La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Cardona la memòria dels treballs de recerca arqueològica efectuats l'any 2021 al pont de l'Areny, conegut també com a pont vell de la Coromina. Aquesta intervenció s'emmarca en la voluntat municipal d'impulsar un projecte de recerca que permeti conèixer millor l'evolució històrica d'aquest element patrimonial i aporti les dades essencials per a la redacció d'un futur projecte de restauració.

La memòria historicoarqueològica del pont sobre el riu Cardener, en una ubicació estratègica com a eix vertebrador dels camins que accedien a la vall salina, ha estat realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Es tracta d'una infraestructura de gairebé 80 metres de llarg amb sis arcs de factura desigual i amb un setè arc amagat rere la fàbrica de l'Aranyó, i cinc tallamars de base triangular i carcanyols cecs al costat d'aigües amunt, que presenta un avançat estat de degradació.

El pont formava part de la finca de l'antic molí de la Coromina o de l‘Areny, que aprofitava la força de les aigües del Cardener primer per a moldre sal i gra, i, més tard, per a moure la maquinària de la indústria tèxtil. Està inclòs en el Catàleg de Béns Protegits de Cardona i des del 2015 està declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

El treball realitzat ha consistit en el buidatge exhaustiu de la documentació històrica escrita i gràfica, en l'obertura de cinc sondeigs arqueològics repartits a la caixa del pont i a l'accés septentrional, i en l'aixecament planimètric complet de l'estructura, tasca que ha facilitat l'estudi dels paraments i la identificació de fins a tretze fases d'evolució constructiva del pont.

La hipòtesi cronològica abasta des del segle XIII, primer esment documental del pont al testament del vescomte Guillem I de Cardona, fins a les darreres reparacions efectuades durant la segona meitat del segle XIX i primers anys del segle XX. Entremig, es troben nombroses refaccions i reconstruccions a causa dels aiguats i de les successives crescudes del riu Cardener al llarg dels segles XVII i XVIII.

La memòria historicoarqueològica recull les conclusions de tots els estudis efectuats i inclou també el repertori de les unitats estratigràfiques localitzades, l'inventari dels materials arqueològics exhumats i tots els plànols i seccions de les estructures documentades. El treball constitueix, doncs, un marc de referència bàsic per afrontar el coneixement d'un element històric de gran valor patrimonial.