La cap de la Divisió de Salut Mental d'Althaia, la doctora Àurea Autet, respon les preguntes de NacióManresa arran de les notícies sobre violacions amb les quals s'ha vist implicada la ciutat en aquest darrer semestre.

- A nivell mental, què pot impulsar un home a violar o a no frenar-se per violar?

- És un fenomen molt complex i, segurament, si en féssim una anàlisi unifactorial, ens equivocaríem: no es pot generalitzar ni pensar que tot passa pel mateix. El que sí que podem afirmar és que la major part dels agressors sexuals el que tenen és, bàsicament, una manca molt gran d'empatia, una dificultat d'autocontrol i una necessitat d'immediatesa.

- No tenen cap patologia mental, doncs.

- No. I com que no la tenen, les accions que fan són absolutament imputables a nivell legal.

- La falta aguda d'empatia no està considerada trastorn mental?

- Això és una cosa que es discuteix molt. La gent que no té cap empatia es considera imputable per la simple raó que sap què és correcte i que no. I a nivell legal, quan algú sap què està bé i què està malament, es considera imputable.

- Ha parlat d'una necessitat d'immediatesa; té a veure amb aquesta societat accelerada a la qual estem immersos?

- Segurament. Tot el que té a veure amb la immediatesa i en el fet de no tolerar la frustració, hi està relacionat. Que és determinant? No es pot afirmar perquè hi ha molts matisos que s'han de tenir en compte. El que sí que és cert és que, relacionat amb el jovent i amb els infants, hi ha una cosa que hem de tenir en compte.

- Quina?

- L'accés a la pornografia. La majoria de nens que en miren (que poden tenir perfectament 9 o 10 anys) s'acosten al sexe d'una manera en la qual es concep la dona com un objecte, on se la degrada i se la maltracta. I aquí és on neix aquesta distorsió absoluta. Un infant que mira porno no té ni la maduresa ni l'educació sexual d'un adult. I això ens ha de fer reflexionar a nivell de societat, perquè estem parlant d'un fenomen nou. Igualment, també és important no deixar de banda com veuen el sexe, també, les nenes i noies.

- Què vol dir?

- Doncs que n'hi ha moltes que pensen que si no fan segons què o si no es posen segons quina roba, ja no són desitjables ni guais. Hi ha un discurs feminista molt potent de certs grups socials, però no sé si socialment aquesta imatge de la dona-objecte s'ha eradicat.

- La cultura masclista és una llosa que encara pesa...

- Sí. De fet, quan un home viola ho fa, en general, per mostrar control, poder i autoritat, més que no pas per un desig sexual irrefrenable.

- Les violacions poden tenir un "efecte crida" per a altres persones que en tinguin tendència?

- Crec que a nivell de mitjans de comunicació s'ha d'anar molt alerta quan es parla d'aquest tema. S'ha de tractar amb molta cura i oferir un discurs elaborat que parli de les conseqüències penals que suposa participar en una violació. S'ha de transmetre que això és terrible, penable i que la gent que ho fa n'ha de pagar les conseqüències. En el cas de la Manada, per exemple, aquest discurs que tant s'ha sentit que al·legava que com que la noia no deia que no, no es tractava d'una violació, ha fet molt mal, perquè hi ha una sensació d'impunitat que no fa cap bé.

- Ara que parla de la Manada, les violacions en grup poden facilitar la desinhibició per fer una cosa tan greu?

- Això ja hi ha estudis que ho palesen. Per exemple, en fenòmens de violències en estadis de futbol, alguna de la gent que hi participa, si hagués estat sola no hauria fet res. Aquests ambients en grup que, en certa manera, et fan quedar una mica més en l'anonimat, poden predisposar a certes coses.