Aquest dissabte, 30 de novembre, Manresa recordarà un dels episodis més convulsos viscuts a la ciutat en els darrers cinquanta anys amb la celebració de l'Aplec Alimara, una trobada organitzada per l'Esquerra Independentista de la capital del Bages que pretén reivindicar els anys de lluita del moviment a la ciutat.
Ho farà amb un programa de més de dotze hores de propostes polítiques i culturals que tindrà com a eix vertebrador un gran acte que se celebrarà a les 6 de la tarda al Teatre Conservatori i que comptarà amb la participació d'històrics militants com Carles Castellanos, Joan Garriga, Titot, Teresa Mas o Pere Bascompte.
Tot plegat, coincidint amb els 35 anys del primer Rock Antirepressiu i de l'atemptat de l'extrema dreta al Casal Alimara del carrer Guimerà.
Programa d'activitats
- 13h. Vermut musical a l'Ateneu Popular la Sèquia amb Iratzea (versions acústiques, Manresa)
- 14h. Dinar Popular a l'ateneu Popular la Sèquia (15eur.), seguit d'una sobretaula musical amb mostra de glosa
- 17h. Cercavila de l'ateneu al Teatre Conservatori amb grallers i la geganta Fadulla
- 18h. Acte polític al Teatre Conservatori conduit per Mireia i Clara Cirera amb la intervenció de: Carles Castellanos, Joan Garriga Nana, Xavier Pellicer, Roser Alegre, Pere Bascompte, Teresa Mas, Francesc Ribera Titot, Alba Gual i la col·laboració de Jordi Borràs i Carles Viñas. L'acte comptarà amb l'actuació de la Fera Ferotge (versions de l'Ovidi, Vilafranca)
- 20h. Sopar de pinxos i brasa al Cafè Alzina (Pl. Gispert) amb Anti PD'S
- 00h. Festa Rock antirepressiu a El Sielu (sala Bis), amb Dj Johny Fever. Accés gratuït
Una mica d'història
Per entendre el motiu d'aquest aplec ens hem de remuntar 35 anys enrere. Aquell 1989, amb només mig any de diferència, l'Esquerra Independentista de Manresa va haver de fer front a dos actes que podrien semblar de caire oposat però que, al cap i a la fi, pretenien acabar amb l'auge del moviment.
Per una banda, el 20 de maig, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i l'MDT organitzaven el primer Rock Antirepressiu a la Pista Castell, un concert que esdevindria el preludi d'una gran quantitat d'esdeveniments reivindicatius que s'anirien succeint a la ciutat al llarg de les següents dècades. L'organització d'aquell concert pretenia denunciar la detenció dels joves manresans Sebastià Datzira i Marcel·lí Canet empresonats des de l'abril de 1988. La repressió feia anys que es patia a la ciutat, ja que el 1981 ja havien detingut Pere Bascompte i Jaume Llussà. Respondre a les detencions, empresonaments i persecucions, era vital per demostrar a l'estat que el moviment era fort, seguia creixent i arribava cada vegada a la gent més jove.
La resposta que va tenir el primer Rock Antirepressiu va ser un èxit total d'assistència: gent d'arreu dels Països Catalans es va traslladar fins a Manresa per solidaritzar-se amb els presos. El fet d'aconseguir celebrar anualment la cita solidària a la Pista Castell va fer que molt jovent de tot el país es marqués aquesta data al calendari i l'esdeveniment va acabar sent un punt de trobada nacional; un punt de trobada, però, que l'extrema dreta va intentar boicotejar en diverses ocasions, llançant rocs, pedres i algun còctel molotov.
Aquest intent d'atemorir els col·lectius independentistes de la ciutat de la mà de l'extrema dreta va desembocar en el segon esdeveniment que va succeir aquell 1989: la matinada del 4 de novembre un explosiu va fer estralls en un edifici en ple carrer Guimerà. Era el Casal Alimara, un pis on s'hi reunien diverses entitats i col·lectius de la ciutat com el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua i el de Cuba, el Moviment Comunista de Catalunya (MCC), l'Assemblea Antimilitarista del Bages o els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
Aquest atemptat que pretenia acabar de manera directa amb els militants de l'MDT va coincidir amb la que es va fer esclatar a Sant Boi, a la casa d'un militant de Catalunya Lliure i a la Clínica Dexeus, totes la mateixa nit, cap d'elles amb danys personals. Des de l'independentisme sempre es va acusar de la col·locació de les bombes (i altres com a la seu de l'MDT i de la Crida a Barcelona) a Milícia Catalana, grup terrorista ultracatòlic i espanyolista i amb vincles amb la Policia Nacional.
Les intencions eren clares: aniquilar el moviment independentista. Ja fos via detencions i sentències o via acció directa. Els anys posteriors van ser un formiguer d'iniciatives de construcció popular que encara avui se'n recullen els fruits: l'Ateneu La Seca, l'Havana, la primera CUP a presentar-se a les eleccions, la Festa Major Alternativa… La llavor dels anys vuitanta plantada pels primers joves independentistes, pels insubmisos, per les dones revolucionàries, segueix donant fruits.
I és per això que, amb la voluntat de reivindicar el moviment i homenatjar els anys de lluita a la ciutat, des de l'Esquerra Independentista s'ha organitzat l'Aplec Alimara aquest dissabte 30 de novembre: per reivindicar el passat i, alhora, agafar forces pel futur.