La població de Manresa ha superat per primera vegada els 80.000 habitants segons les dades del padró municipal a 1 de gener de 2024, segons s'ha fet públic i aprovat aquest dijous en el ple de l'Ajuntament. Concretament, a primer d'any, la població de dret de Manresa era de 80.208 habitants. Aquesta xifra suposa un creixement interanual de 1.362 habitants respecte de l'1 de gener de 2023, quan la població es va tancar amb 78.846 habitants.
Creixement vegetatiu
Pel que fa al creixement vegetatiu, el 2023 ha estat negatiu en 134 persones i hi ha hagut una davallada de naixements de gairebé 100 nounats. Segueix la tendència negativa que ja es va iniciar en anys anteriors. El barri amb més naixements l'any 2023 ha estat la Carretera Santpedor amb 77, amb un 15% sobre el total, seguit de Plaça Catalunya,Valldaura i Sagrada Família amb un 10% cadascun d'ells, amb 55, 54 i 52 naixements respectivament.
En l'àmbit dels decessos, el barri amb més defuncions també ha estat la Carretera de Santpedor, amb 93, un 14% del total, seguit de la Sagrada Família amb 79, un 12%. La resta de barris estan per sota del 10%.
Saldo migratori
Un altre concepte és el saldo migratori que correspon a la diferència de les persones que venen a viure a Manresa amb les que en marxen. Durant el 2023 hi ha hagut un saldo positiu de 2.087 habitants, xifra lleugerament inferior a l'any anterior (2.115 habitants), però superior a la dels darrers anys on la tendència era a la baixa (el 2019 la diferència va ser de 1.733 habitants i el 2020 va ser de 1.007 habitants). L'any 2021 les migracions també van tenir un saldo positiu, però de nomes 650 habitants.
El 63% de les 5.159 persones que han vingut a viure a Manresa durant el 2023 procedien d'altres municipis de Catalunya i Espanya, majoritàriament de la demarcació de Barcelona (el 72%) i, més concretament, de la ciutat de Barcelona, el 13%, i, a força distància, amb menys del 4%, hi ha municipis com Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat o Sant Vicenç de Castellet.
El 37% restant han vingut de l'estranger, i dins d'aquest 37%, el 27% ho han fet del Marroc, el 12% de Colòmbia i el 10% d'Hondures.
Si ens fixem en les persones que han marxat a residir en altres municipis, 3.072, un mínim percentatge es trasllada a l'estranger, només un 8%. Destaquen França, amb un 24% del total que marxen a l'estranger i a Alemanya, emb el 12%. La resta es distribueixen en percentatges molt menors entre 37 països més de tots els continents.
El 82% restant de les persones que marxen, es desplaça a d'altres municipis de Catalunya o d'Espanya. En aquest cas, la dispersió és molt gran, 489 municipis diferents, destacant que el 8% ho fan a la ciutat de Barcelona.
Si ho mirem per edat, el gruix de la població que ha arribat a la ciutat es troba en les franges entre 17 i 30 anys (31%) i entre 31 i 50 anys (36%), una quantitat important, el 16%, són menors i el grup més reduït correspon als majors de 65 anys, el 6%. El comportament, pel que fa a les baixes per grup d'edat, és molt similar.
Pel que fa al gènere, és lleugerament superior l'arribada d'homes que la de dones (el 53% en front del 47%), mentre que la població que marxa de la ciutat és el mateix percentatge d'homes que de dones, 49,9% i 50,1% respectivament.
Finalment, els barris que han rebut més persones, tenint en compte tots els conceptes, són Carretera de Santpedor (13%), seguit de Vic – Remei i Valldaura (amb un 10% cadascun).
I, pel que fa a pèrdua d'habitants i tenint en compte tots els conceptes, el barri més afectat i de forma destacada és el de la Carretera de Santpedor (amb un 14% del total).