Xavier Sucarrats: La lesió de Darryl Monroe ha fet plantejar als dirigents del Bàsquet Manresa incorporar un substitut temporal al pivot nord-americà. Sense la presència de Monroe, el joc interior queda limitat a tres efectius del primer equip (Josh Asselin, Oliver Arteaga i Rasmus Larsen) i el vinculat Johan Kody. Max Kouguere pot actuar alguns minuts a la posició de quatre en cas de necessitat.
El panorama no és, aparentment, massa encoratjador. Larsen, tot i el seu prometedor inici, no pot carregar amb tota la responsabilitat. Artega és tot cor. I a Asselin... encara se l'espera. El reforç, per tant, sembla imprescindible. Però La Bruixa d'Or ha fet un encanteri i ha convertit en virtut allò que era una mancança. On no arriba un dels seus jugadors, hi arriba l'altre. Els esforços es multipliquen. I els resultats, de moment, són òptims. Davant aquesta situació i les dificultats econòmiques que travessa una entitat on es mira fins el darrer euro, cal portar algú per només quatre setmanes?
En aquest lapse de temps, La Bruixa d'Or s'enfrontarà a Barça, CAI de Saragossa, Real Madrid i CB Valladolid. Els duels contra els tres primers classificats de la passada lliga Endesa són molt complicats. Amb Monroe o sense Monroe. I amb substitut o sense substitut. Ho diu el pressupost i la història. Davant aquest calendari, cal gastar-se uns euros que podrien no transformar-se en victòries? Una altra història serà el duel contra el CB Valladolid, rival directe per eludir el descens. Per aquest partit, dos braços més podrien ser un bon reforç. Tot i que també ens podríem preguntar si és necessari portar un jugador pensant en un únic partit. L'actuació de dissabte a Fontes do Sar diu que els manresans poden tirar endavant un enfrontament contra equips de la seva lliga amb els recursos humans actuals. I sens dubte, treu transcendència a les properes jornades. Per tant, davant la disjuntiva de portar un reforç temporal, la pregunta és: cal?
