PP, Cs i PXC es troben en una conferència a Manresa

Javier Barraycoa presenta a la ciutat el seu llibre "Catalunya hispana", la contracrònica nacionalista al nacionalisme català

Crònica de Pere Fontanals
28 de febrer de 2014
Javier Barraycoa i José Ramón Bosch, durant la presentació del llibre a la UPC de Manresa. Foto: Pere Fontanals

Una trentena llarga de persones, entre les quals representants de PP i Ciudadanos -que organitzaven l'acte-, de PxC, amb els seus dos regidors de Manresa al capdavant, i de la plataforma SomaTemps, que s'autodefineix com a catalanista no independentista, han assistit aquest divendres al vespre a la presentació a les instal·lacions de l'EPSEM de Manresa del llibre "Cataluña hispana", a càrrec del mateix autor del llibre, Javier Barraycoa. La presentació de l'acte ha anat a càrrec de l'historiador santpedorenc José Ramon Bosch.
 
El director d'estudis i ciències polítiques de la Universitat Abat Oliba,  ha ofert a un públic molt receptiu la contracrònica nacionalista al nacionalisme català, basant els seus arguments en crítiques a autors romàntics -quan no directament medievals- de l'imaginari tradicional català; en el passat carlí, catòlic i dinàstic de Catalunya, i en l'anecdotari -extens, com en qualsevol histroriografia- de la política, la intel·lectualitat i la societat catalana. Una conferència que, com passa sempre en les conferències nacionalistes -siguin de la nació que siguin-, ha reforçat els arguments dels convençuts, els ha omplert les butxaques d'acudits i ocurrències per recordar en privat, però que difícilment no hagués convençut a ningú que no hagués estat predisposat a ser-ho.
 
En la presentació del seu llibre, Barraycoa s'ha servit de cites de Rovira i Virgili, de Prat de la Riba, de Puig i Ferreter, de Ferran Soldevila, de Feliu de la Peña, de San Isidoro de Sevilla o, fins i tot, de Víctor Alexandre, per intentar demostrar la tergiversació de la història del nacionalisme català o la profunda hispanitat de Catalunya, o més ben dit, dels catalans. Tot plegat agitat i servit en forma de pseudotesi que concloïa afirmant que el patriotisme és un sentiment d'amor ordenat, i el nacionalisme es basa, no només en l'odi, sinó en l'autoodi d'una part de la pròpia identitat, i en el racisme. I els regidors de PxC feien que sí amb el cap, compungits, mentre que poc després l'autor recordava que gairebé tots els Comtes de Barcelona eren xarnegos.
 
La conferència, que ha durat aproximadament una hora, també ha tingut els seus moments dedicats a ERC i la CUP. D'ERC assenyalava la seva incoherència de presentar-se com a republicans i situar l'origen de la nació catalana en Guifré el Pilós. I de la CUP assegurava que malgrat la seva "autenticitat" en la Barcelona de 1714 els haguessin afusellat en menys de cinc minuts. La devoció dels pagesos Catalans per un sant madrileny com Sant Isidre Llaurador, o les proclames o visques de catalans il·lustres "per Espanya" han estat altres dels arguments que ha emprat el sociòleg per demostrar la hispanitat de Catalunya.
 
La trobada no ha pogut acabar sense fer referència a Lluís Companys i la seva "nefasta" gestió que "va provocar la Guerra Civil" i que ha salvat la dignitat gràcies "a que va ser afusellat per Franco"; a diverses suposades actuacions de polítics catalans a favor de la islamització de Catalunya -resultarà que sí, que el nacionalisme és racista- o fins i tot, i lligant-ho amb el seu anterior càrrec al Marroc, a Àngel Colom com a exemple de personatges actuals que han traït "el seu llinatge familiar", la seva tradició "catòlica" i inclús la seva condició "sexual" (sic).