L'exhumació de les restes del jesuïta, cineasta, escriptor i periodista Lluís Lucho Espinal Camps, nascut a Sant Fruitós de Bages i assassinat per paramilitars durant la dictadura de Luis García Meza a Bolívia, no es va poder dur a terme aquest dilluns, tal i com estava previst, degut a la falta de notificació a un dels nous acusats del crim, l'excomandant de la Força Aèria Boliviana Jaime Niño de Guzmán, que s'ha declarat dement, segons informa el diari La Razón del país sudamericà.

El cas del segrest, tortures i assassinal del religiós bagenc s'ha obert després de tants anys per una denúncia feta el juny de 2015 pel coronel retirat Roberto Meleán, que va acusar sis militars, entre els quals Niño de Guzmán, de planificar i executar l'assassinat d'Espinal. Meleán compleix una condemna de 30 anys de presó sense dret a l'indult i comparteix advocat amb el propi dictador Luis García Meza, en presidi per violació dels drets humans.

Fins al cementiri general de la Paz s'hi van desplaçar nombrosos activistes i familiars de víctimes de la dictadura per protestar contra l'exhumació. Un altre dels agents implicats, la Companyia de Jesús, a la qual pertanyia Espinal, diu que ha de consultar a Roma per si permet l'exhumació. El provincial de la companyia en aquest país, Osvaldo Chirveches, recordava que havia presentat un memorial a la Fiscalia mostrant-se contrari a la seva exhumació, i que, en tot cas, cal demanar permís al General de la Companyia de Jesús.

Els sectors pròxims a Espinal s'oposen a l'exhumació de les seves restes perquè entenen que és una manera de desviar l'atenció i treure's càrrecs de sobre de l'antic dictador Luis Garcia Meza de l'excoronel Roberto Meleán, que compleixen llargues condemnes per delictes contra els drets humans abans i durant la dictadura.

El 1980, la matinada del 22 de març, Espinal va ser segrestat, lligat de mans en un jeep, torturat en un escorxador durant quatre hores i finalment assassinat amb 14 trets. Els assassins li van marcar una creu morada al pit, a cops de culata.

El jesuïta bagenc es va dedicar de ple a la crítica i producció cinematogràfica, televisió, ràdio i al periodisme. L'estiu de 2015 el Papa Francesc el va homenatjar durant la seva visita a Bolívia.