El rendiment esportiu camina per una altra banda. Dissabte passat, quan era el dia per donar el callo, l'equip bagenc no va estar a l'alçada. Una vegada més, La Bruixa d'Or no va saber competir. Quantes vegades ho hem sentit aquesta temporada? Aquest fet ja greu de per sí ho és més quan qui l'exposa és el propi Pedro Martínez. I encara és pitjor quan ho pronuncia una persona íntegre i honesta que no busca desviar l'atenció. El Pedro diu les coses tal com són. La situació comença a tenir tons dramàtics i més val enfocar-ho així. Potser és el moment de prendre alguna decisió que els rivals de La Bruixa d'Or no dubtaran en prendre si ho consideren necessari. Ja ha quedat demostrat que l'honradesa en l'aspecte econòmic no té la seva recompensa sobre el parquet.
Els rivals que passaran pel Nou Congost, potser excepte l'Unicaja, són superables. Així ho ha de creure equip i afició. Els afeccionats poca cosa més poden fer que animar des de la graderia. El centenar de persones que es van desplaçar a Andorra van estar esplèndids. Però qui ha de tibar del carro és l'equip. La gent vol creure en la salvació. Una salvació per activa. Però li calen arguments. De moment, i lamentablement, d'aquests no n'hi ha gaires.
