 
- En quin sentit ho diu?

- Les cites prèvies no ajuden i la ubicació de les casernes tampoc. Hi ha força gent gran que no acaba formalitzant les denúncies per la dificultat que comporta tot el procés. I això ho hem de resoldre. Ara, amb la nova caserna que es vol fer al centre de Manresa, probablement millorarà una mica el panorama.

- Definiria Impulsem com un moviment d'ordre?

- Ens agrada l'ordre i la disciplina i entenem que les lleis hi són per complir-les i que qui la fa, la paga. I soc conscient que dient això és molt probable que em titllin d'extrema dreta, però precisament és al contrari: des del moment que parlem de polítiques socials, del que menys se'ns pot acusar és de ser extrema dreta. El que passa és que a vegades, parlar de segons què, no queda bé. Però els problemes s'han d'afrontar i el de la seguretat n'és un. Ara s'han instal·lat unes quantes càmeres, sí, però això no és suficient. Encara hi ha zones de Manresa per on és un periple, passar-hi. Em refereixo, per exemple, al passeig de la República. Hem de posar-hi remei i ho hem de fer de bracet amb les entitats socials.