Les dues formacions que a priori partien amb més desavantatges en la carrera electoral manresana són, sense dubte, Democràcia Municipal i Millor Manresa. Les sis formacions que tenen representació a l'Ajuntament tenen molt al seu favor, i les altres dues, tot i no estar representades al consistori, tenen dos partis potents al darrera.
Democràcia Municipal va viure la 'trastada' de veure que les seves 1.800 firmes no eren tan bones com les 25 de PxC, però encara que s'hagués presentat com a Canviem Manresa, el seu hàndicap continuava essent el mateix: un nom genèric acompanyat del nom de la ciutat que els obligava, igualment, a repetir que, en realitat, són Podem Manresa.
Però és que Millor Manresa no té ni això. Sí, és clar, a la coalició hi ha Solidaritat, però hem de reconèixer que és una marca en franca caiguda; hi ha Reagrupament, que ja ningú no recorda; i hi ha MoVeM, o els titulars de la seva marca, perquè alguns van desaparèixer abans de tancar-se la coalició. Per contra, han importat de Barcelona un nom potent que pot despistar a algú, però han triat el lema 'Endrecem Manresa', que sona conservador i, sobretot, perillosament ambigu.
Tot i aquests impediments, aquest dilluns han tingut la valentia de celebrar l'acte central de campanya al Teatre Conservatori, quan ni marques tan consolidades com PSC, PP, ICV o Ciutadans ni s'han atrevit amb locals la meitat de grans. És clar, vuitanta persones en aquella platea (les he comptat gairebé una a una, però accepto les cent que proposen alguns), canten molt. Pocs dies abans també ERC va punxar en el mateix escenari, en aquest cas més per falta de motivació de l'electorat que per falta de base, i només la CUP va aconseguir omplir-ho aprofitant l'entusiasme juvenil, el moment dolç que viu i la presència de David Fernàndez.
Però no escric això per criticar-ho, ni per fer-ne ironia. Certament, en els moments que vivim és encoratjador veure a gent tan optimista i entusiasta amb allò que fa, i que per més tossuda que sigui la realitat, menys caiguin en el desànim. Felicitats companys.
Democràcia Municipal va viure la 'trastada' de veure que les seves 1.800 firmes no eren tan bones com les 25 de PxC, però encara que s'hagués presentat com a Canviem Manresa, el seu hàndicap continuava essent el mateix: un nom genèric acompanyat del nom de la ciutat que els obligava, igualment, a repetir que, en realitat, són Podem Manresa.
Però és que Millor Manresa no té ni això. Sí, és clar, a la coalició hi ha Solidaritat, però hem de reconèixer que és una marca en franca caiguda; hi ha Reagrupament, que ja ningú no recorda; i hi ha MoVeM, o els titulars de la seva marca, perquè alguns van desaparèixer abans de tancar-se la coalició. Per contra, han importat de Barcelona un nom potent que pot despistar a algú, però han triat el lema 'Endrecem Manresa', que sona conservador i, sobretot, perillosament ambigu.
Tot i aquests impediments, aquest dilluns han tingut la valentia de celebrar l'acte central de campanya al Teatre Conservatori, quan ni marques tan consolidades com PSC, PP, ICV o Ciutadans ni s'han atrevit amb locals la meitat de grans. És clar, vuitanta persones en aquella platea (les he comptat gairebé una a una, però accepto les cent que proposen alguns), canten molt. Pocs dies abans també ERC va punxar en el mateix escenari, en aquest cas més per falta de motivació de l'electorat que per falta de base, i només la CUP va aconseguir omplir-ho aprofitant l'entusiasme juvenil, el moment dolç que viu i la presència de David Fernàndez.
Però no escric això per criticar-ho, ni per fer-ne ironia. Certament, en els moments que vivim és encoratjador veure a gent tan optimista i entusiasta amb allò que fa, i que per més tossuda que sigui la realitat, menys caiguin en el desànim. Felicitats companys.
