Marc Aloy ha complert el primer any de mandat i suma, amb els tres últims de l'anterior, el que seria equivalent a un mandat sencer de quatre anys com a alcalde de Manresa. Ha governat amb Junts i ara ho fa amb el PSC i Impulsem, amb qui assegura que forma un "govern sòlid, cohesionat, que treballa amb lleialtat". A l'altra banda, reconeix que té "una relació freda i distant" amb el cap de l'oposició, Ramon Bacardit. "És la més freda i distant que no he tingut mai amb un regidor des que soc a l'Ajuntament", assegura.
Té molts fronts oberts a la ciutat. D'obra i també d'actuació: del Guimerà a la Fàbrica Nova, de la lluita contra la segregació escolar al desplegament dels contenidors intel·ligents. "Llavors que vam plantar durant l'anterior mandat", n'hi diu, "que ara comencen a germinar". Es mostra optimista amb la seva acció de govern, però reconeix que hi ha temes que el preocupen "molt": l'accés a l'habitatge, la segregació escolar, l'índex d'atur...
Quina valoració en fa d'aquest primer any de mandat?
La valoració és positiva, si bé amb una moderada preocupació per la situació actual. Però tot plegat m'ho miro amb optimisme i esperança: estem fent molta feina per atendre tots els reptes que té la ciutat.
És molt diferent governar al costat de Valentí Junyent que fer-ho amb Anjo Valentí i Joan Vila?
Home, sí. El Valentí va ser alcalde de la ciutat durant 9 anys, jo vaig ser regidor seu des d'un grup nombrós com el d'ERC, i a més hi havia un tracte bilateral.
Ara no hi és, aquest tracte?
Ara mateix tenim un govern sòlid, cohesionat, que treballa amb lleialtat, però que està compost per tres formacions: una de gran i dues de més petites. I jo, com a líder, he de ser capaç de tenir en compte tots dos partits i les seves sensibilitats.
En el darrer mandat, Anjo Valentí, aleshores a l'oposició, va ser força bel·ligerant amb l'acció de govern. I també ho va ser Joan Vila durant la campanya electoral... Com se supera, això?
Les campanyes electorals ho distorsionen tot. En aquest sentit, el que sempre intento és posar-les en una mena de parèntesi. Un cop passades, llavors sí que, amb més serenitat, hem de ser capaços d'arribar a consensos. I això és el que ha passat en aquest cas. Jo sempre he dit que en campanya electoral no m'agrada llançar-me a la jugular dels altres candidats, bàsicament perquè ja sé que la política de pactes és gairebé imprescindible per governar.
ERC mai no ha governat sola, de fet.
Exacte.Per tant, no té cap mena de sentit que ens tirem els plats pel cap en una campanya quan sabem que després haurem de governar. Més enllà d'això, i referent al que deies de l'Anjo, ell, des de l'oposició, va jugar el seu rol. Però ara estem en un altre moment; un moment en què comencen a germinar les llavors dels projectes que vam impulsar el mandat passat, i que ben aviat estic segur que ens donaran fruits.
"Estem en un moment en què comencen a germinar les llavors dels projectes que vam impulsar durant el mandat passat".
Ha costat mantenir la línia continuista, tenint en compte el canvi de socis de govern?
Tots tenim clar que és important que els municipis tinguin una continuïtat en els projectes, perquè al final els mandats són molt curts. Quatre anys passen volant, i si cada cop canviem l'estratègia, el que fem és aturar la ciutat. En aquest sentit, era primordial seguir amb aquelles empreses que ja havíem iniciat, bàsicament perquè els projectes ja estaven fets i disposem dels diners per executar-los.
De quants diners estem parlant?
Estem invertint com mai! Només en aquest primer any de mandat ja sortim amb 70 milions d'euros aconseguits per a invertir durant aquest mandat. I aquests diners serviran per generar més riquesa, més prosperitat, més llocs de treball; per fer una ciutat més sostenible, per unes escoles més agradables, per prestar millor servei a la ciutadania... I això no s'acaba aquí, perquè poden arribar més recursos. De fet, estem treballant perquè així sigui i per seguir remant per assolir els compromisos que vaig adoptar amb la ciutadania, que són tenir una ciutat més pròspera, sostenible i amb cohesió.
Se'l veu satisfet.
Estic content, sí, però no al cent per cent: hi ha temes que em preocupen molt.
Per exemple?
Doncs que avui en dia encara hi hagi gent a qui li sigui tant difícil trobar un habitatge digne on viure; que la segregació continuï imperant en moltes escoles; que el nivell d'atur no sigui més baix... Però intento ser optimista -si més no moderadament- perquè estem posant fil a l'agulla per revertir totes aquestes situacions.
Fa un moment parlàvem de l'oposició que va fer el PSC en l'anterior mandat. Què en pot dir de la que hi ha ara?
Ui, és molt diversa!
Em refereixo a la que fa Junts, el grup més nombrós.
Partint de la base que és amb qui vam estar governant durant vuit anys amb una gran sintonia (compartint molts projectes i arremangant-nos plegats per trobar el finançament per tirar-los endavant) em sorprèn que ara, els regidors que hi ha es desentenguin de tot aquest llegat que en el seu dia va liderar l'alcalde Junyent. En tot cas, cadascú decideix quina és l'oposició que vol fer i jo segueixo pensant que la meva feina és tirar la ciutat endavant i construir.
Quina és la seva relació personal i política amb el cap de l'oposició, Ramon Bacardit?
Jo crec que és la més distant i freda que he tingut mai amb un regidor des que soc a l'Ajuntament.
"La relació amb Ramon Bacardit és la més distant i freda que he tingut mai amb un regidor des que soc a l'Ajuntament".
Parlant de regidors, i per primer cop a Manresa, n'hi ha tres -pertanyents a dos partits diferents- amb postulats clarament d'extrema dreta.
És que a nivell global estem en un moment molt complex... A Europa, l'extrema dreta està en auge: a França ha guanyat Le Pen a la primera volta de les eleccions, a Itàlia i a Holanda hi governa l'ultra dreta... I ara també ha entrat a les nostres institucions. Davant d'això, penso que el que ens toca als grans partits del país (als tradicionals, als que són de govern) és saber llegir com és que hi ha tants ciutadans que han decidit fer un pas a la ultra dreta i creure's aquests relats populistes i demagògics, per no caure en les mateixes estratègies que aquesta utilitza.
Feia referència als grans projectes que tenen en marxa, i a les inversions que es faran en aquest primer any de mandat. Creu que amb el soroll que fa l'ultra dreta i el principal partit de l'oposició s'està deslluint l'acció propositiva de govern?
Sí, la veritat. I el problema és que tot aquest soroll, que acaba traduint-se en titulars de 140 caràcters, utilitza la mentida i la demagògia. I ja no parlo de l'oposició; em refereixo més aviat als mitjans de comunicació sensacionalistes o a partits que ni tan sols estan representats a l'Ajuntament de Manresa però que es dediquen a difamar i a construir un relat fals. Però això no ens pot fer aturar, bàsicament perquè si ens haguéssim de regir pel que diuen les xarxes, no avançaríem. Per tant, què fem, nosaltres? Doncs seguir remant.
Aquesta mateixa setmana han fet públiques les dades al voltant de la primera fase d'implementació del nou model de gestió de residus a la ciutat.
Són extraordinàries! A la Balconada i a Cal Gravat hem passat d'un 27% de recollida selectiva a un 77%. Gairebé cinquanta punts més! Estem per sobre de municipis que fa molts anys que estan fent el porta a porta. I això, en gran part, és gràcies a les veïnes i veïns d'aquests dos barris, que estan fent molt bé la seva feina, però també a tot l'equip tècnic que ha treballat i s'ha deixat la pell perquè això fos possible, i al regidor Pol Huguet.
Ara toca desplegar-ho a la resta de la ciutat.
Sí, i quan això sigui una realitat -que estic segur que passarà i que ho farem molt bé- haurem convertit Manresa en la ciutat on es fa la millor gestió de residus del país; no en tinc cap dubte.
No tothom la va aplaudir, aquesta iniciativa, per això.
La veritat és que les crítiques de l'oposició en aquest sentit, em preocupen poc -per no dir gens. Jo m'he fet un fart de voltar per Cal Gravat i la Balconada, i des que hi ha aquest nou sistema, no he vist bosses d'escombraries a terra i que els veïns estan complint. I en podria posar molts més d'exemples de projectes que s'han criticat però que funcionen.
Vostè dirà.
El tema de la nova zonificació per lluitar contra la segregació escolar, el desplegament de mesures com la dels grups singulars en centres d'alta complexitat... Hem fet una aposta estratègica en polítiques educatives en què donem veu a tota la comunitat. I d'aquest compromís se'n deriva, per exemple, la instal·lació d'aire condicionat a les cinc llars d'infants municipals o la conversió dels patis de les escoles en refugis climàtics.
També és cert que hi ha assignatures pendents, començant per l'aspecte econòmic. Manresa, a banda d'un PIB molt baix, també té un problema amb l'alt nivell d'atur. Si bé és cert que s'han iniciat accions com la de la posada en marxa del polígon del Pont Nou, com es combat aquesta realitat a curt termini?
Abans de res, deixar clar que la situació on hem arribat és responsabilitat de totes aquelles persones que han governat en els darrers anys, jo diria que des de les grans crisis. Manresa era una de les cinc primeres ciutats del país, però a principis del segle XX pateix una crisi del tèxtil impressionant, i un temps més tard, l'any 2008, veu com tanca la Pirelli, que generava més de mil llocs de treball. A això, a més, se li ha de sumar que fa vint anys que no tenim sòl industrial.
Com s'explica?
Doncs no ho sé; jo no hi era. L'únic que puc dir és que quan vaig assumir l'alcaldia vaig reivindicar que calia destinar més diners en polítiques d'ocupació i que la ciutat necessitava sòl industrial perquè les empreses d'aquí no haguessin de marxar si volien créixer, i perquè les que fossin de fora poguessin venir i generar llocs de treball. Resultat? D'una banda, el pressupost en polítiques d'ocupació ha passat de 2 a 5 milions d'euros i, de l'altra, després de dues dècades i gràcies a una operació de 20 milions d'euros al Pont Nou, la ciutat tornarà a disposar de sòl industrial. Però aquesta no és l'única mesura que hem pres al respecte.
"Des que soc alcalde, el pressupost en polítiques d'ocupació ha passat de 2 a 5 milions d'euros i, després de 20 anys, Manresa tornarà a disposar de sòl industrial".
Hi ha la del Parc Tecnològic, oi, també?
Sí. L'hem desencallat urbanísticament. De fet, des d'ara mateix, si la propietat vol, ja pot començar les obres per completar la urbanització i implantar noves empreses. D'altra banda, també estem treballant amb el polígon dels Comtals per desencallar un bloqueig de fa vint anys, que espero poder celebrar ben aviat.
Al començament de l'entrevista deia que una de les coses que més el preocupava era la manca d'habitatge digne.
Les polítiques d'habitatge són molt lentes, molt costoses i en tenim molt poques competències. Partint d'aquestes tres premisses, el que hem de fer és treballar. En aquest sentit, penso l'única manera de tirar endavant és teixint el màxim de complicitats amb tothom, des dels propietaris privats fins a les cooperatives d'habitatge. Un gran exemple d'això són els habitatges de La Raval que van inaugurar-se el mes d'abril en ple Centre Històric. Aquests pisos no els hem fet nosaltres, però la cooperativa que els ha impulsat tampoc els hagués pogut fer si prèviament l'Ajuntament no hagués posat a disposició un solar públic.
Defensa una cooperació publico-privada, doncs.
Completament. En les polítiques d'habitatge és imprescindible. I és que hem de pensar que construir pisos al Centre Històric és molt més dificultós que no pas fer-ho en zones de nou creixement. Davant d'això, el que ens toca des de la iniciativa pública és destinar tants esforços com sigui possible a generar parcel·les al Centre Històric que siguin prou atractives com perquè després un privat pugui construir-hi.
Quan diu atractives, a què es refereix?
Tenim un parc d'habitatges obsolet que s'ha de substituir en molts casos i tenim un parcel·lari molt petit en el qual és molt difícil fer-hi una promoció nova perquè bàsicament no hi cap. Per tant, què ens queda? Doncs agrupar finques. I això és el que estem fent: estem enderrocant, generant finques més grans i estic segur que aquesta feina silent que vam començar en l'anterior mandat i que ara seguim fent donarà fruits aquest mateix any.
Igual que hi ha manresans que defensen la ciutat aferrissadament, també n'hi ha molts altres que se la carreguen. A què creu que es degut, aquest autoodi? Vol dir que passa tant, a les altres grans ciutats?
Penso que és important que obrim els ulls: Manresa és una ciutat de grans oportunitats, amb un sistema de salut impressionant; amb uns equipaments culturals de primer ordre, en què el Kursaal és el teatre més rendible del país; en què acabem d'inaugurar el Museu del Barroc de Catalunya que està tenint una rebuda extraordinària; en què hi ha una xarxa d'entitats impressionant; en què tenim un sistema universitari amb més de 3.000 estudiants de grau i màster i de 6.000 si hi sumem els de postgrau i de formació continuada. Som una ciutat que acollim 200 rodatges a l'any; som aparador i això ens projecta arreu. Per no parlar de l'extraordinari batec esportiu que tenim: que una ciutat de 80.000 habitants competeixi, cada setmana, a la millor lliga del món durant més de 50 anys, és extraordinari. El nostre potencial és enorme, i n'hem de ser conscients. Apel·lo a tot aquell que veu Manresa amb pessimisme a fixar-se en el potencial que té.
"És important que obrim els ulls: Manresa és una ciutat amb un potencial enorme i n'hem de ser conscients".
Però la percepció és la que és...
Mira, jo cada dia em llevo amb la il·lusió d'aportar un granet de sorra a la ciutat. I tinc claríssim que l'alcalde ho és les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. En aquest sentit, hi soc per escoltar, per trepitjar carrer, per amarar-me de tots aquells reptes que la gent creu que necessitem, per assumir les preocupacions... I ara mateix, una de les grans preocupacions de la ciutadania és la seguretat. I no em refereixo únicament a la ciutadania de Manresa. Perquè, ¿què va passar, a Girona, fa uns dies? I estem parlant d'una ciutat on ens emmirallem, on tenen un PIB alt, un patrimoni extraordinari, turisme...
Es tracta d'una inquietud generalitzada, doncs.
Exacte. Això de Girona pot passar a qualsevol altre lloc, i el que ens toca a nosaltres és treballar per revertir aquesta preocupació ciutadana, que ja ho fèiem, ho fem i ho seguirem fent. De fet, en un any de mandat hem estat capaços de presentar un pla transversal que preveu treure 23 policies més al carrer, que ha inaugurat una nova comissaria de proximitat per donar un millor servei a la ciutadania, que involucra Educació, Serveis Socials, Policia Local, Mossos d'Esquadra, Justícia... Es tracta d'un paquet de mesures en què hi hem destinat un milió d'euros. Són molts diners! I això s'ha d'explicar molt, perquè tota aquesta feina que fem, fàcilment pot ser desvirtuada per una piulada esbiaixada de 140 caràcters.