Xavier Sucarrats: El Bàsquet Manresa sembla haver, per fi, traduït la seva millora en el joc en resultats més positius. Les dues victòries en les dues primeres jornades de la segona volta igualen els dos triomfs que el conjunt bagenc va assolir en la primera meitat de la lliga Endesa. Es confirmen així les paraules pronunciades per entrenadors rivals que mostraven el seu convenciment que les victòries acabarien arribant al Nou Congost.

Després de la derrota a Múrcia (95-80), el Bàsquet Manresa ha competit en tots els partits disputats. Des d'aquell dia, els bagencs han disputat set partits amb un balanç de tres victòries i quatre derrotes. L'average d'aquest tram de competició deixa un saldo positiu de quinze punts. Tot això demostra la capacitat d'un equip que té potencial per fer-ho millor del què havia demostrat fins ara. El "gran secret" és l'aportació de tots els integrants de l'equip. Al CID, per exemple, tots els jugadors que es va endur Jaume Ponsarnau a Las Palmas van anotar.

El triomf a domicili davant l'Herbalife Gran Canaria, pista on només havien vençut València Basket i Caja Laboral, compensa aquella dolorosa derrota al Nou Congost a la primera volta quan el Bàsquet Manresa va deixar escapar un partit que tenia controlat al descans. Aquell derrota va fer molt mal a nivell anímic dins la plantilla. O com a mínim, aquesta és la percepció que es pot tenir des de fora. Tornar la moneda a l'equip de Pedro Martínez pot ser un punt d'inflexió que ajudi el Bàsquet Manresa a aconseguir el seu objectiu.

Els manresans han sabut respondre bé a la pressió d'haver de vèncer sí o sí després de les dues sorprenents victòries del Fuenlabrada davant València i Blusens. La salvació continua sent complicada. Però hi ha arguments per creure-hi. Tocarà remar durament contracorrent però encara és possible arribar a port.