Xavier Sucarrats: Per fi va sortir cara a La Bruixa d'Or. Els darrers partits disputats pel conjunt bagenc havien estat competits fins gairebé el final. Malauradament, el desenllaç havia estat sempre fatídic per als de Pedro Martínez. Seria ridícul valorar si la lliga Endesa feia justícia o no a l'equip manresà. La classificació és la que és. I punt. Però si en les derrotes es deia que les coses no passen per casualitat, en cas de victòria també s'ha d'atribuir aquesta al treball realitzat durant la setmana. 

La diferència entre el partit de diumenge passat i els immediatament anteriors (Tenerife, Joventut, Guipúsoca...) és els jugadors manresans van estar encertats als moments decisius. La mala dinàmica no va ser un llast i diversos jugadors van encistellar quan més convenia. Ningú va tenir por a llençar. Dewar, Grigonis, Fotu, alguns moments de White però també la defensa de Grimau o la lluita d'Haritopoulos van ser els pilars per sumar la segona victòria del curs. Podríem afegir-hi la resta de plantilla. Com és sabut, el bàsquet és un joc col·lectiu i qui guanya o perd és l'equip.

Diuen els experts que al món de l'esport les dinàmiques són molt importants. També expliquen que és molt difícil sortir-ne, tant de les positives com, sobretot, de les negatives. És indicativa la victòria de La Bruixa d'Or per un sol punt d'una tendència a l'alça? Les properes setmanes són importants per al conjunt bagenc, que s'enfrontarà a Fuenlabrada, Múrcia i Sevilla abans d'acabar l'any. No serà fàcil però l'horitzó immediat no contempla tampoc els equips més durs de la compertició. Una bona ocasió per intentar fugir de la cua i fer un canvi de dinàmica.