08
d'octubre
de
2019, 14:27
Actualitzat:
15:08h
La jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa ha absolt els vint-i-dos veïns del bloc 7 ocupat per la PAHC que van ser jutjats el passat dis 3 d'octubre que s'enfrontaven a multes d'entre 270 i 720 euros.
L'edifici és el setè bloc que va ocupar la PAHC a Manresa i, en aquest cas, les famílies hi viuen des del gener del 2018. A banda de les residències, la PAHC també hi té ubicada l'Escola de Joves, una escola d'alfabetització de dones i un espai de l'Escola Popular. L'edifici, que abans de l'ocupació estava totalment deshabitat, és propietat de l'empresa Nargam SL, una immobiliària amb seu a Barcelona que el va construir el 2015.
Durant el judici, tant el Ministeri Fiscal com la propietària de l'immoble qualificaven els fets de delicte lleu consumat d'usurpació. En la sentència, a la qual ha tingut accés NacióManresa, la magistrada ressalta que el dret penal és l'"última ràtio" i que per tant s'ha d'utilitzar només quan s'han esgotat vies "menys dràstiques". En aquest sentit, apunta al fet que no es pot aplicar el procediment penal "quan no es donen en la conducta dels ocupants els elements típics".
La magistrada, a més, recalca que la propietat "no va dur a terme cap conducta relativa a l'efectiva ocupació de l'immoble en el seu moment ni ha realitzat cap acte previ de recuperació de la possessió requerint als ocupants, sinó que pel que sembla ha vingut consentint l'ocupació durant cert temps i la seva denúncia".
La jutge acorda absoldre als acusats i declara d'ofici les costes. Cal recordar, però, que tant el ministeri fiscal com els demandants poden recórrer la decisió a l'Audiència.
Els testimonis
Una de les famílies afectades és la de la Wassima Boukhriss i els seus dos fills. Segons ha relatat ella mateixa, "si no hagués estat per aquest pis, ara estaríem vivint al carrer". Tots els acusats reclamen un lloguer social, però lamenten que l'empresa mai s'ha obert a escoltar cap proposta. En aquest bloc hi viuen, segons la PAHC, unes cinquanta persones (divuit famílies). D'aquestes, n'hi ha vint que són menors d'edat. A banda d'aquesta causa penal, els acusats també s'enfronten a una causa civil en la qual se'ls demana el desnonament de l'edifici.
El judici s'ha celebrat en dues sales dels Jutjats de Manresa. En una, tots els acusats, més d'una vintena, i en l'altra, els advocats. Uns i altres s'han comunicat per videoconferència. Tots els veïns s'han posat d'acord i només han respost les preguntes dels seus advocats, que en demanen l'absolució. Un d'ells és l'Àlex Winfield, qui ha explicat que els veïns i veïnes estarien disposats a pagar un lloguer social. Segons ha dit, han fet nombrosos intents per aconseguir pactar un preu amb l'empresa propietària de l'edifici, però no han rebut cap resposta per part seva: "l'única resposta han estat les citacions judicials", ha lamentat.
"Vaig haver de viure durant quatre mesos a casa d'una amiga, però ni l'assistent social ni ningú es va preocupar per mi. Sort en vaig tenir de la PAHC", ha assenyalat Wassima Boukhriss, tot posant de manifest que tant ella com la resta de veïns "estem disposats a pagar un lloguer" de preu just, perquè "no podem fer front a una despesa de 600 o 700 euros": "o pago el lloguer o dono de menjar als meus fills", ha exclamat.
L'edifici és el setè bloc que va ocupar la PAHC a Manresa i, en aquest cas, les famílies hi viuen des del gener del 2018. A banda de les residències, la PAHC també hi té ubicada l'Escola de Joves, una escola d'alfabetització de dones i un espai de l'Escola Popular. L'edifici, que abans de l'ocupació estava totalment deshabitat, és propietat de l'empresa Nargam SL, una immobiliària amb seu a Barcelona que el va construir el 2015.
Durant el judici, tant el Ministeri Fiscal com la propietària de l'immoble qualificaven els fets de delicte lleu consumat d'usurpació. En la sentència, a la qual ha tingut accés NacióManresa, la magistrada ressalta que el dret penal és l'"última ràtio" i que per tant s'ha d'utilitzar només quan s'han esgotat vies "menys dràstiques". En aquest sentit, apunta al fet que no es pot aplicar el procediment penal "quan no es donen en la conducta dels ocupants els elements típics".
La magistrada, a més, recalca que la propietat "no va dur a terme cap conducta relativa a l'efectiva ocupació de l'immoble en el seu moment ni ha realitzat cap acte previ de recuperació de la possessió requerint als ocupants, sinó que pel que sembla ha vingut consentint l'ocupació durant cert temps i la seva denúncia".
La jutge acorda absoldre als acusats i declara d'ofici les costes. Cal recordar, però, que tant el ministeri fiscal com els demandants poden recórrer la decisió a l'Audiència.
Els testimonis
Una de les famílies afectades és la de la Wassima Boukhriss i els seus dos fills. Segons ha relatat ella mateixa, "si no hagués estat per aquest pis, ara estaríem vivint al carrer". Tots els acusats reclamen un lloguer social, però lamenten que l'empresa mai s'ha obert a escoltar cap proposta. En aquest bloc hi viuen, segons la PAHC, unes cinquanta persones (divuit famílies). D'aquestes, n'hi ha vint que són menors d'edat. A banda d'aquesta causa penal, els acusats també s'enfronten a una causa civil en la qual se'ls demana el desnonament de l'edifici.
El judici s'ha celebrat en dues sales dels Jutjats de Manresa. En una, tots els acusats, més d'una vintena, i en l'altra, els advocats. Uns i altres s'han comunicat per videoconferència. Tots els veïns s'han posat d'acord i només han respost les preguntes dels seus advocats, que en demanen l'absolució. Un d'ells és l'Àlex Winfield, qui ha explicat que els veïns i veïnes estarien disposats a pagar un lloguer social. Segons ha dit, han fet nombrosos intents per aconseguir pactar un preu amb l'empresa propietària de l'edifici, però no han rebut cap resposta per part seva: "l'única resposta han estat les citacions judicials", ha lamentat.
"Vaig haver de viure durant quatre mesos a casa d'una amiga, però ni l'assistent social ni ningú es va preocupar per mi. Sort en vaig tenir de la PAHC", ha assenyalat Wassima Boukhriss, tot posant de manifest que tant ella com la resta de veïns "estem disposats a pagar un lloguer" de preu just, perquè "no podem fer front a una despesa de 600 o 700 euros": "o pago el lloguer o dono de menjar als meus fills", ha exclamat.