Quan s'acaba el segon curs de Grau Mitjà de fusteria de l'institut Guillem Catà, els alumnes han de fer un projecte per cloure'l. Normalment, i des que aquest grau existeix en aquest centre manresà, cada estudiant elaborava el seu, de manera individual. Aquest any, però, les coses han canviat, i és que per primera vegada, i sota la tutorització del professor Carles Lapeña, tots els alumnes de segon curs d'aquest grau han elaborat un projecte comú. I no un projecte qualsevol, no. El que han dut a terme ha estat el que és conegut com un "Teardrop", que és ni més ni menys que una micro caravana, i té aquest nom perquè si traduïm aquest mot ["teardrop"] al català, significa "llàgrima". I, com no podia ser d'una altra manera, l'estructura d'aquest disseny -coneguda, sobretot, als països nòrdics i als Estats Units, però amb molt poc mercat a l'Estat espanyol- té forma de llàgrima.

Els protagonistes d'aquest projecte són catorze alumnes d'entre 17 i 24 anys que des de l'octubre han estat treballant en el disseny previ de l'estructura, en l'elaboració de plànols i, finalment, en la fabricació d'aquest tipus de remolc. Aquest darrer pas van començar-lo a dur a terme a principis del mes de febrer d'aquest any.

Sent concsients de la despesa econòmica que tot això podia suposar, el mes de novembre van decidir crear un Verkami per trobar mescenes que els ajudessin a finançar el projecte. Demanàven 2.200 euros i la fita es va assolir amb èxit i fins i tot més de pressa del que s'esperaven, aconseguint, just abans de les vacances de Nadal, un total de 2.210 euros, que destinaran als materials i accessoris de la micro caravana, així com també al remolc que l'aguantarà.

El "Teardrop" fabricat per aquests catorze alumnes tindrà unes dimensions exteriors de 2,8 metres de llarg; 1,4 metres d'ample; i d'1,3 metres d'alçada. Pel que fa a les interiors, constarà d'1,8 x 1,35 metres quadrats. Es tracta, doncs, d'un espai petit pensat perquè hi puguin conviure dues persones. Dins de l'habitacle hi haurà un espai per dormir amb un matalàs que, quan convingui, es converirà en dos seients. La mateixa tapa que s'utilitzarà per tapar la finestra que hi haurà, farà la funció de taula, que estarà situada just al mig dels dos seients convertibles en llit. Dins de la caravana també hi haurà armaris d'emmagatzematge per guardar-hi roba o els estris que es vulgui i, al sostre una placa solar.

I la cuina?, us demanareu. Doncs n'hi haurà, però no serà dins de l'habitacle sinó que estarà situada a la part de darrere de la caravana, a l'exterior. Estarà composta d'una nevera, d'armaris i estanteries i, evidentment, d'una pica i els fogons.

A banda de cobrir les necessitats bàsiques de dormir i menjar, els alumnes protagonistes del projecte han dissenyat un sistema elèctric perquè la caravana disposi de llum, calefacció i, fins i tot, d'un televisor.

Un dels aspectes positius d'aquest disseny -que estarà acabat a finals d'aquest mes de maig- és que la caravana ja consta com una càrrega permesa pel mateix remolc i no precisa d'homologació posterior. Per tant, doncs, no caldrà obtenir un carnet específic per a conduir-la. Un altre dels beneficis és que, com que el seu pes no superarà els 750 quilos, el preu de venda serà molt més econòmic que les caravanes convencionals (evidentment, també, pel seu reduït tamany). 

Un projecte que potser no acaba aquí

Veient l'èxit d'aquesta iniciativa, Queralt Parcerisa -una de les professores del grau de fusteria- ha manifestat que "sempre que sigui possible, procurarem que els projectes de final de grau siguin col·lectius". Tot i així, s'ha de ser realista i "no sempre podrem trobar projectes grans que puguin finalitzar-se amb 9 mesos, que és el que dura el curs", ha afegit.

Tot i així, el que és ben cert és que aquest treball en comú ha provocat, en paraules de la professora, "que els alumnes s'hagin tornat més responsables perquè saben que la resta d'estudiants depenen els uns dels altres per acabar el projecte". Un projecte que potser no acabarà aquí: "nosaltres veiem possible que els alumnes estiguin interessats a crear més micro caravanes, és per això que totes les assignatures que han fet aquest any, en la mesura possible, s'han focalitzat amb aquest treball. El fet de treballar amb un projecte real és més motivador i ens ha demostrat un interès superior dels alumnes", explica Parcerisa, que també contempla la possibilitat que una empresa agafi el projecte i contracti algun dels alumnes que l'ha engendrat perquè hi treballi.