Veient les llagues cues que van generar-se davant de pràcticament tots els bars i restaurants (un total de 25) que enguany han participat del Tap'Antic, la pregunta era obligada: tenint l'opció de seure en alguna terrassa i sopar tranquil·lament, ¿què duia a centenars (per no dir milers) de persones a esperar-se a peu dret durant una estona -i en repetides ocasions- per obtenir una tapa i una beguda? "Per a nosaltres ja és una tradició, i forma part de la gràcia de tot plegat", assegurava un grup d'amics que s'esperava per rebre la ració de rissoto de ceps que havia preparat el restaurant Laida. "Entaular-nos ho podem fer sempre, i això de fer tastets acompanyats de vi o cervesa, només un cop l'any", somreia una jove al capdavall de la cua de A l'ombra, al carrer Sant Miquel.
Al llarg dels dotze anys que fa que se celebra, podríem dir que aquesta espècie de festa de les tapes d'autor a preus populars celebrada en el marc de la Festa Major, s'ha convertit en tot un fenomen. I ja no només pel volum de persones que acull cada any, sinó també pel nombre d'establiments gastronòmics que decideixen participar-hi. I és que aquest 2024 ha estat un dels més reeixits, pel que fa a la implicació de la restauració. Només hi ha hagut una edició del Tap'Antic que ha superat la xifra de bars i restaurants participants d'enguany: la de 2022, que va comptar amb 26. L'any passat en van ser 23; el 2020 i el 2021 la proposta no va celebrar-se per les restriccions pandèmiques; del 2017 al 2019 també van ser 25 els bars i restaurants implicats, i en les sis primeres edicions les xifres van moure's entre els 15 i els 20 locals.
"L'any passat vam fer 750 racions de tapes, i com que vam fer curt, aquest any hem decidit tirar més llarg i elaborar-ne 850", explicava Laura Vall, del Garitu, quan faltaven cinc minuts per la set de la tarda, que era quan es podia començar a repartir menjar. Tres hores i mitja després (a dos quarts d'onze), ho havien acabat tot: "La sensació és tant o més bona que l'any passat, tot i la feinada que ens porta", assegurava. Des del Vermell, Damià Giménez explicava que "hem hagut de plegar una hora abans perquè ens hem quedat sense existències", una situació que han viscut bona part dels restauradors, que en alguna ocasió han hagut d'entomar les cares llargues dels comensals que, després d'un quart d'hora de cua, es trobaven que s'havien quedat sense tapa: "No eren ni les deu i a la Montserratina ens han dit que no tenien res més", lamentava un manresà, que era el primer cop que feia el Tap'Antic i que "no sé si hi tornaré l'any vinent, perquè les cues m'han cansat molt".
I la tapa favorita?
Tot i que és molt difícil treure conclusions només amb les opinions de les persones amb qui va poder parlar NacióManresa al llarg del Tap'Antic d'enguany (una vintena), pel que sembla, les tapes més destacades (positivament) pels entrevistats van ser la de l'Atiq (taco de costella a baixa temperatura), la del Garitu (brioix de “pulled pork” amb ceba avinagrada) i la del Hor (taco de pollastre amb gambes).
