Municipals del 28-M. Què hi ha en joc a Manresa?

El distanciament entre ERC i Junts i els seus caps de llista farà molt difícil la reedició de l'acord de govern actual i marcarà la política de pactes postelectorals

El 28 de març es repartiran les 25 cadires del ple municipal de l'Ajuntament de Manresa
El 28 de març es repartiran les 25 cadires del ple municipal de l'Ajuntament de Manresa | Pere Fontanals
17 de maig del 2023
Actualitzat a la 13:56h


El pròxim 28 de maig la ciutadania de Manresa decidirà si la capital del Bages reforça el partit de l'actual alcalde republicà, Marc Aloy, o provoca una correlació de forces que permeti altres pactes al capdavant del consistori. A falta de poc més de deu dies pels comicis aquests són els principals elements que estan en joc a Manresa.

Qui és l'alcalde de Manresa i com aspira a ser reelegit?

L'actual alcalde de Manresa és Marc Aloy, d'ERC, qui va arribar al càrrec el 2020 després de succeir Valentí Junyent, de Junts, arran del pacte de govern que van signar les dues formacions que incloïa un repartiment asimètric de l'alcaldia. A les eleccions de 2019, ERC va superar només per 10 vots la candidatura postconvergent -totes dues forces van aconseguir 8 regidories de les 25 que hi ha en total-. Aloy va entrar de regidor a l'Ajuntament el 2015, tot i que fins a febrer de 2016 no es va signar l'acord entre CiU i ERC que li va donar la cartera d'Urbanisme.

Aloy torna a encapçalar la llista d'ERC amb un equip principalment continuïsta tot i que amb alguna nova incorporació en posició de sortida, com l'expresidenta de la UBIC Tània Infante, el referent sindical de CCOO Lluís Vidal Sixto o l'arquitecte tècnic amb important experiència internacional Carles Garcia Estany.

Quins són els principals rivals d'Aloy?

Des de 1987, Manresa ha donat la seva màxima confiança a l'antiga federació de CiU, tot i que mai amb majoria absoluta, i a les passades eleccions, ja com a Junts, ERC es va convertir en la força més votada per primera vegada des de la Segona República. La trencadissa a l'espai postconvergent, sobretot després de la separació entre Junts i el PDECat, fan raonable pensar, més enllà d'altres qüestions valoratives, que els republicans podrien repetir i ampliar el triomf de fa quatre anys, encara que només sigui per l'aplicació de la llei d'Hont que magnifica el resultat de la llista més votada.

Tot i així, és molt difícil -per no dir impossible- que Marc Aloy capitanegi una majoria absoluta en una ciutat que des de 1979 només ha viscut la dels socialistes de 1983. Però tot i així ERC pot aconseguir una majoria suficient amb la que governar en solitari. Si cap d'aquests dos supòsits no es dona, caldrà llegir amb deteniment el resultat de Ramon Bacardit, que encapçala la llista de Junts, i que, hores d'ara, és ple d'incògnites, amb un discurs molt més lliberal desacomplexat que Junyent, i competint pel mateix electorat que Impulsem -PDECat-, l'extrema dreta de FNC, liderada per un exmilitant de les joventuts de Convergència, i fins i tot, que el propi Aloy que, amb la seva acció de govern s'ha guanyat la centralitat política.

El PSC, actualment amb 4 regidories, estrena candidat en Anjo Valentí, que ja va substituir com a portaveu del grup municipal l'històric Felip González fa més d'un any. Els socialistes confien que la dinàmica per la presidència de Pedro Sánchez a Espanya i la baixada de Ciutadans els empenyi en un creixement que difícilment serà important. Amb el canvi de líder, el PSC ha perdut l'aplom de l'experiència de González, i la gestió que va dur el nou candidat al capdavant del Club Tennis Manresa també genera dubtes.

Per la seva banda, Roser Alegre repeteix com a cap de llista de Fem Manresa, la marca de la CUP per als comicis, que en aquesta ocasió no sumarà EUiA com fa quatre anys. L'aposta dels anticapitalistes per mantenir en els tres primers llocs de la llista els tres regidors actuals és arriscada. Tant pot reforçar les seves opcions pel grau de coneixença dels candidats i la seva experiència, com pot castigar-los, justament per això mateix.

Qui podria desaparèixer del saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa és Andrés Rojo i la representació de Ciutadans, que el 2019 va repetir les dues cadires de 2015, tot i que els darrers mesos ha patit la desvinculació del regidor Miguel Cerezo, que s'ha mantingut al ple com a regidor no adscrit. La dinàmica general de la formació pot pesar més que la voluntat del candidat de moderar el seu discurs i presentar-se com a formació de consens en els grans acords municipals.

Qui sí que podria fer-se un lloc al consistori és Joan Vila, l'empresari que capitaneja Impulsem Manresa, una formació vinculada al PDECat i amb qui hi comparteix molts elements del seu ideari malgrat que el candidat insisteix en presentar-se com una opció municipalista.

També les altres dues formacions confien en tornar a l'Ajuntament després de diversos mandats a fora. Una és Manresa En Comú Podem, que repeteix amb Ana Querol, i que, després de dotze anys fora, integren a la seva llista l'entorn de Podem, que en els dos darrers comicis es va presentar per separat. I l'altra és el PP, que aposta per la baixada de Ciutadans i per l'efecte Javaloyes, el cognom del seu últim portaveu municipal Xavier Javaloyes, que ara torna a agafar protagonisme, però en la persona del seu germà Josep Lluís Javaloyes.

A les eleccions de Manresa també es presenten les formacions d'extrema dreta de Vox i FNC que, com a mínim, restaran vots a les opcions més conservadores de l'espectre espanyolista i catalanista.
 

Quins són els grans debats en la campanya de Manresa?

La campanya electoral a la capital del Bages està marcada per cinc grans temes: la seguretat, la mobilitat, l'habitatge, el Centre Històric i la ciutat verda.
 

Quines són les principals novetats respecte a les últimes eleccions?

La principal incògnita serà com es resitua a la sala de plens l'espai postconvergent que per primera vegada es presenta separat a Manresa, amb la llista de Junts de Ramon Bacardit i la d'Impulsem-PDECat de Joan Vila. També caldrà quantificar com valora la ciutadania la tasca d'ERC a l'alcaldia aquests darrers tres anys, i veure si la més que possible desaparició de Ciutadans reforça el PSC, la dreta o l'extrema dreta espanyolista.
 

Quins pactes hi poden haver després del 28-M?

El presumible creixement d'ERC la podria portar a governar en solitari i pactar puntualment amb els partits de l'oposició. Si els números ho permeten, els republicans també podrien optar per buscar pactes amb forces d'esquerra per formar un govern en majoria. Sembla clar que, vistes les desavinences entre les dues formacions i, sobretot, entre els seus alcaldables, difícilment es tornarà a repetir un pacte entre ERC i Junts a Manresa després de set anys en coalició a l'Ajuntament. 

Vistes les dificultats que podrien tenir les forces menys votades, per la seva diversitat, per fer una majoria alternativa de tretze regidors, és molt difícil imaginar que Marc Aloy no ho tingui fàcil per repetir com a alcalde. L'única opció possible de pacte alternatiu seria que Junts, PSC i Impulsem sumessin 13 regidories. Altres opcions de pacte que podria tenir ERC seria amb Impulsem, que ha moderat molt el discurs en campanya, però que manté un fons molt reaccionari, i el PSC, tot i que es fa molt difícil de veure per les dinàmiques dels darrers mesos amb Anjo Valentí ja a l'Ajuntament.

Fitxa tècnica de Manresa

  • Quants habitants té? 78.886 habitants.
  • Quants regidors hi ha en joc? 25 regidores i regidors.
  • Quin va ser el resultat a les últimes eleccions? A Manresa, la participació en les eleccions municipals del 2019 va ser del 61,61% de l'electorat. ERC i Junts per Manresa van obtenir 8 regidors cadascun, el PSC va pujar a 4, Fem Manresa va repetir amb 3 i Ciutadans va fer el mateix amb 2.
  • Hi va haver algun pacte després dels comicis? Sí. ERC i Junts van reeditar el pacte de govern del mandat anterior, però es van repartir l'alcaldia, amb un any per a Valentí Junyent i tres anys per a Marc Aloy.