El CAP de Sant Joan recepta dinars al restaurant a persones que se senten soles

Com a prova pilot d'un estudi ideat per la Fundació Alícia i dissenyat conjuntament amb l'ICS Catalunya Central, que millora les afeccions nutricionals i emocionals

Usuaris del CAP Sant Joan de Vilatorrada durant un dels àpats per combatre la soledat
Usuaris del CAP Sant Joan de Vilatorrada durant un dels àpats per combatre la soledat | ICS
Redacció
21 de juny del 2024
Actualitzat a la 13:11h

Un estudi ideat per la Fundació Alícia i dissenyat conjuntament amb la Unitat de Recerca i Innovació de l'ICS Catalunya Central - IDIAPJGol, proposa receptar dinars al restaurant per fomentar la creació de vincles entre persones que se senten soles i millorar i prevenir les afeccions nutricionals i emocionals. Es tracta d'una iniciativa única a Catalunya que combina la bona cuina amb la bona companyia amb l'objectiu de demostrar que els àpats compartits no només satisfan la gana, sinó també l'ànim. 

Elena Roura Carvajal, Directora Científica de la Fundació Alícia i del Projecte SALSA, exposa que "tant l'evidència científica com altres estudis i projectes d'Alícia conclouen que les persones en situació de solitud no volguda tenen més risc de patir malnutrició, donat que la seva alimentació és menys variada i més monòtona. A partir d'aquí, es planteja la següent hipòtesi: les persones en situació de solitud no volguda s'asseguren un equilibri nutricional i la millora del seu estat compartint àpats diaris saludables amb d'altres persones. A més, cal indicar altres beneficis emocionals i mentals resultants de l'acompanyament, de compartir una taula amb d'altres persones i de les relacions socials que en deriven". 

Àpats compartits a Sant Joan de Vilatorrada

Els participants, persones d'entre 40 i 90 anys, es reuneixen de dimarts a divendres al restaurant (les primeres quatre setmanes al restaurant Tot anirà bé, i actualment a Ca la Petita) de Sant Joan de Vilatorrada per compartir un àpat diari en un entorn inclusiu, amable i acollidor. Durant quatre mesos, des de finals de febrer fins a finals de juny, una cinquantena de veïns de Sant Joan de Vilatorrada, prèviament seleccionats pel CAP i els serveis socials de l'Ajuntament, gaudeixen de dinars en companyia a Ca la Petita. Els participants han acceptat formar part d'aquesta primera prova pilot on assisteixen a un àpat diari en companyia d'altres persones.

Avaluació i resposta positiva per part dels participants

Els resultats del pilot es determinaran a partir de l'anàlisi de l'impacte del projecte en indicadors com la solitud no volguda; l'adherència a la dieta mediterrània; les escales de depressió, ansietat, suport social; l'estat nutricional i els costos sanitaris (visites al CAP, consum de medicaments, etc.). 

Anna Ruiz Comellas, l'altra investigadora del projecte, metgessa de família del CAP Sant Joan de Vilatorrada, investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l'ICS a la Catalunya Central – IDIAPJGol, i responsable del protocol de l'estudi, la selecció dels participants i de l'avaluació de la intervenció, es mostra molt il·lusionada amb el projecte per "l'impacte tan espectacular que està tenint. Els meus pacients em diuen que estan molt contents i agraïts perquè han conegut molta gent, es troben cuidats i més animats perquè sortir de casa i trobar-se amb amics els va molt bé. Ara ens demanen què passarà al juliol quan acabi l'estudi, si podran tornar a repetir... El projecte ha tingut molt bona acollida i ha corregut la veu al poble; quasi cada dia tenim sol·licituds de persones que volen participar-hi, directament per part de la persona interessada o també del seu entorn, que creu que la proposta millorarà la salut de la seu familiar". 

El CAP Sant Joan de Vilatorrada aposta per la prescripció social i voldria incorporar els menús al restaurant com una activitat saludable, així com ho fa convidant els usuaris a participar en caminades i altres activitats comunitàries. 

Un projecte pioner i diferent amb la restauració com a eina

Per primera vegada, es planteja a Catalunya un projecte social d'aquest tipus, que conjuga tres condicionants mai establerts prèviament: restauració, socialització i soledat, amb la voluntat d'aconseguir involucrar i millorar la salut i l'estat d'ànim de les persones sense estigmatitzar ni assenyalar les condicions individuals dels participants. Donat que la soledat no volguda no entén d'edats, condicions econòmiques ni socials, cada participant prové d'un context diferent. 

El Projecte SALSA és un dels deu projectes seleccionats en la primera Crida d'Atenció Integrada del Hub d'Innovació Social i Sanitària (HiSS): una iniciativa del Consorci Sanitari de Terrassa i de la Fundació Joan Costa i Roma dins de l'Estratègia d'Atenció Integrada dels departaments de Salut i Drets Socials i amb la col·laboració de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya

Suportat pel HiSS i dissenyat per la Fundació Alícia en col·laboració de la Unitat de Recerca de l'ICS Catalunya Central – IDIAPJGol i el suport de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, el projecte es crea amb l'objectiu de promoure una xarxa real de comunicació i sociabilització entorn de l'alimentació saludable per tal d'aconseguir una posició d'autonomia i salut per part dels seus participants. 

Una iniciativa amb múltiples beneficis i la voluntat de recuperar els espais tradicionals de restauració

Des d'Alícia i el CAP Sant Joan de Vilatorrada es pretén incidir en la problemàtica de la solitud no volguda tenint en compte la notable necessitat que hi ha d'intervencions concretes i efectives per combatre aquesta situació, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones en aquesta condició. Es parteix de la premissa que els restaurants, bars i fondes de Catalunya estan perdent les seves capacitats i funcions a causa del context econòmic actual i els canvis d'hàbits poblacionals resultants de la globalització. 

A partir d'aquí s'uneixen aquests tres factors determinants; la soledat, la falta de socialització, i la voluntat d'aportar vida als establiments de restauració com a punts clau i eixos de socialització, relacions humanes i creació de vincles. Per tant, SALSA es proposa tornar a omplir aquests establiments tan típics de la nostra cultura, on es pot menjar un menú diari i saludable a preus raonables. Recuperant aquests espais, no només fomentem la salut i la sociabilitat, sinó que també donem vida als nostres restauradors locals, creant llocs de trobada on tothom se sent benvingut. 

Menús setmanals perquè tothom mengi millor

La Fundació Alícia lidera aquest projecte amb una visió clara de promoure una alimentació saludable i sostenible. Els menús han estat dissenyats pels experts d'Alícia conjuntament amb els restauradors, assegurant que siguin nutritius, saludables, bons i sostenibles. S'han establert menús setmanals adaptats i equilibrats a partir de l'oferta dels propis l'establiment, tenint en compte les necessitats específiques de salut dels usuaris. Es dissenyen dos menús complets per setmana que inclouen dues opcions de primers i segons plats. Així, els participants poden escollir segons les seves preferències i necessitats específiques de salut. 

Cap a una xarxa de suport comunitari

El Projecte SALSA és una prova pilot amb aspiracions de gran abast. Després de Sant Joan de Vilatorrada, està previst fer una segona prova a Tremp per provar l'aplicabilitat del projecte en altres contextos locals. Aquesta iniciativa busca crear una xarxa de suport comunitari a escala regional, amb l'objectiu de ser replicada a altres municipis amb el suport dels ajuntaments locals. 

La soledat no volguda és una situació que viu molta gent independentment de l'edat o l'economia. Es tracta d'un fenomen complex considerat un problema sociosanitari, sovint invisibilitzat i estigmatitzat que afecta notablement la qualitat de vida i la salut dels qui la pateixen. Segons un estudi recent de l'Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada, s'estima que el 13,4% de les persones la pateixen. La majoria de persones creu que la política i els mitjans de comunicació haurien de dedicar més atenció a aquest problema, i un 82% considera que és tasca de tothom combatre-la.